Nyap

És un greu despropòsit l’atac de les clavegueres repressives i judicials de l’Operació Catalunya. La natura neo-fraquista estatal s’obre en canal. La deriva involucionista  es mostra a l’entestar-se en qualificar i condemnar com terrorisme les manifestacions i la lliure expressió de l’independentisme, al focalitzar-ho en el Tsunami democràtic, considerar el president destituït i exiliat com a terrorista, així com a Marta Rovira d’ERC. La Judicatura, carn i ungla amb la ultradreta, il·lustra que cal centrar-se en fomentar les condicions mínimes, suficients, per una alternativa de processos constituents republicans. L’antídot al nyap estatal monàrquic va de república catalana, Repúbliques. L’amnistia i la llengua enceten la ruta.

El nyap ho és de l’ordre internacional de les multinacionals. Més milions i immens poder per les grans fortunes oligarques milmilionàries i militaristes (segons Intermon/Oxfam), a costa de l’increment de la precarietat, la pobresa, les guerres, les morts i la destrucció de la natura de la que vivim. La tendència dels poders que es fonamenten en el talismà de la propietat privada és vers les limitacions de llibertats, la involució en la sobirania ciutadana i dels pobles, les solucions d’armes i autoritàries.

L’exitosa mobilització a un centenar de ciutats per la Palestina lliure ‘des del riu fins el mar’, per l’alto el foc a Gaza, el boicot a l’Estat sionista d’Israel, presenta les propostes per una pau efectiva de convivència ciutadana i de pobles. Cap exclusió, en una nova conferència internacional, pot resoldre el terror continuat de l’apartheid i la guerra d’extermini genocida del sionisme israelià. El proper 7 de febrer nova manifestació.

Malgrat el desgavell de l’immens poder acumulat els esclats de lluita no s’aturen. Són gèrmens de revoltes i revolucions. Nostres són les causes dels germans palestins i ucraïnesos, de les germanes al Kurdistan, a tantes altres.

Les aplaudides infermeres en la pandèmia porten més d’un més de vaga indefinida. La Generalitat i la conselleria de Salut d’ERC es cobreixen de glòria.

La vicepresidenta del Sindicat d’Infermeres de Catalunya (SIC), Laia Marsal, explica sobre el rebuig al 3ér Conveni de l’ICS: “no pretenem anul·lar cap dels acords que estan signats a nivell dels sindicats majoritaris, però sí que veiem que als acords els manquen moltes de les necessitats reals de les infermeres”. Elles reivindiquen la categoria professional i el reconeixement de les seves especialitats i de les llevadores (Carga de treball, Complements). La vaga està assolint ampliar els suports i mobilitzacions. El SIC s’ha adherit a la manifestació unitària del dia 27-G (12 h a Pl. Universitat) per unes Condicions laborals dignes i una Sanitat 100% pública i de qualitat! El 2-F fan una convocatòria a anar a Madrid. Animem a signar a favor de la petició de les Infermeres, (#lesinfermeresdiemprou).

L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

Estudiar l’obra de Lenin en el seu centenari, aplicar les seves lliçons, és fer útil el seu llegat revolucionari. El que els sòviets varen iniciar ha de donar força a la classe treballadora, els pobles, les dones, per encaminar-se a un poder i una convivència que facin el planeta civilitzat comunal.

Les primeres obres disseccionen el desenvolupament del camperolat i del capitalisme a través de la indústria, com augmenta la riquesa en una part petita, com canvia el treball dels homes que van cap a la indústria, com es transformen els treball domèstics de les dones i la producció autosuficient dins l’entorn familiar: “Nous canvis econòmics a la vida camperola” i “Sobre la dita qüestió dels mercats” (1893). El 1895 amb “El contingut econòmic del Populisme i la seva crítica en el llibre del senyor Struve (Reflex del marxisme a la literatura burgesa)”, Lenin incideix en destriar la interpretació marxista de la que fa un suposat marxisme aburgesat respecte a la important corrent majoritària del populisme rus. Esmenta: “L’essència del populisme consisteix en que representa els interessos dels productors des del punt de vista del petit productor, del petit burgès”, “Els marxistes... tenen el deure de buscar les arrels dels fenòmens socials en les relacions de producció i de vincular-les amb els interessos de classes determinades”, de les Obres Complertes, Editorial Progreso, Tomo I. 25 de gener de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.infermeresdiemprou.cat/manifest/

https://www.infermeresdiemprou.cat/reivindicacions/

https://www.infermeresdiemprou.cat/peticiociutadana/

https://www.sinpermiso.info/textos/reino-de-espana-las-cloacas-bajan-bastante-llenas

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo01.pdf

Lenin

21 de gener. El centenari de la mort del revolucionari del poder dels soviets de Rússia, de la revolució internacional i del partit del proletariat, comunista, ens agafa en una etapa de la globalització, on predomina el poder financer i de les multinacionals que empenyen cap a la reacció ultradretana. L’època de l’imperialisme, de guerres i revolucions, sofreix la llarga ombra del termidor que feu enrere les grans conquestes a Rússia i al món, fins a desorganitzar completament la força treballadora que s’havia convertit en política i partit de classe revolucionària. Un èxit de les classes poderoses, ans un èxit enverinat i condemnat, doncs els amos del món no resolen les contradiccions profundes de la seva dominació. Condemnen el treball, les dones, els pobles i el planeta a la submissió i destrucció. Les espurnes revolucionàries viuen i pugnen per estendre’s dins les lluites d’alliberació de tot tipus. L’imperi de la propietat privada acumula contradiccions, crisis i desastres. Va essent hora de capgirar aquest poder gens celestial, cal destruir aquesta dictadura. Retornem a Lenin, estudiem i fem útils les lliçons de les experiències revolucionàries.

Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924). L’estratega revolucionari fou un teòric marxista i un dirigent de l’acció pràctica, contundent, de milions d’homes i dones. El líder bolxevic situà aconseguir el socialisme, l’avenç vers una societat comunista, en relació al poder polític, a la destrucció de l’Estat burguès i la forja del nou poder, que aleshores s’encarnà en els soviets d’obrers, camperols i soldats. El govern de la dictadura de classe del proletariat.

El poder dels Soviets de Rússia mostraren una nova forma d’Estat, de la democràcia treballadora, de representació i decisió participativa, on la propietat privada i el poder del capital es capgirava i supeditava a favor de la vida treballadora, de l’existència i drets de les dones, dels drets dels pobles a l’autodeterminació, d’uns valors i praxis republicans que encetaven el camí a una societat comunal de serveis universals.

Convertir Lenin en un ídol és com momificar les creativitats de les experiències revolucionàries. No es tracta pas de cap religió, ni d’un culte amb els seus apòstols i acòlits, ni un rosari de creences mítiques i tabús; les revolucions són una força imparable de la vida de les societats, que tendeix ineluctable a alliberar-se, a resoldre les punyents contradiccions que provoquen les classes dominants i la propietat.

Com s’esmenta a SinPermiso, que comença una sèrie d’articles sobre el centenari: “L’estratègia del socialisme. La qüestió més decisiva és tornar a situar la lluita pel socialisme en el centre des objectius polítics” (Miguel Salas).

Animem a signar a favor de la petició de les Infermeres, (#lesinfermeresdiemprou) en vaga indefinida des de fa més d’un mes.

Els lemes “Aturem el genocidi a Palestina. Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel”, encapçalen la mobilització estatal: Tothom el dissabte 20 G a 17 h, a Sants Estació, Pl. dels Països catalans.

L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

Entre les obres de Lenin, que convindria traduir al català, tenim “L’Estat i la revolució”, subtitulada: “La doctrina marxista de l’Estat i les tasques del proletariat a la revolució”. En el prefaci a la 1a edició, Lenin plantejava: “El problema de l’Estat adquireix a l’actualitat una importància singular tant en l’aspecte teòric com en el polític i pràctic”. El capítol I diu “La Societat de classes i l’estat”, seguit d’un subtítol definitori: “I. L’Estat. Producte del caràcter inconciliable de les contradiccions de classe”. Al tomo 33 de les Obres Complertes, Editorial Progreso, Moscú, s’hi afegeixen diverses ressenyes preparatòries de Lenin. A la pàg. 231: “La idea fonamental de Marx: la conquesta del poder polític pel proletariat no significa prendre possessió de la màquina de l’Estat “tal i com està”, sinó (I) “la ruptura”, la destrucció d’ella mateixa i la seva substitució per una nova. Marx estudia l’experiència de la Comuna (de París), no inventa aquest “nou” poder, sinó que estudia per a veure com les pròpies revolucions ho “descobreixen” (“a la fi descobreixen”)... II... substitució de l’exèrcit permanent amb el poble armat”. 18 de gener de 2024

De la Carta de L’Aurora.

1a imatge, Soviet de Petrogrado, 1917.

https://www.infermeresdiemprou.cat/peticiociutadana/

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo33.pdf

Desgavell

Pau i estabilitat, convivència i vida digna, harmonia amb la natura i felicitat, són conceptes i possibilitats alienes a l’ordre internacional del poder de les multinacionals, finances i estats. L’imperialisme militarista, paràsit i depredador, ho contamina tot. La propietat privada és un talismà on predomina la dominació i la destrucció. De fet els valors propagats pels ideòlegs i servidors del gran capital privat són un miratge, una utopia, un ideal impossible dins l’imperialisme globalitzat, sigui uni, bi o multipolar. A voltes amb el centenari de Lenin, ens cal comprendre que vivim en l’etapa de l’imperialisme, de guerres i revolucions. És imprescindible lluitar pel dia a dia i per cada injustícia, ans els desgavell es tant majúscul que cal endreçar tota lluita vers una estratègia de capgirament revolucionari complert. O el poder de les multinacionals o la vida humana i del planeta.

La diversitat de crisis acumulen les contradiccions dins la globalització. El primer quart del segle és una mostra del que no convé. Les resistències, rebel·lions, revoltes i alguns grans avenços en el sentiment i consciència popular, mostren ingredients d’alternatives que cal animar, estudiar, fomentar i, sobretot, quallar en programa i moviment revolucionari centrat en el poder econòmic i polític.

L’alternativa no va de suavitzar, limitar, fer digerible o civilitzar el domini de les multinacionals i el militarisme. Aquest domini d’un poder concentrat immens és el que cal destruir de soca-rel.

Parar l’altra galta en les agressions, o les fórmules individualistes, o les nostàlgiques d’èpoques i modus de producció ancestrals i anteriors, edulcorar mitologies i déus, no serveix per fomentar la causa i l’esperit revolucionari comunal i de llibertats reals. Ens cal analitzar el conjunt de l’evolució. Convé copsar el significat del fet que els capitosts financers imposin repressió, limitació de llibertats, drets i serveis, fomentin les involucions cap a la ultradreta, forma part de la natura del seu sistema social, com l’esclat de les crisis i de les guerres.

Manca una força suficient que engendri il·lusions, fórmules orgàniques, ciència i combativitat revolucionària centrada en capgirar, neutralitzar i destruir la destrucció que provoca l’ordre internacional vigent. Una força que fusioni i generi lideratge dels moviments existents, socials, polítics, treballadors, dels pobles i feministes. Les classes treballadores de cada poble i del planeta han de dir i fer això que pot semblar avui en dia com un miracle. No ho és. La magna obra revolucionària de principis del segle passat segueix pendent, cal reprendre-la.

El panorama és galdós. El govern estatal depèn d’un fil. Els pellets de plàstic rememoren el Nunca Mais del txapapote. La gran multinacional espanyola, Telefònica, va la deriva. La multinacional catalana, de l’Ibex, tocada a la borsa. La confiança i la connivència amb aquests poders és un mal profund que s’ha de conjurar des de la lluita, la mobilització i la proposta política organitzada.

El Sindicat d’Infermeres de Catalunya crida a manifestar-se el dissabte 13. Farà un mes de la vaga indefinida. La post pandèmia resulta agre per una salut pública llastrada per les retallades i l’avarícia del complex públic privat.

El crit “Del riu fins al mar” palestí concita la solidaritat internacional. La propera fita de mobilització estatal a diferents ciutats és pel 20 de gener, a Barcelona a 17 h a la Plaça dels Països Catalans (Sants Estació). Avui dijous 11 hi ha concentració davant la Delegació del govern espanyol (Mallorca/Llúria) a 19 h, per exigir al govern estatal que se sumi a la demanda contra Israel presentada per Sudàfrica.

L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 11 de gener de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://memoriadelfuturo.eu/colonos-a-destiempo/

Confrontació

Gaza a Palestina, Kíiv a Ucraïna i Kobani a Rojava (Kurdistan), han encetat el 2024 negant l’amor celestial i l’harmonia universal. Mals temps pels gurús i ideòlegs de la conciliació entre opressors i oprimits, ben pitjor pels pobles agredits i per les classes treballadores arreu del món. Els míssils de l’Israel sionista, la Rússia imperialista i de Turquia, són anunci que les diverses crisis de la globalització, sotmeses al dictat d’unes poderosíssimes minories de multinacionals, capital financer i estats, no tenen solució ni futur. L’ordre internacional imperialista no va de pau, convivència i felicitat, sinó d’avenç de la destrucció, misèria i patiment. No hi ha futur civilitzat, o menys ‘salvatge’ i sense dominació, en la societat fonamentada en la propietat privada. El futur és de revolució, comunalisme, poder i llibertat de les majories. Entrem al centenari de la mort del revolucionari Lenin, líder de la revolució dels soviets obrers, camperols i dels soldats a Rússia (1917). Una confrontació magna plena de lliçons útils per l’avui.

El centenari d’ Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), coincideix amb una publicació en alça d’obres traduïdes al català de Marx i de revolucionaris marxians, com Andreu Nin i Joaquim Maurin, o com Alexandra Kol·lontai i Angela Davis. Va essent hora d’animar-se a publicar, traduir i estudiar les obres de Lenin.

La tendència internacional de predomini de la propietat privada, imperi del capital financer, vers polítiques ultradretanes i del militarisme, és confrontada per esclats de pobles que no es resignen a l’espoli i destrucció, països que cerquen l’alliberament, moviments com el feminista per erradicar la violència i opressió del patriarcat, diversos moviments socials pels aliments, l’habitatge, la salut, l’educació, les pensions, la defensa de la natura i el clima. El repte és fondre’ls en una força superior en consciència, programa i decisió per finalitzar amb la dictadura del poder de les multinacionals. Aconseguir-ho necessita de la lluita i l’avenç polític d’unes classes treballadores que assumeixin les causes d’alliberament dels creixents greuges i opressions. Resulta vital una força i un organisme revolucionari que emergeixi de les classes més explotades.   

Cal forjar un Contracte Social del s XXI. Una entesa essencial, honesta, civilitzada i revolucionària, entre els moviments cívics, socials, sindicals i polítics, els pobles oprimits, el moviment feminista, les classes treballadores i populars. Un pacte global per confrontar-se al poder econòmic, polític i ideològic que condueix el món de fracàs en fracàs. Un acord profund i potent que capgiri del tot l’ordre mundial globalitzat del capital, de les guerres, del neocolonialisme, racisme, explotació, espoli, el del sotmetiment i violació de les dones, de la destrucció de la natura que ens sustenta i acull.

Capgirar els actuals poders significa guanyar al Mordor del capital i el seu poder que els domina a tots. Val a dir, destruir l’anell que conté la cadena d’explotació, opressió, dominació i discriminació. Vinguin idees, experiències, lluites, mobilitzacions i moviments conscients que es plantegin fer realitat un món on el treball, la convivència i les cures siguin un goig comunal lliure i universal.

Les infermeres persisteixen en la mobilització de la vaga indefinida. Reclamen condicions laborals, qualificació professional, pressupost suficient per a la Salut pública. La conselleria de Salut s’ha parapetat en un tàctica similar a la que tant funesta ha resultat per la Generalitat en Educació. Menystenir les professionals, condemnar a la població pacient, plegar-se a les imposicions del capital privat, beneficat pel sistema públic-privat. L’ombra de les retallades al personal de la sanitat, els hospitals públics i a l’atenció primària, són el rerefons virulent de la confrontació. El Sindicat d’Infermeres de Catalunya està arrossegant a altres estaments. Noves mobilitzacions el 8 (Pl. Universitat i Tetuan a 10 h) i 9 de gener (Diagonal/Pius XII), seguiran el 10 i el 13, aniversari del mes de vaga indefinida.

L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 4 de gener de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo33.pdf

Piquito

Piquito resulta la segona paraula més sentida de l’any (Ràdio 4 dixit). La resposta unànime de les dones arreu del món, “Ja n’hi ha prou”, a l’agressió sexual del petó no consentit de Luís Rubiales a la campiona mundial del futbol femení, Jenni Hermoso, ha tingut la doble virtut d’amplificar la mobilització feminista i de consolidar el lliure consentiment de les relacions sexoafectives. En un any on la reacció masclista patriarcal semblava que guanyava adeptes i governs (prohibicions dels “drets de les dones al propi cos”), la involució ha xocat contra el “piquito”. Palestina, ensangonada i destruïda a Gaza pel terror sionista d’Israel, s’alça de bandera per fer front a la barbàrie estructurada de la globalització imperialista. Ucraïna, envaïda per l’imperialisme rus, és una prova que per un món lliure cal finalitzar amb el poder econòmic i estatal de les grans multinacionals i del capital financer. La mobilització treballadora, dels pobles dominats i de les diferents causes socials i de gènere, el moviment organitzat col·lectiu, necessiten focalitzar-se en el poder polític, per aconseguir l’esclat i força regeneradora revolucionària.

En aquest dies del Solstici d’hivern, festes, Nadals i cap d’Any, es difonen insistents missatges pietosos de pau, caritat, harmonia i amor universal. Un immens esforç simbòlic, subliminal i explícit, s’estén urbi et orbe: si hi ha bona voluntat, si abolim l’odi, si acceptem les estructures, hàbits i tradicions ancestrals de rols socials, ciutadans, gènere, pobles; val a dir, si s’és submís a les estructures de poder, la moral i les ideologies dites de sempre, milloraríem un poc els excessos o les anomalies que pertorben l’ordre vigent burgès, del poder de la propietat privada dels mitjans de producció, de l’espoli de la natura i dels pobles, del sotmetiment de les dones. Fins i tot evitaríem les guerres i la destrucció del planeta per part del capitalisme anomenat salvatge; com si hi haguessin dominacions més suaus, menys execrables; com si fora llei obligada que aquest sistema socials perdurés pels segles dels segles.

Tanmateix és il·lusori, utòpic, pensar o deduir o assumir, que els sistema capitalista, imbricat del patriarcat, imperialista i globalitzat, guanyarà impol·lut un futur de roses i violes. L’immens poder acumulat del parasitisme financer pot provocar retrocessos greus, involucionisme dictatorial, polítiques inquisitorials i neonazistes, destrucció, però aquest poder segueix necessitant viure de les mercaderies i el treball de les classes treballadores i dels pobles, així com que les dones siguin font de vida i nadons.

En l’hipotètic cas que les classes oligarques dels amos del món derrotessin irremissiblement a les treballadores, sotmetessin de per vida els pobles, violentessin a les dones sense aturador, aconseguissin anul·lar totes les capacitats de lluita, el mateix sistema de competència i domini de la propietat capitalista destruirien la humanitat i el planeta. El capitalisme no pot escapolir-se de les crisis econòmiques que provoca l’anarquia del mercat, ni de les guerres que esclaten per aconseguir nous recursos, ni tampoc de la lluita de classes, de gènere i les revolucions que tendeixen a engendrar unes llibertats comunals, un món de convivència i respecte civilitzat. El futur serà comunista i lliure, de cures entre les persones i la natura.

El Sindicat d’Infermeres de Catalunya manté la vaga després de dues setmanes de mobilització exitosa. El conseller de Salut de la Generalitat els hi ha fet un moc en plenes festes. Ni més ni menys ha exigit que desconvoquessin la vaga per poder entrevistar-se i si s’escau fer acords. Des del poder governamental certs responsables es  beuen l’enteniment. L’estament vital i aplaudit popularment per la seva abnegació durant la pandèmia no és tractat segons aquest criteri a l’hora de les condicions laborals. Els Pressupostos són escadussers en Salut, també en Educació. El govern d’ERC s’ha de plantejar fer mans i mànigues per superar les retallades en aquest sectors, cal situar-los segons els índex europeus.

Participem amb la Comunitat Palestina de Catalunya i la plataforma Artistes x Palestina a la concentració de solidaritat amb Betlem i Gaza, demà 29 de desembre, a 17 h, a Pl. Sant Jaume de Barcelona: Porta una estrella ⭐️ en memòria d'un infant palestí. Sentim el Kurdistan i Rojava. I tenim Ucraïna al cor. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

 28 de desembre de 2023

Sequera

Sequera és la paraula de l’any, la més sentida segons Radio 4. Sequera d’aigua pel canvi climàtic, malgrat el negacionisme de la dreta reaccionària. I afegim, sequera de llibertats, en nom de la seguretat, a mans dels Estats en franca involució autoritària. Sequera de solidaritat i humanitat, feta norma en el Pacte de migració i seguretat de la UE, fruit de la tendència vers la ultradreta, que converteix la Mediterrània en un mar de mort per persones desesperades migrades, en un fossar dels valors i drets de lliure convivència republicana que, fals, en fan bandera els Estats.

L’alerta per la sequera d’aigua precipita mesures extraordinàries que recauen sobretot sobre les persones individuals i les economies domèstiques més humils. Els poders polítics no s‘atreveixen a establir polítiques eficaces estructurals. Ben al contrari, aconsegueixen que s’instauri un imaginari popular d’estalvi d’aigua, ans és una gota d’aigua en el mar de la disbauxa. Prohibeixen les dutxes als centres esportius públics (no als privats), penalitzen el consum a les llars, mentre qui te poder econòmic omple camps de golf, gespa i pistatxos, les banyeres i piscines, de neu artificial i pistes de gel. Alhora es dilapida l’aigua pel mal estat dels sistemes de conduir-la. Segons autoritats ecologistes a Crític, fins i tot les dessaladores són perverses pel seu gran consum energètic, o els transvasaments entre conques. Ara bé, la COP28 de Dubai no posa fi a l’extractivisme dels combustibles fòssils. Som davant l’enèsim factor de crisi del sistema del gran capital, de la propietat privada de la globalització de les multinacionals i els amos del món. La natura i el planeta condemnats són una demostració punyent que cal enfrontar-se a les classes dominants per capgirar valors, poders i societat.

Avança la sequera de llibertats amb una temeritat que sembla no tenir aturador. La repressió dels drets fonamentals i de l’exercici de les llibertats bàsiques es constitueix com a sacre dogma per a la seguretat de la civilització. És una societat embrutida per la falsedat, la demagògia, la moral del sotmetiment al poder econòmic, social i polític d’unes minories poderosíssimes. La crítica, la dissidència i la lluita són perseguides per aïllar i impedir que les espurnes i flames de futur s’estenguin. La història està feta de lluita de classes i revolucions, com la natura i la vida, és una font de convicció en que el futur, saludable i lliure, aconseguirà frenar i posar fi a la ignomínia de l’apropiació dels drets, bens, treball i terra.

Hi ha una gran sequera de solidaritat i humanitat en aquest món que imposen les grans fortunes multimilionàries, paràsites des del militarisme dels exèrcits i estats, els jutges, clergues, gurús, ideologies i símbols. La hipocresia nadalenca de l’amor i harmonia universal, de la caritat i la pietat, enganyen i blanquegen l’extrema violència de l’actual civilització, el terror masclista, l’espoli neocolonial i el saqueig de la terra patrimoni de tothom, la destrucció i domini de les guerres. Ho veiem ara mateix a Palestina per part d’Israel, d’Ucraïna obra de la invasió de Rússia, o les barbaritats al Sudan, Kurdistan i tantes altres que s’amaguen.

Hipocresia i burla dels DDHH que s’enterren en la realitat concreta dia rere dia. Els del treball. Els drets de les dones. Els drets dels pobles. Els drets de la infància.

La crueltat i la repressió guien les polítiques dels amos del món. Sense rubor aprofiten els temors i la misèria per dividir a les classes treballadores, des de les famílies i el gènere (domini patriarcal dels homes sobre les dones), els barris, pobles i treballs (racisme, colonialisme, xenofòbia, racialització, colonialisme).

L'aturador d'aquesta barbàrie quotidiana vindrà de la mà de l'erradicació  de la cultura de la violació i la violència masclista, per part de la mobilització feminista que impulsa una societat sana, respectuosa, lliure i feliç. Convé un canvi de rumb profund revolucionari que doni la paraula i les decisions a les classes treballadores, els pobles i les dones.

Aquests dies de festes, Nadals, Solstici d’hivern, defensem convivència i llibertat a casa nostra, a Ucraïna, Palestina i arreu. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 21 de desembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Veto vinculant

L’Estat més poderós del món, USA, ha vetat, en solitari, l’Alto el foc a Gaza al consell de seguretat de l’ONU. L’Assemblea general de l’ONU replica amb majoria a favor de l’Alto el foc. La mobilització solidària al món, incloent col·lectius jueus dels USA, s’estén. Tanmateix el veto és vinculant, malgrat Israel prossegueix en la destrucció de Gaza i l’ocupació a Cisjordània. La llei de l’Amnistia obre una escletxa en el búnquer reaccionari, caciquil i neofranquista, de l’estat espanyol monàrquic. El lliure consentiment posa entre les cordes la cultura de la violació a la Unió Europea. L’alternativa global no rau entre la conservadora concepció de l’ordre establert o deriva involucionista autoritària ultradretana, sinó entre la revolucionària de llibertats i convivència respectuosa o reacció ultradretana repressora, neocolonial i misògina

El veto nord-americà vinculant, enfront de la majoria de països a l’assemblea internacional a favor de l’Alto el foc, és alliçonador. 153 vots a favor, 14 en contra, 45 abstenció (entre ells Ucraïna). Una mostra sublim del poder i funció de la comunitat internacionals establerta per les potències guanyadores de la 2a Guerra Mundial. Il·lustra el dilema d’un món estructurat en funció dels interessos de les grans multinacionals, del capital financer i dels poders dels grans estats imperialistes, neocolonials i patriarcals. És hora d’acabar amb els vetos imperialistes: USA contra Palestina o Rússia contra Ucraïna. Les veus i els planys de l’ONU per encaminar-se cap una conferència de pau que exclogui Hamas, mantingui l’extensió del Mur a Cisjordània, promogui una administració estatal a través d’una ANP supeditada a l’exèrcit sionista i els dòlars USA, és una burla als pobles, a la lliure convivència, a les llibertats i drets fonamentals, un engany a les classes populars treballadores arreu del món.

El president Biden ha explicat: “Si no existís Israel, no hi hauria un jueu segur en el món”, en un exercici demagògic d’identificar les comunitats jueves, fins i tot la religió, amb el sionisme militarista de l’actual Estat d’Israel. En anteriors declaracions, després de visitar Netanyahu a Tel Aviv, Biden sentencià: “Si no existís Israel, l’hauríem d’inventar”. La política de la comunitat internacional, a través de l’ONU, de reconèixer les fronteres de 1967 i dels pactes d’Oslo sobre els dos Estats, a banda de ser paper mullat, com ho demostren el Mur i les successives massacres fetes per Israel, forma part de l’encobriment i complicitat amb el pla sionista de continuada destrucció, exclusió i extermini del poble palestí.

La Comunitat Palestina i la solidaritat mobilitzada clama per un Alto el foc a Gaza, Palestina. Fi de la compra i venda d’armes a Israel. Ruptura de les relacions diplomàtiques entre Espanya  Israel, també per part de la Generalitat de Catalunya. Són tres decisions polítiques bàsiques, dos d’elles de la competència i a l’abast del govern estatal del PSOE i Sumar. BComú ho està demanant des de l’Ajuntament de Barcelona. Convé incloure-hi interrompre les transaccions financeres públiques i privades, institucions, empreses i entitats amb l’Estat i empreses israelianes. Animem a tothom a participar a la manifestació: “Aturem el genocidi. Des del riu fins el mar”, dissabte 16, a 17 h, Pl. Universitat, Barcelona.

L’oficialitat del català es demora a la UE obstruït per qui nega les llibertats als pobles. L’Amnistia al Congrés estatal encrespa la reacció nacional espanyola, la judicatura i la corona. Feijóo, en la competència entre el PP i Vox, amenaça desbocat: "No és just deixar en paper mullat el discurs del cap de l’Estat del 3 d’octubre”, referint-se a l’aval del “a por ellos” de Felip VI a la nit de la vaga general del 3 d’octubre de 2017. Fins i tot sembla que somií despert en veu alta, tot desitjant un Tejerazo victoriós. Aflora la consciència que les llibertats i la sobirania catalana prosseguirà, convençuda i mobilitzada, fins aconseguir que els conceptes de convivència i plurinacionalitat incloguin els fets de lliure determinació, referèndum i processos constituents republicans.

Abans d’ahir, 12 D, començà una nova vaga de la Salut, indefinida, a l’lCS, de les infermeres i personal sanitari, organitzada pel Sindicat creat el 2019. Saludem i animem la mobilització i les reivindicacions d’unes cures, uns CAPs, hospitals i mitjans, públics i gratuïts, no sotmesos a l’entramat públic-privat

La participació del president ucraïnès a la cerimònia de possessió del populista i dretà argentí, Milei, dificulta la solidaritat treballadora. Zelenski també ha anat al Congrés nord-americà a demanar més armes per la resistència a la invasió de Rússia. El centre d’interès del pressupost militarista del principal imperialisme s’ha desplaçat cap el proper Orient, per assegurar sostenir el seu “gran portaavions” a la regió. Israel. El suport a la lluita armada d’Ucraïna s’agermana amb la de Palestina. Els agressors, Rússia i l’Israel sionista, formen part cabdal de l’ordre reaccionari internacional, sigui unipolar imperialista o multipolar. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 14 de desembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Xenofòbia institucional

El sotrac desencadenat pels greus resultats que il·lustra l’informe PISA queden agreujats indecorosament per la justificació xenòfoba i xovinista que el responsable de transformació educativa de la Generalitat ha atorgat a la pressió de l’alumnat immigrat. El 45è Aniversari de la Constitució espanyola monàrquica traspua anquilosament, praxis conservadora i reaccionària de fons neofranquista, emparada en la corona, l’exèrcit i la judicatura d’ànima ultradretana. La sobirania ciutadana resta subordinada a institucions no electes com el Rei i el Poder Judicial. No hi ha solució ni reforma que valgui, si no ens encaminem a construir alternativa republicana, de llibertats i lliure sobirania, social, feminista i autodeterminista.

Les dades de l’Informe PISA són demolidores, un gerro d’aigua glaçada sobre les espatlles dels pressupostos de l’Estat i de la Generalitat. Catalunya suspèn ni més ni menys que en matemàtiques, ciència i lectura, mentre es queda a la cua dins l’Estat espanyol. Les retallades neoliberals passen factura. Uns pressupostos migrats per l’educació pública. Unes aportacions substancioses continuades a l’ensenyament privat, religiós i concertat. Una manca de recursos notables que han generat malestar i vagues continuades de la Comunitat educativa. Any rere any, l’educació perd qualitat i gratuïtat. L’esperit Rosa Sensat a l’aigüera. 

Tanmateix, el secretari de transformació educativa s’ha despatxat a gust, sense embuts. La seva ocurrència, o la de la conselleria si no hi ha correcció, ha estat d’obviar les responsabilitats del govern i del departament, per carregar-ho contra el jovent nouvingut. Pur xovinisme racista institucional. Quina transformació educativa pot haver atès que no hi ha pressupostos suficients, ans el responsable farfolla explicacions xenòfobes. El que vivim és sobrerepresentació del racisme institucional, val a dir una aplicació de polítiques i pràctiques educatives públic/privat que continuen excloent la població migrant. Hi ha també sobrerepresentació de l'atur, racisme, exclusió social, islamofòbia, pobresa, salut mental, xenofòbia. La Generalitat ha de resoldre aquest destret.

L’escola es troba amb les ràtios de 25-30 alumnes/aula, manca de docents malgrat les que s’han incorporat, penúria de recursos per atendre la diversitat, uns  currículums dissenyats des de despatxos sense trepitjar els centres públics, uns concerts inadequats. Fins quan per endreçar aquesta penúria educativa que condemna els talents, creativitats, il·lusions i formació del jovent?

Podemos ha consumat la ruptura amb Sumar al separar-se del grup parlamentari pluralista i passar les seves 5 persones diputades al grup mixt. Un fet que incrementa la varietat del bloc parlamentari plurinacional d’investidura i suport al govern estatal. Hi perd Podemos, Sumar, la coalició governamental del PSOE amb Sumar. El bloqueig i greuges per part de Sumar a Podemos, que s’ha vist sense portaveu ni ministeri, a despit de que la formació morada hi hagi fet mèrits negatius, ha estat una operació pírrica. A un dies de la formació del govern la seva feblesa augmenta. Que la dreta i la reacció estatal no ho aprofiti ha de venir de la ma de la lluita i la mobilització treballadora, social i feminista, també la catalana autodeterminista republicana. La important mobilització de la vaga feminista basca del 30N, és el camí, doncs les catifes, negociacions, compromisos i pactes, han de ser controlats i encaminats per les necessitats socials, cíviques i dels pobles, per anar cap a bon fi.

L’Estat d’Israel ha prosseguit els bombardejos i extermini a Palestina, a gran escala i sense aturador a Gaza. A Cisjordània són els escamots i progroms dels colons i el Mur, protegits per l’exèrcit. El terrorisme es el militarisme exterminador y l’apartheid sionista. Donem suport a la campanya Prou comerç d’armes amb Israel. Cal que el govern estatal decreti una moratòria de compra d’armes a Israel, denegui els permisos de venta a la indústria armamentista espanyola a Israel, bloquegi les transaccions financeres entre Espanya i Israel. Alhora alertem que Rússia pretén aprofitar que el focus militarista imperialista s’hagi desplaçat cap a Israel i Palestina, inclosa la meravellosa solidaritat popular, per consolidar la partició d’Ucraïna resultat de la seva invasió. La pau a Europa només pot ser veritable des de la llibertat, respecte, unitat i sobiranies amb el dret d’autodeterminació, des dels Urals a l’Atlàntic. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.[1]

7 de desembre de 2023.

Fortuïts

Les diverses crisis que corroeixen el món les presenten com si fossin fenòmens aïllats, fortuïts, fruits de la casualitat i d’inclemències naturals, sense relació entre ells, ni amb el sistema social, ni el de poder de la propietat privada. La cosa no va pas així. La conjunció de crisis prové de l’estructura mundial del poder financer i estatal de les grans multinacionals. El món i l’economia s’empobreixen, un sector ínfim de multimilionaris augmenten el seu poder a costa dels altres, la immensa majoria retrocedeix en qualitat de vida, treball, drets, serveis públics i felicitat. Els senyors dels diners i dels estats estan impulsant la reacció i la ultradreta com la resposta al fracàs de la globalització en fer un món vivible i lliure per a tothom. Aquí mateix és un calvari disposar de millores socials suficients, concretar una amnistia per les persones encausades, condemnades i exiliades per independentistes, o la possibilitat d’exercir lliurement la sobirania en referèndum, per decidir la separació o no de l’Estat, així com l’estructuració d’una república catalana.

L’acte d’Òmnium Cultural del dissabte passat a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat, “Amb l’Amnistia cap a l’autodeterminació, Reactivem la força de la gent”, forma part de la mobilització necessària a l’escenari que s’inicia amb el vot a Pedro Sánchez com president. Ha estat possible per part d’un bloc d’investidura plurinacional. Aquesta segona versió de govern de coalició, ara entre el PSOE i Sumar, més conservador en la seva composició, depèn de tots els vots parlamentaris dels nacionalistes i els independentistes catalans, bascos i gallecs. Les il·lusions o la miopia difumina i tergiversa una realitat punyent. Els drets socials i les llibertats involucionarien ben seguit amb un govern del PP i Vox, com es comprova a les Autonomies que governen, amb l’entusiasme de la Corona i les institucions estatals. La reacció política la impedeixen, de moment, el rerefons sobiranista ‘perifèric’, plurinacional, i la seva representació en uns pocs vots al Congrés de les Corts. Un avenç democràtic, republicà, de la lliure sobirania i relació entre els pobles, necessita de l’entesa i aliança entre totes les esquerres i demòcrates republicans de les diferents nacions, sense imposicions ni privilegis.

El president d’Òmnium, Xavier Antich, s’ha concentrat en la idea força de que cal concretar i executar la llei d’Amnistia, doncs està acordada però encara no aprovada, per això resulta imprescindible mobilització i lluita arreu, el més unitària i massiva possible. Antich ha senyalat com n’era de necessari presentar i guanyar unes esmenes a la tramitació de la llei, per assegurar que no s’hi quedin fora una part de la gent encausada, val a dir que cal tenir en compte les 4.500 repressaliades, així com el seu entorn familiar i activista.. 

Des de la imposició de la repressió del #155, el 27 d’octubre de 2017, per part del govern del PP amb el suport del PSOE-PSC, s’ha insistit tant pel govern PP com pel del PSOE i UP, que una amnistia era impossible, mai podria ser, doncs era il·legal, inconstitucional. El PP, els jutges, la guàrdia civil, segueixen anatemitzant l’independentisme com moviment terrorista. Ara bé, la força de les llibertats sobiranistes, representades en un grapadet de vots, ha resultat màgica en donar la volta al mitjó. Pedro Sánchez i el PSOE han fet el cor fort i s’han convertir a pregonar les virtuts d’aquesta amnistia. Que ningú s’enganyi, només la faran si la mobilització es suficient per imposar-la. Cal aprofitar totes les escletxes, furgar fins fer camí ferm per l’autodeterminació, el referèndum i la república catalana.

Formular una política útil, que eviti els miratges sobre la realitat tant de 2017 com del 2023, per l’actual nou cicle implica incloure el factor estat a l’estratègia sobiranista, autodeterminista, republicana i rupturista. El bloc d’investidura plurinacional pot ser una eina eficaç, sempre que la força de la mobilització vagi en el sentit de les llibertats dels pobles i de les necessitats socials de la població.

Poderosos i Estats temen la mobilització com a la pesta. Saben que la lluita mou consciències, estats d’ànim i voluntats. És un factor d’on pot sorgir proposta política, programa, moviment organitzat i força combativa victoriosa. Les lluites treballadores i els esclats d’alliberació dels pobles. Com la mobilització internacional de les dones. Just passat el 25 N del “S’ha acabat”, saludem la Vaga feminista per les cures convocada i organitzada demà 31 a Euskal Herria.

A Barcelona, en el Fòrum regional per la Mediterrània, s’ha tractat de que s’ajorni l’alto el foc entre Israel a Gaza i de preparar una Conferència de Pau. Israel no hi ha volgut participar. Tanmateix des del recinte de l’Hospital de Sant Pau, les potencies reunides anuncien que a l’esmentada Conferència de Pau s’exclouria la participació de Hamas. Precisament fou Hamas qui guanyà les últimes eleccions a Gaza i Cisjordània, amb supervisió internacional, que foren de facto anul·lades, per EEUU i Israel, per impedir que Hamas guanyés l’ANP. Benvingudes siguin les crítiques i denúncies, però davant la massacre perpetrada pel sionisme cal fets, concrets i tangibles, com congelar les transaccions financeres amb Israel, moratòria compra armes, prohibició venda armes. Si es fa amb la solidaritat i la resistència palestina, perquè no es pot fer amb els botxins? Aturem el genocidi a Gaza. 30 de novembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.