Diàleg amb les forces polítiques d’esquerres sobiranistes

El Parlament disposa de majoria d’esquerres però el president del govern de JxSí (PDECat i ERC) és del PDECat, de la dreta catalanista.

Els Pressupostos de JxSí resulten continuistes neoliberals, curosos pels interessos dels poders econòmics, però poc sensibles a les necessitats socials de la població, sobretot de les capes mes modestes empobrides. El vicepresident del govern JxSí, d’ERC, és qui prepara aquests Pressupostos. La CUP ha decidit donar el seu Sí, malgrat no estar-hi d’acord. L’argumentació és que, perquè es faci el Referèndum, no hi ha més remei que acceptar les imposicions del PDECat.

La  conveniència i la necessitat de la mínima sensibilitat social te a veure amb que les esquerres vulguin i aconsegueixin posar-se d’acord. La política sobre el sobiranisme i la ruptura amb la constitució del 1978 i el poder del Regne, resulta a la fi element essencial per una entesa pràctica entre les esquerres que permeti que l’hegemonia política esdevingui de les esquerres.

El projecte emergent d’UnPaísEnComú pot fer molt per establir un escenari real de canvi en les polítiques socials, així com de ruptura constitucional cap una sobirania republicana amb compromís social.

Amb la idea de sumar forces amb compromís social d’esquerres l’Associació Acord d’Esquerres per la República Catalana ha treballat unes Propostes per al diàleg i l’acció conjunta de les forces polítiques d’esquerres sobiranistes.

El document de propostes s’ha elaborat en nou sessions per part de l’AExRC, dialogat amb representants de partits de les esquerres sobiranistes de Catalunya: Procés Constituent, MES, Avancem, SCiL, EUiA, ICV, Podem (observador), CUP, ERC, BComú (observador).

El diàleg establert s’encetà l’abril de 2016, la conclusió són uns conceptes i elements d’acord que possibiliten esbossar un escenari

inèdit, davant la situació extraordinària que viu el nostre país, en el procés de construcció d’una sobirania catalana, lliure, fraterna, neta, social i republicana.

l’Associació Acord d’Esquerres per la República Catalana es dedica a sembrar i conrear per fomentar uns acords suficients entre les esquerres que permetin avançar en la sobirania catalana, la llibertat i la independència, des del dret a l’autodeterminació, amb un referèndum que sigui resolutiu i decisiu per aconseguir una Generalitat republicana.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Judici 9-N, Es jutja el dret i la legitimitat de posar urnes a Catalunya

L’Estat fa un Judici polític contra la consulta participativa del 9-N del 2014. Tota la solidaritat amb Mas, Ortega i Rigau. Es jutja el dret i la legitimitat de posar urnes a Catalunya. 

La millor defensa ha estat les cinquanta mil persones inscrites que s’han llevat de bon matí aquest dilluns, mobilitzades davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Passeig de Lluís Companys.   

Les acusacions del judici van molt més enllà de les persones i de les responsabilitats de Mas, Ortega i Rigau. Es tracta de tallar les ales al moviment catalanista per impedir que es faci el referèndum. L’Estat pretén barrar el pas a que es posin les urnes, tot i ser decisió del Parlament de Catalunya, i a que la població pugui decidir. La legalitat constitucional de 1978 monàrquica no accepta i nega que es practiqui la lliure decisió democràtica catalana.

Al judici, les acusacions i la defensa, enfronta el xoc entre sobiranies, legalitats i legitimitats entre Catalunya i el Regne d’Espanya. 

La defensa legal davant el jutge per part de Mas, Ortega i Rigau es basa en que no van incomplir la llei ni desobeir el Tribunal Constitucional.  

És una estratègia de defensa amb tarannà defensiu. Ve de lluny. Neix des del mateix moment que el president Artur Mas va decidir que no podia firmar el decret de convocatòria de la Consulta/Referèndum, doncs la llei existent, l’espanyola, no ho permetia i no es podia desobeir.

I el president Puigdemont sí haurà i podrà desobeir? Amb la llei de transitorietat jurídica? S’ha d’incomplir la legitimitat i les decisions polítiques del Parlament de les persones representants electes de Catalunya quan no siguin legals segons la Constitució de l’Estat? 

El Judici al 9-N hauria de servir per aportar arguments ètics, polítics i jurídics al procés doble de legalitat catalana i de mobilització catalanista per poder decidir d’una vegada. Si més no això correspondria molt més als ànims de la mobilització popular contra les prohibicions i imposicions estatals. 

El processisme que ajorna la concreció de la gran decisió ciutadana, és la política que cerca evitar la legalitat existent sense desobeir-la, com si es pogués escapolir sense confrontar-la i incomplir-la.

Podria establir-se un escenari de tolerància, com un interregne, en el que l’Estat mirés a una altra banda, o no pogués imposar la legalitat constitucional actual. Podria acordar-se una nova relació de sobirania entre l’Autotomia i l’Estat. Podria... No és descartable en teoria, però no és el que la pràctica ens mostra a la realitat actual.

Hi ha una gran preocupació entre certes esquerres per la possible frustració o pèrdua de paciència de la massa ciutadana mobilitzada entorn la sobirania i la independència. A voltes sembla com si ja es donés per perduda la sobirania, o com si no fóra possible que el motor catalanista disposés d’una massa àmplia suficient i majoritària. 

L’episodi següent d’aquesta crisi política institucional es juga en construir un escenari polític d’entesa entre les esquerres sobiranistes i la mobilització independentista en clau republicana catalana.  

La preparació efectiva compromesa del referèndum permet forjar aquest nou escenari. El Pacte Nacional pel referèndum n’és un element; la Llei de transitorietat jurídica en pot ser un altre; l’Assemblea de càrrecs electes també forma part de l’estructuració de legitimitat i font de nova legalitat; vital per consolidar-ho és la mobilització exigent de la població. 

Si en el moment de la desconnexió, desobediència o il·legalitat respecte a la negativa estatal, via govern i Tribunal Constitucional, es fa un pas enrere, donant la lluita de la sobirania per perduda, en comptes de frustració pot desencadenar-se una ràbia i rebel·lia col·lectiva. 

Per tortuosos que siguin els camins i meandres a recórrer cal foragitar els averanys.  

Fem mobilització sobirana i republicana. Nosaltres ens acusem d’haver promogut, participat i votat el 9-N del 2014. 9 de febrer de 2017

De la Carta de L’Aurora.

Manifest: Un país en Comú PARTICIPA: a un país en comú

http://www.semprealesquerra.cat/wp-content/uploads/2017/02/Manifest-Definitiu.pdf

Generar un escenari des de la innovació política

El diumenge a les Cotxeres de Sants va ser una apoteosi d’ Un país en comú. La satisfacció de la multitud que ens vàrem quedar a fora mostrava el potencial de la proposta política.

La xocolata desfeta, semi líquida, en el seu punt de dolça amargor d’una bona proporció de cacau, escalfava els ànims.

Expectativa, il·lusió i compromís, es respirava en els batecs de l’activisme barceloní, metropolità i de totes les terres del país.

És l’inici obert i transparent amb l’imaginari de generar un nou escenari catalanista social a Catalunya.

L’ambició EnComú ha d’anar molt més enllà d’un nou espai partit entre altres. No es vol un moviment sotmès a poders, ordenances i lleis destinades a perpetuar el poder i interessos d’uns pocs sobre les multituds.

La motivació EnComú sorgeix de la necessitat social, orientada a canviar-ho tot des de les arrels municipalistes. Un país en comú es constitueix per fer un escenari on la innovació política s’orienta en totes les direccions, espais, temps i forces.

La indignació i la rebel·lia del 15 M, la social i sindicalista, la sobiranista republicanista, ha de reformular completament, de baix a dalt, les forces socials, polítiques i institucionals que han orquestrat Catalunya des de l’arribada de Josep Tarradellas a Madrid i després a Barcelona.

Anem cap a fomentar un moviment partit amb aspiració hegemònica entre el sobiranisme català, amb disposició al lideratge dels sectors populars i en general del país. Un país en comú pretén incorporar totes les demandes de sobirania plena per decidir-ho tot, dins l’escletxa oberta pel massiu i potent moviment per la sobirania, la independència i la república d’ençà 2010.

El municipalisme del canvi que pugna per una nova fisonomia de les ciutats, dels pobles i dels països, disposa de vocació de ruptura. La rebel·lia popular és intrínseca per unes bones condicions de veïnatge, treball i vida.

Progressar en els drets i serveis universals, públics, municipals i també estatals, és alhora esbossar un escenari feminista, inclusiu de les dones, els homes i de totes les minories que incorpori les magnífiques demandes de la Womens March.

Un escenari amb transparència on se denunciï i s’eradiqui la corrupció i els privilegis que a la fi colpeixen a la majoria ciutadana.

Ada Colau va situar el referèndum en clau de radicalitat democràtica. No en va participa en el Pacte nacional pel referèndum amb una gran influència política. EnComú es fa imprescindible pel gran tomb al país amb la mirada posada en els segments més desvalguts, el jovent que vol treballar i crear, i la necessària visió feminista pel conjunt ciutadà o social.

La tradició republicana catalanista popular la va incorporar en Xavier Domènech. Com ha exposat la idea de república de sobiranies entorn el dret a decidir-ho tot. Una magnífica imatge pel nou escenari polític. Una concepció que és inclusiva, en comptes de les veus que pugnen per excloure la sobirania republicana com clau per a la majoria d’edat a decidir del poble de Catalunya.

El Document Zero d’Un país en comú te la virtut de situar l’ideari polític en el eix de ruptura respecte els poders i institucions actuals del Regne.

En el cas de la sobirania nacional és concentra en el dret a l’autodeterminació. La concepció és estratègica. Es va a la construcció d’una sobirania constituent, amb un procés constituent ciutadà des de la base social i les necessitats populars, inclòs el pas d’un referèndum que sigui efectiu, on tothom pugui votar, decidir i que s’executi la voluntat ciutadana. És l’estructuració d’una república a Catalunya, fraterna i solidària amb els classes populars i els pobles de l’Estat espanyol, però en ruptura amb el Regne d’Espanya i la Constitució de 1978.

El canvi polític favorable a la majoria ciutadana o serà republicà o no serà. El nou escenari polític sí que pot ser sobirà, lliure, net i republicà amb una hegemonia dialogant d’EnComú. Vinga, fem-ho.

De la Carta de L’Aurora.

https://fem.unpaisencomu.cat/

https://participa.unpaisencomu.cat/users/sign_up

El Sí de la CUP

La CUP ha decidit donar el Sí als Pressupostos 2017 del govern JxSí de Puigdemont-Junqueras. 

Els Pressupostos del PDECat i ERC són continuistes i de tall neoliberal, perjudiquen les condicions de treball i de vida de la població. El vicepresident Oriol Junqueras d’ERC, ha hagut de moure’s en un triple condicionant.

La crisi econòmica amb les imposicions de retallades de Brussel·les, vehiculitzades per l’Estat i el govern del PP. El ministeri d’Hisenda es nega a flexibilitzar la capacitat d’endeutament de les autonomies. Ben a l’inrevés, des de l’Estat s’actua per traslladar a les autonomies la major part possible de les càrregues en despeses, mentre s’asfixia amb el deute públic.

Segon, l’ànima convergent del PDECat impedeix ampliar la fiscalitat a les rendes més elevades, a les grans empreses i capitals, que permetés incrementar el marge d’ingressos.

En tercer lloc s’ha negat dotar de pressupost a la Renta garantida de ciutadania.

Això com a trets més significatius de les propostes de CSQEP i la CUP. Una lleugeres concessions a ensenyament ha fet que la USTEC desconvoqués la vaga del 9 F, però no varia el tarannà general d’uns Pressupostos que no aporten sentit social.

Els anunciats com Pressupostos autonòmics de la transitorietat a la ruptura sobiranista són més proclius als interessos d’una petita minoria que a les necessitats de la immensa majoria de la població catalana.

Res de nou sota el sol de l’hegemonia de la dreta catalanista. Malgrat denunciar-ho i presentar clar el seu desacord la CUP ha decidit votar-los.

La raó principal ha estat l’amenaça que sense aprovació dels Pressupostos no hi hauria referèndum sinó noves eleccions.

La CUP no ha pogut suportar la pressió catalanista de que l’aprovació d’aquests pressupostos era imprescindible per avançar en el procés sobiranista i en el referèndum.

Hagués estat més interessant l’experiència d’una actuació de les esquerres, CSQEP, CUP i ERC, també PSC, que hagués forçat a un PDECat cada dia més feble a transigir en els aspectes socials. Ni tant sols s’ha intentat.

Tenim la paradoxa que la tendència més radical de l’arc parlamentari s’ha de sotmetre als condicionants, directrius i lideratge de la dreta catalanista, representada pel PDECat.

La majoria parlamentària d’unes esquerres dividides entorn la conveniència o no de la ruptura sobiranista, permeten i atorguen que el PDECat sostingui el lideratge polític a la presidència del govern.

En comptes de generar i construir un escenari on el factor social vagi de la ma del fet sobirà nacional, resulta que es donen bufetades.

L’Anna Gabriel, portaveu del Grup Parlamentari de la CUP, ha declarat “que ara ja no queden excuses” per no fer el referèndum.

L’Aurora no som d’acord amb aquest Pressupostos. Tanmateix, amb tots aquests contrasentits, ara correspon que el govern faci el referèndum i sigui la població qui decideixi. 02 de febrer de 2017

De la Carta de L’Aurora.

Manifest: Un país en Comú PARTICIPA: a un país en comú