Bon Aniversari En Comú: el municipalisme del canvi.
Barcelona en comú, BComú, ha estat un encert cívic, social i
electoral.
Les Ciutats del canvi són una xarxa de nòduls poderosos.
Tant per les idees que representen, com pels seus habitats, com perquè marquen
i fan camí real favorable a les necessitats barrials i ciutadanes.
Drets i serveis públics configuren els fonaments d’un ideari
municipalista que pretén assaltar el cel de les polítiques privatitzadores,
especuladores i usureres.
L’ús comunal de l’espai públic es confronta amb el
progressiu i paràsit ús privat de l’espai de tothom.
L’idea de remunicipalització de serveis fonamentals es
complementa amb una profunda concepció de la ciutat en tant que convivència de
barris i veïnatge.
La voluntat d’una ètica EnComú com eix dels drets i serveis
públics i de la ciutadania, és una brúixola potent amb el nord en el bé social
i comuner.
El projecte EnComú ha alimentat la coalició confluent
EnComúPodem, on el lideratge i motor de BComú-EnComú ha capgirat el sentiment i
la representació de una quarta part de la ciutadania catalana votant.
EnComú te plantejar l’estructuració arreu de Catalunya. És
una necessitat política de primer ordre, cabdal.
El projecte polític de l’onada activista que neix des del 15
M, amb la capacitat per confluir amb EUiA, ICV, alhora de concitar la simpatia
del sindicalisme, està en procés de maduració accelerada.
Les desigualtats més flagrants de les persones més
desafavorides i empobrides, junt amb l’urbanisme, la mobilitat, el
mediambiental, conformen una panorama que ha permès governar la citat de
Barcelona durant aquest any, amb els suports puntuals d’ERC, PSC i la CUP.
La maduració política va de la ma d’aconseguir una majoria
social suficient perquè el govern superi la situació de minoria motor,
indiscutible amb el lideratge de l’alcaldessa Ada Colau, un govern de coalició
tàcita i explicita de les esquerres, que permeti fer efectiu els canvis de la
ciutat.
La incorporació del PSC al govern, ben polèmic, des d’una crítica
activa vigilant, forma part de que es practiqui el canvi iniciat.
Un altre element de maduració és esbossar un pla estratègic
del Metro i del Transport amb ambició
metropolitana. Un pla que sigui referent de les transformacions del canvi a la
ciutat, a l’àrea i la regió metropolitanes. Resoldre el conflicte actual del
Metro representa inserir-lo com a nodal de l’ètica i la remunicipalització
EnComú, amb un pla propi i diferenciat del que han anat traçant els governs del
PSC, CDC junt amb la totpoderosa La Caixa.
La ciutat del canvi ha d’aconseguir ressituar les polítiques
continuistes de caire privatizador i de l’interès privat financer a les
necessitats de gaudir de la ciutat pels seus habitants.
És vital, per altra part, un relat i una perspectiva precisa
de ruptura democràtica a Catalunya. Desplegar el camí efectiu per garantir el
dret a decidir de la població barcelonina i catalana, vol dir fer passes fermes
per assegurar es pugui realitzar un referèndum o consulta vinculant. El element
de cohesió social, el punt d’entesa
entre els sentiments de pertinença diferenciats pels orígens o per concepcions
ideològiques, també socials, convé sigui la pràctica democràtica radical, val a
dir el situar la republicà catalana com l’horitzó proper al que ens dirigim.
El municipalisme del canvi està sobretot limitat per les
lleis de l’administració local que ofeguen la vivència dels Ajuntaments.
BComú pot incorporar a l’imaginar ciutadà veïnal avançar cap
a una veritable autonomia i sobirania municipalista.
Felicitats BComú! Endavant el govern de l’alcaldessa Ada
Colau.
Publicat al Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario