El PND es manté a la reserva, com espai democràtic del 80%
favorable a que Catalunya pugui decidir la seva estructuració política i tipus
de relacions amb el Regne d’Espanya i Europa.
Els sindicats de CCOO i UGT s’han mostrat compromesos en la
defensa de poder decidir en referèndum davant de prohibicions i repressió
estatal.
El president del govern de la Generalitat és qui ha de
convocar el referèndum. Carles Puigdemont, del PDECat i de JxSí, ha anunciat
que en breu comunicarà la data i la pregunta.
Convé que la convocatòria, les lleis i normativa,
l’organització i la pregunta, siguin inclusives de la majoria sobiranista del
80%. Cal la legalitat catalana suficient i la convicció mobilitzada popular,
per disposar de la confiança democràtica que permeti una àmplia participació de
la ciutadania.
Les garanties democràtiques, l’acord estatal, el suport
europeu, són eines polítiques i jurídiques útils pel bon fi del referèndum. No
poden ser condicionants per impedir fer-lo. No és democràtic bloquejar la
lliure decisió catalana, malgrat sigui legal segons la Constitució de 1978 del
Regne.
Serà la participació amb el vot la que avalarà la legitimitat
política que faci el referèndum efectiu i vinculant.
Catalunya en comú esdevé vital per la sobirania i la decisió
catalana. El nou subjecte polític aporta una visió i uns objectius fonamentats
en el municipalisme del canvi i les necessitats treballadores.
Aquest enfocament comú denuncia, xoca i s’obre camí davant
l’ofec dels Ajuntaments per part de l’Estat i la llei Montoro, davant les
retallades neoliberals de la patronal i dels pressupostos estatals i
autonòmics, davant la corrupció arreu, davant l’agressió mediambiental i als
drets humans i socials, cerca avançar en uns processos constituents que se
situïn en funció de la immensa majoria social ciutadana.
A aquest país la mobilització ha conduit a l’anhel de
sobirania, el clam per la independència, a l’exigència del referèndum i a la
proposta constituent republicana.
El full de ruta de Junts pel Sí és massa parcial i
insensible amb les necessitats socials, com ho mostra els pressupostos aprovats
per la majoria independentistes de JxSí (PDECat, ERC) i CUP.
El bloqueig estatal, contra permetre o acordar la votació
amb el referèndum, conviu amb uns pressupostos retalladors, segons les mesures
imposades per la UE de Brussel·les.
Catalunya en comú es qui pot contribuir a superar aquests
dos camins amb una perspectiva de sobirania constituent catalana republicana de
base multitudinària social, que generi el consens i les aliances suficients per
avançar cap a l’hegemonia d’esquerres. Fem el referèndum. 7 de juny de 2017
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario