Desitjos a l’encetar l’any

Somiar amb il·lusió permet alliberar la imaginació per explorar indrets, paisatges i situacions. A voltes en el somni gires el calidoscopi i albires un enfocament distint d’unes idees amb els mateixos ingredients.

Alhora s’empra l’expressió de somiatruites per referir-se d’algú que és idealista, amb poc sentit comú. Persona visionària o que s’il·lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes.

Un altre sentit se li dóna quan es planteja abastar una utopia. És similar al concepte que agrada al món EnComú quan es diu fer possible l’impossible.

Quan toquem de peus a terra la ficció i la realitat tenen una relació dialèctica i màgica. És clar que malgrat moltes elucubracions tota ficció, inclòs els somnis i les utopies, prové de la potent realitat transformada en pensament, sentiment, espiritualitat, en fi, en idees.

Els desitjos tenen la naturalesa complexa de quelcom que es vol, fins i tot si és utòpic  o impossible. Hi ha desitjos que són ben a l’abast, altres molt difícils i lògic els que no són possibles.

La clau*, de Joan Brossa.

Es pot considerar que uns desitjos són objectius inabastables o al contrari, que per difícil que siguin, val la pena i és obligat, per necessitat social i convicció, fomentar les condicions per materialitzar-los fent-los reals i assequibles.

En aquest any encetat 2017, on sembla a l’imaginari oficial i popular que sigui diferent per quelcom més que pel canvi de lluna, del temps i de l’evolució social, esmento uns desitjos de la categoria de dificultat alta amb el goig de que són apassionants.

U. Un treball i sou suficient per a la gent treballadora. Ni més ni menys. Cal enfrontar-se i capgirar tots els poders econòmics i polítics catalans, espanyols i europeus, a més dels internacionals. En el centenari de la gran revolució soviètica russa, es pot estudiar que tot allò que envolta el poder polític, del govern i el de l’Estat, són cabdals per enfrontar-se al mercat de la propietat privada dels mitjans de producció i dels bens i mercaderies.

Dos. Un referèndum, en funció del dret a l’autodeterminació, on la ciutadania decideixi, dins el procés emprés pel moviment massiu per la independència,  amb l’ampli ventall sobiranista constituent, que es decanta cap a la ruptura amb la constitució de 1978 amb una consciència republicana catalana.

Tres. La formació del  moviment Un país en comú; en tant que nova força política que absorbeixi el que ha representat el socialisme treballador, així com les expressions revolucionàries, incloent l’anhel de sobirania i llibertats catalanes que traspuen per arreu del país. La majoria social ha estat durant masses anys liderades i hegemonitzades per la dreta catalanista. La capacitat de lideratge social i nacional d’ Un país en comú rau en la

realització de les aliances suficients. Aliances, enteses i acords per aconseguir una majoria social cohesionada i una ferma decisió de recuperar la Generalitat republicana, deslliurada de la submissió al Regne d’Espanya i dels compromisos amb els hereus del franquisme.

Són desitjos i reptes, de fet veritables necessitats, que disposen de ritmes i etapes diferents, superposades, segons la força mobilitzada que generen i els impulsen. Val la pena definir els escenaris i lliurar les energies per orientar el rumb a tocar aquest cel.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

* La clau de l’expressió dels desitjos i neguits, de les propostes i dels pensaments… Aprofiteu-la i gaudiu-la! (il·lustració de Joan Brossa).