Impuls a un referèndum lliure i vinculant

La marea ciutadana catalana ha capgirat el full de ruta de la majoria parlamentària independentista.

L’escull inicial va ser sortejat amb el premonitori compromís de “o referèndum o referèndum” del president Carles Puigdemont. El “o-o” era per aconseguir la investidura per part de la CUP, ans de torna va obtenir l’agraïment i el suport a remar per la decisió catalana de CSQEP.

El fenomen En Comú Podem, quan ha acaparat per dues vegades la majoria del vot (25 %) a les eleccions estatals a Catalunya, ha situat el referèndum amb clau rupturista constituent al bell mig de qualsevulla avenç en la política catalana.

Els lemes de la Diada 2016 a les magnes manifestacions varen corroborar un nou impuls   sobiranista popular: avancem República Catalana i Referèndum.

El sobiranisme conseqüent (rupturista, pro-independència, confederal o federal) i l’independentisme, confluïen com rius afluents vers un gran riu. La marea que formen és de gran potència. Un cabdal de sobirania republicana entorn la força i voluntat política de que la ciutadania a Catalunya sigui la que decideixi sobre la seva estructuració política com a poble lliure i sobirà.

En el debat parlamentari sobre l’Orientació Política del Govern s’ha format una nova fórmula majoritària de facto. 83 diputats i diputades, JxSí (PDC, ERC, Independents), CUP i CSQEP han defensat la via d’un referèndum d’autodeterminació.

Les votacions han mostrat que la força popular mobilitzada no es endebades sinó vital i imprescindible.

Una resolució sobre el referèndum proposada per CSQEP ha estat aprovada amb els vots de JxSí i CSQEP, amb l’abstenció de la CUP. El bloc constitucional unionista de C’s, PSC i PPC, ha intentat sense èxit que no es podés votar la resolució esmentada.

Una altra resolució de JxSí i la CUP sobre el referèndum vinculant sobre la independència ha estat aprovada per 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 11 abstencions (CSQP).

El sobiranisme s’ha enfortit, l’independentisme explora aliances, l’anti-independentisme i l’unionisme que promouen impedir que es pugui votar resten afeblits.

La situació d’inestabilitat estatal fa més grotesc i inacceptable els atacs del Tribunal Constitucional.

CSQEP ha votat en contra d’unes eleccions constituents en el cas de que en el referèndum guanyés el Sí a la independència, qüestió a la que encara se li poden donar moltes voltes; ans lo significatiu és que hagi votat per fer un referèndum “en relació al nostre futur polític com a nació”, mentre s’abstenia, per tant sense bloquejar-ho, sobre el referèndum vinculant sobre la independència. Lògic que es cerqui amb les màximes garanties convenients per fer-lo efectiu, lliure i vinculant. Alhora, és un tomb que ho hagi fet amb el propi PDC de JxSí, del govern presidit per Carles Puigdemont.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.