 |
| Foto d'Elisenda Pons. |
La baula feble de la cadena de submissions
esdevé a Catalunya. Precisament en allò de genuí que te el moviment per la
sobirania i la independència d’ençà que es va fondre la via de reforma de l’Estatut.
2010 i 2012 són un canvi de tendència del sentiment profund de la població
catalana.
El catalanisme popular actual no és propietat
de cap partit, ni de cap govern. La força ciutadana va objectivament a l’empoderament
i a la ruptura amb la Constitució de 1978 i el Regne d’Espanya. Aquest xoc
polític, de resoldre’s democràticament en llibertat, serà un progrés enorme tant
per la nació catalana com per l’espanyola.
La indignació quinzemaigista, la resistència
sindicalista i el canvi municipalista s’apresten a ajuntar experiències i
il·lusió en un projecte de moviment polític que superi el llast neoliberal del
catalanisme dretà.
L’èxit del moviment Un país en comú es juga en
reflectir i impulsar alhora el salt de la indignació a la rebel·lia popular.
Trepitgem ferm per proposar processos
constituents, repúbliques, república catalana; per fer un referèndum efectiu.
Que el faci el govern de JxSí, o sinó el farà el catalanisme popular amb un
govern del comú; un govern amb entesa amb totes les forces sobiranistes i
independentistes de les esquerres, així com totes les democràtiques.
Per la premsa corre un dels trets que es
proposen com a constitutius del nou moviment Un País en comú. Tot i ser un
element parcial, és cert què és cabdal.
Adjunto el que s’ha publicat.
"En el document, al qual ha tingut accés El Periódico,
es proposa «la creació d’una república catalana» que, una vegada proclamada i
exercint la seva «plena sobirania», decideixi si vol o no associar-se amb
Espanya. L’ambiciós text, que fonts d’En Comú Podem
recalquen que només és una primera proposta, certifica que la relació entre
Catalunya i Espanya ha arribat a un punt de no retorn: «Catalunya és una nació
sobirana (...) que està dins d’un marc autonòmic d’un règim en fallida i que
l’impossibilita d’exercir la seva sobirania». En aquest context, els comuns
consideren que ara ja no es tracta de revisar el pacte constitucional, sinó
d’iniciar un camí nou: el de la república catalana. «Una república que, a
través d’un procés constituent, podrà compartir sobiranies, en tot allò que
consideri i decideixi la ciutadania catalana, amb un Estat que hauria de ser
plurinacional».
Les claus. "Apostem per la creació a
Catalunya d'una república social, democràtica i ambientalment justa, com a
màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional. Una república que
(...) podrà compartir sobiranies (...) amb un Estat que hauria de ser
plurinacional. Per fer factible aquesta nova realitat, s'han d'activar
processos constituents que es reforcin mútuament tant a Catalunya com a Espanya
i que tinguin al seu centre el dret a l'exercici de l'autodeterminació dels
pobles".
"Volem una Catalunya sobirana en termes
nacionals, però també en econòmics, ambientals i socials. Volem construir la
nova realitat catalana des de múltiples sobiranies, de forma articulada i
fraterna amb la resta de pobles germans de l'Estat. Ser sobirans vol dir,
també, no estar sotmesos a la voluntat dels grans poders econòmics i financers,
ni als dictats d'institucions que estan fora de tot control democràtic, com
l'FMI, la Comissió Europea o el BCE".
"Catalunya és una nació sobirana i, com a
tal, ha de tenir ple dret a construir el seu futur. Des del punt de vista
institucional, Catalunya està avui immersa en el marc autonòmic d'un règim que
fa fallida i que impossibilita l'exercici de la seva sobirania, tant per la
negació del caràcter plurinacional de l'Estat espanyol com per la limitada
capacitat d'intervenció que té Catalunya en múltiples esferes que afecten la
vida dels catalans i les catalanes"".
No hay comentarios:
Publicar un comentario