Mites i símbols

La sublimació dels valors és un factor poderós que educa i guia la ment, l’actuació col·lectiva de les societats i la individual de les persones. Les versions dels Mites, símbols i tabús són curosament cultivats pels poders terrenals per sostenir la moral i l’odre de costums, tradicions, el social i polític imperant. La mitologia es un instrument ideològic principal de la jerarquia actual capitalista i patriarcal. El progrés social i científic, la lluita per la vida i la llibertat, són un factor revolucionari que fa obsolets i converteix en reaccionaris símbols i hàbits d’èpoques anteriors, malgrat aquests segueixin regnant al servei dels poders establers. Una llambregada pels cartells de les escoles, els ajuntaments i les entitats, una mirada curosa als dibuixos infantils i juvenils, ens mostren una simbologia molt distant de la llegenda del Sant Jordi Cavaller, que mata el Drac per conquerir la princesa/noia, així com de la sang, l’amor i la rosa. Les il·lustracions populars indulten el drac, barren el pas a l’espasa i a la violència guerrera i de conquesta del creuat, alliberen a la noia de les imposicions sense el seu consentiment. L’amor i la felicitat de la vida és estima al drac (la natura) i igualtat entre les persones.

La jerarquia depredadora i caciquil fa estralls en els drets universals, serveis públics i  llibertats. La reacció orquestrada en la reforma de la llei de garantia integral de la llibertat sexual (“Només sí és sí”), es fonamenta en els privilegis mil·lenaris patriarcals del sotmetiments de les dones per part dels homes, de les institucions de poder estatal i els dogmes ideològics. El PSOE fa causa comú amb el PP per arruïnar el progrés fonamental que representava la concepció del lliure consentiment per part de les dones en les relacions afectives i sexuals. La llei promoguda per Unidas Podemos (UP) i la ministra d’Igualtat, Irene Montero, quedarà escapçada i les cames trencades, en una llibertat bàsica i innovadora que el moviment feminista està aportant en el s XXI, fomentada i exigida per la mobilització potent, massiva i internacional de les dones.

Hi ha un Manifest i signatures en defensa de la centralitat del consentiment sexual en el Codi penal, impulsat des del moviment feminista, on s’especifica:

“La violència sexual constitueix una de les violacions dels drets humans de les dones més habituals i, alhora, més silenciades, amb les quals convivim com a societat. La lluita contra els patrons culturals que sostenen aquest tipus de violència masclista guarda estreta relació amb el paradigma del consentiment, com a eix central de la llibertat sexual. La transcendència del crit feminista “no és abús, és violació” que va omplir els carrers de les nostres ciutats en 2018 va donar lloc, després de més de dos anys d'elaboració, a la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual. ... La Llei de Llibertat Sexual, a més d'establir un nou marc jurídic integral, que inclou mesures de prevenció i dota a les víctimes d'itineraris especialitzats de protecció, justícia i reparació, ha suposat un canvi de paradigma important col·locant el consentiment com a únic element definitori de la violència sexual, inclosa la violació... perquè ara la falta de consentiment és l'únic requisit per a considerar que s'ha violat la llibertat sexual... La reforma, de ser aprovada, tindria un fort impacte eliminant la centralitat del consentiment com a element de definició dels delictes contra la llibertat sexual perquè la reforma introdueix elements addicionals en la definició de les agressions sexuals, inclosa la violació, que redueixen el paper que juga el consentiment en la definició d'aquestes violències”.

Una altra llei, la d’habitatge i lloguers, fa uns passets positius però tant tímids, respectuosos dels grans tenidors i voltors immobiliaris, que es queda enrere del que era la llei homònima catalana, tot sigui dit bloquejada i anul·lada pel Tribunal Constitucional, en la normativa de controls dels lloguers i dels desnonaments. La jerarquia del llegat de la propietat dels terratinents i del capital especulatiu s’imposa a les necessitats de la població que lloga, colpint especialment a les dones, al jovent i a la gent gran.

Putin visita el front a Kherson. El ministre de defensa xinès, Li Shangfu, anuncia a Moscou una nova era de relacions militars Xina – Rússia, “enfortir la comunicació estratègica entre els dos exèrcits”, en un nou suport al multiimperialisme al món i, de fet, a la invasió russa d’Ucraïna, malgrat al seu pla de pau s‘inclogui el respecte o inviolabilitat der les fronteres “internacionalment reconegudes. La Unió Europea resta subsumida en el unilateralisme imperialista nord-americà basat en l’imperialisme i l’OTAN. Brasil promou la seva versió d’un pla de pau que la distancia d’EEUU. La llibertat i el dret a existir d’Ucraïna va a la picota: la perspectiva d’una Europa unida, lliure i amb el dret d’autodeterminació, queda anul·lada per l’avarícia i el militarisme dels imperialismes. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 20 d’abril de 2023

De la Carta de L’Aurora.

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSd4XlILx7B-KVYM3GFAZq4nMmrZp5aXYML2S7qMWAIIZ4DRxA/viewform?s=09