Piquito

Piquito resulta la segona paraula més sentida de l’any (Ràdio 4 dixit). La resposta unànime de les dones arreu del món, “Ja n’hi ha prou”, a l’agressió sexual del petó no consentit de Luís Rubiales a la campiona mundial del futbol femení, Jenni Hermoso, ha tingut la doble virtut d’amplificar la mobilització feminista i de consolidar el lliure consentiment de les relacions sexoafectives. En un any on la reacció masclista patriarcal semblava que guanyava adeptes i governs (prohibicions dels “drets de les dones al propi cos”), la involució ha xocat contra el “piquito”. Palestina, ensangonada i destruïda a Gaza pel terror sionista d’Israel, s’alça de bandera per fer front a la barbàrie estructurada de la globalització imperialista. Ucraïna, envaïda per l’imperialisme rus, és una prova que per un món lliure cal finalitzar amb el poder econòmic i estatal de les grans multinacionals i del capital financer. La mobilització treballadora, dels pobles dominats i de les diferents causes socials i de gènere, el moviment organitzat col·lectiu, necessiten focalitzar-se en el poder polític, per aconseguir l’esclat i força regeneradora revolucionària.

En aquest dies del Solstici d’hivern, festes, Nadals i cap d’Any, es difonen insistents missatges pietosos de pau, caritat, harmonia i amor universal. Un immens esforç simbòlic, subliminal i explícit, s’estén urbi et orbe: si hi ha bona voluntat, si abolim l’odi, si acceptem les estructures, hàbits i tradicions ancestrals de rols socials, ciutadans, gènere, pobles; val a dir, si s’és submís a les estructures de poder, la moral i les ideologies dites de sempre, milloraríem un poc els excessos o les anomalies que pertorben l’ordre vigent burgès, del poder de la propietat privada dels mitjans de producció, de l’espoli de la natura i dels pobles, del sotmetiment de les dones. Fins i tot evitaríem les guerres i la destrucció del planeta per part del capitalisme anomenat salvatge; com si hi haguessin dominacions més suaus, menys execrables; com si fora llei obligada que aquest sistema socials perdurés pels segles dels segles.

Tanmateix és il·lusori, utòpic, pensar o deduir o assumir, que els sistema capitalista, imbricat del patriarcat, imperialista i globalitzat, guanyarà impol·lut un futur de roses i violes. L’immens poder acumulat del parasitisme financer pot provocar retrocessos greus, involucionisme dictatorial, polítiques inquisitorials i neonazistes, destrucció, però aquest poder segueix necessitant viure de les mercaderies i el treball de les classes treballadores i dels pobles, així com que les dones siguin font de vida i nadons.

En l’hipotètic cas que les classes oligarques dels amos del món derrotessin irremissiblement a les treballadores, sotmetessin de per vida els pobles, violentessin a les dones sense aturador, aconseguissin anul·lar totes les capacitats de lluita, el mateix sistema de competència i domini de la propietat capitalista destruirien la humanitat i el planeta. El capitalisme no pot escapolir-se de les crisis econòmiques que provoca l’anarquia del mercat, ni de les guerres que esclaten per aconseguir nous recursos, ni tampoc de la lluita de classes, de gènere i les revolucions que tendeixen a engendrar unes llibertats comunals, un món de convivència i respecte civilitzat. El futur serà comunista i lliure, de cures entre les persones i la natura.

El Sindicat d’Infermeres de Catalunya manté la vaga després de dues setmanes de mobilització exitosa. El conseller de Salut de la Generalitat els hi ha fet un moc en plenes festes. Ni més ni menys ha exigit que desconvoquessin la vaga per poder entrevistar-se i si s’escau fer acords. Des del poder governamental certs responsables es  beuen l’enteniment. L’estament vital i aplaudit popularment per la seva abnegació durant la pandèmia no és tractat segons aquest criteri a l’hora de les condicions laborals. Els Pressupostos són escadussers en Salut, també en Educació. El govern d’ERC s’ha de plantejar fer mans i mànigues per superar les retallades en aquest sectors, cal situar-los segons els índex europeus.

Participem amb la Comunitat Palestina de Catalunya i la plataforma Artistes x Palestina a la concentració de solidaritat amb Betlem i Gaza, demà 29 de desembre, a 17 h, a Pl. Sant Jaume de Barcelona: Porta una estrella ⭐️ en memòria d'un infant palestí. Sentim el Kurdistan i Rojava. I tenim Ucraïna al cor. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

 28 de desembre de 2023