La marca de les sigles CDC carreguen amb el llast de la
corrupció del clan Pujol, així com la del conegut com sector negocis
convergent.
El camí recorregut de l’autonomisme al sobiranisme
independentista és mal digerit pels grans poders catalans. El Cercle
d’Economia, La Caixa i el Banc de Sabadell entre d’altres, prefereixen
l’estabilitat dins l’Estat del Regne d’Espanya.
La possibilitat que la decisió de la ciutadania porti a un
procés constituent sobirà català de tall republicà, genera incertesa a les
altres finances i a les grans multinacionals. En especial de com sostenir el
predomini dels poders econòmics per sobre dels poders polítics i de la voluntat
popular.
La mentalitat convergent de considerar Catalunya com la seva
propietat, gairebé com un feu adaptat, junt amb les picabaralles amb l’Estat,
ha xocat ben trasbalsada amb el moviment sobiranista popular.
En sis anys l’embranzida política ciutadana ha capgirat els
escenaris nacional català i el municipalista. El moviment sobiranista per la
independència s’ha combinat amb l’emergència social i democràtica del 15M per
establir unes partitures i perspectives constituents molt diferents.
La voluntat expressa del “som una nació i nosaltres
decidim”, ha saltat del dret a decidir de les consultes i les magnes
manifestacions a definir la necessitat d’un “Estat propi dins Europa i
Independència”, a construir l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), aconseguir una
majoria parlamentaria favorable a la independència, fins a l’ ”Endavant
República Catalana” de l’ANC en tant que idea troncal de l’actual 2016.
A CDC no li senten bé aquests canvis de construcció de la
sobirania democràtica catalana.
A cada elecció CDC ha perdut vots. Ha hagut d’acceptar que
el seu president fes “un pas al costat”, mentre el nou president, Carles
Puigdemont, ha passat a compartir amb ERC el govern JxSí. Les expectatives
actuals per CDC, o pel nom amb al que la pretenen refundar, és seguir amb la
davallada electoral i de representació parlamentària.
Són símptomes de canvis potents. CiU/CDC i PSC, que han
determinat la Generalitat de Catalunya des de 1978, van posar la seva petjada a
la Constitució, s’han barallat o donat suport d’estabilitat a diferents governs
estatals, estan minvant per moments. A l’esdevenir més petits són menys útils
als poders fàctics, econòmics i polítics, siguin catalans o espanyols, i a les
seves basses socials.
L’ANC a l’assemblea anual a Manresa va provocar un altre
daltabaix a la refundació convergent. L’esmena amb la que s’eliminava, en el
cas de noves eleccions estatals, l’exigència de coalició unitària en referència
a CDC i ERC va guanyar. L’assemblea de l’ANC va fer oïdes sordes als cants de
sirena de CDC. JxSí dóna la impressió de que no tramet una experiència d’èxit.
Dret a decidir, procés sobirà constituent, necessitats
socials, regeneració democràtica i república catalana, és el paradigma en que
es mou el nou temps a Catalunya.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario