Dissabte 8 és el gran dia fundacional d’Un País En Comú. Un gran aplec procedent del municipalisme del canvi transformador, radical i rupturista, junt a milers d’activistes d’arreu de Catalunya.
Liderats pel nucli impulsor que va esdevenir
en BComú, s’incorporen diferents partits com ICV i EUiA, el fenomen del Procés
Constituent i una munió de realitats locals.
La fórmula participativa de consens amb un
Ideari comú, un Codi ètic, junt la norma democràtica de una persona un vot, són
l’algoritme polític que constitueix aquest aplec comú i variat alhora.
Alçarà el vol una experiència inèdita i
innovadora amb la mirada posada a un horitzó d’hegemonia d’esquerres, en
ruptura amb el règim de la Constitució de 1978, el del Regne espanyol,
monopolitzat per la connivència entre el PP i el PSOE, i en algun temps en
aliança amb CiU.
El partit impulsat per Un País En Comú està mentalitzat per fer
front a les polítiques de retallades, des de la ma llarga de les imposicions de
Brussel·les, concretades pel govern estatal, impulsades amb entusiasme per la
Generalitat de CiU, CDC i fins i tot ara amb el PDECat.
L’Ideari d’ Un
País En Comú està fonamentat i compromès en el
canvi social, en la defensa de les necessitats de la majoria treballadora i els
serveix públics, en la radicalitat democràtica i el rebuig a la corrupció, en
fer un procés de sobirania constituent, en concretar l’exercici del dret d’autodeterminació
dels pobles amb un referèndum, en fi, aconseguir el tomb revolucionari d’instaurar
una república a Catalunya.
El panorama polític català canviarà des d’aquest
cap de setmana. Els acords afinats de l’Assemblea fundacional, el sentiment de
radicalitat de canvi que s’hi respiri, inclús l’entusiasme que trameti, seran
factors que començaran a dibuixar el nou escenari.
L’Assemblea també serà ferment per reabsorbir la
crisi de creixement que representa la decisió de Podem de no participar en el
partit.
Experiències de aplegaments anteriors han
estat les del POUM (1935), PSUC (1936), les del PSC (’70), PRT i ORT (’80), i
MC-LCR (’80).
Tanmateix el que és inèdit a Un País En Comú és l’activisme procedent
de la potent ona del 15 M, en procés d’entroncar amb el moviment obrer a les fàbriques,
el sindicalisme, així com amb el moviment sobiranista pel dret a decidir, la
independència i la república catalana.
La confrontació cabdal amb les polítiques
estatals i amb el propi Estat són font de crisi en el Regne. Fer el referèndum,
com fer-lo, concretar una legalitat suficient per resoldre que el poble pugui decidir
a l’empara del dret a l’autodeterminació, necessita d’aliances decisives que
corresponguin a una gran majoria social.
El país es troba amb un Parlament fiscalitzat
i les seves representants electes qüestionades i amb un procés d’inhabilitacions
que provoquen inestabilitat obligada.
El govern de JxSí és inestable. La majoria
parlamentària li atorga la CUP. S’ha tornat a mostrar en una aprovació dels
pressupostos a contra cor cupaire, per la justificació de posar tot l’èmfasi en
fer el referèndum.
La reprovació del Parlament al nomenament de Vicent
Sanchis com director de TV3, és una nova prova de que JxSí no acaben de tocar
terra ferma.
Aquí ens trobem amb un escenari parlamentari
que Un País En Comú haurà de resoldre
amb força innovació des de l’assemblea fundacional. Seria un contrasentit que
generaria confusió que CSQEP seguís com quelcom aliè del nou partit d’ Un País En Comú.
CSQEP com a coalició i grup parlamentari és
diferent a la composició, fins i tot a l’estratègia que ha seguit BComú i també
la coalició En Comú Podem. A CSQEP no hi participa BComú. CSQEP tampoc segueix
l’ideari i pràctica rupturista de BComú i d’En Comú Podem. La coalició que
sustenta CSQEP canviarà substancialment amb el naixement del nou subjecte
polític comú, per tant, el més lògic i coherent, seria una transformació clara
i visible d’un grup parlamentari superat pels nous alineaments de les organitzacions
que el conformen, és a dir, ICV, EUiA, Podem i Equo.
La fundació d’ Un País En Comú és una gran festa per l’activisme
que vol un canvi social que no es quedi en paraules boniques ni en picabaralles
parlamentaristes.
Neix una eina col·lectiva per enfrontar-se i
capgirar els desnonaments, a les elèctriques, a l’aigua privatitzada, a l’urbanisme
que colpeix l’espai públic, les contaminacions, la manca de feina i habitatge,
la salut i l’educació.
Inscriu-te i participa
a l’assemblea general fundacional d’ Un
País En Comú.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario