Els Pressupostos estan freds

Els Pressupostos segueixen freds, ben freds. A punt de començar el debat i votacions el govern JxSí no ha fet cas de les propostes de CSQEP, ni tampoc les de la CUP.

L’escull que aïlla el govern i posa a la picota la majoria parlamentària de JxSí i CUP és l’enroc complert governamental en cercar diners pels ingressos allà on n’hi ha.

El poder fàctic convergent dins el PDECat impedeix que el vicepresident Junqueras apliqui una mínima fiscalitat que s’acosti a les mitjanes europees. I si no hi ha uns recursos per ampliar les fonts d’ingressos, no hi ha marge econòmic suficient per les partides socials.

Les grans fortunes i el gran capital financer, industrial, comercial i immobiliari són intocables pels dirigents neo convergents.

Les retallades en són la conseqüència directa. No s’arriba els fons necessaris per una Renta garantida ciutadana, per la desprivatització de la gestió de l’aigua retornant-la a la Generalitat i els Municipis; no s’arranja el desgavell neoliberal de la Sanitat, ni a diners mínims per l’educació i la recerca científica, tampoc a les partides per habitatge i sol públic, o per una energia que no condemni a les capes més pobres, que sigui neta i sostenible.

El deute de l’Estat amb l’Autonomia de Catalunya agreuja la situació, sens dubte, però resulta demagògic que es faci recaure exclusivament en aquesta partida les deficiències de recursos quan la Generalitat te potestat per aconseguir ingressos d’altres fonts.

El govern ha abocat al Parlament al sil·logisme de que per avançar en el procés de sobirania i independència cal el referèndum, i per això és obligat disposar d’uns Pressupostos, ergo qui no aprovi els Pressupostos nega la via a la sobirania i la independència. Segons el govern JxSí el fracàs i la responsabilitat del Referèndum i de la independència recau sobre qui no aprovi aquests Pressupostos amanyats entre PDECat i ERC.

Puigdemont i Junqueras haurien de recapitular i posar-hi una xic de seny.

Primer en copsar que si no disposessin de majoria per aprovar-los és una constatació de incapacitat política de l’actual govern. Com és que no fan un Pressupostos què es puguin adoptar? Perquè JxSí necessita apel·lar el Referèndum i la independència per assegurar uns Pressupostos sense partides socials suficients? Perquè la CUP i CSQEP serien responsables d’uns Pressupostos que no han elaborat, amb els que no estan d’acord, malgrat presenten propostes alternatives que el govern no assumeix?

Segon, el president i el vicepresident haurien albirar que cal fer-ho diferent. Assegurar fer el referèndum mentre incorporen als pressupostos les propostes de la CUP, i encara millor de CSQEP, que no són pas desaforades ni fora de test.

Tercer, Puigdemont i els dirigents del PDECat clamen que una situació de no pressupostos seria el fracàs del procés d’independència. Potser haurien d’introduir en el seu imaginari que qui fracassaria sobretot seria la cogobernança entre PDECat i ERC.

Va sent hora de rebel·lia, aliances republicanistes i lideratge d’esquerres en comú.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.