Vivim, alimentem, suportem i sofrim un estat caspós, caciquil, corrupte i reaccionari. Els partits s’adapten i accepten el vernís de llibertats, des de la brama que a la dictadura franquista no n’hi havia, malgrat s’autoanomenés democràcia orgànica, i del cert que era ben pitjor. Ara tenim democràcia limitada monàrquica, on la repressió i l’arbitrarietat de la judicatura està dominada per un caciquisme soterrat, ancestral d’arrels paràsites i propietàries de senyors, guerrers, funcionaris i clergat, endreçat pels seus hereus financers. Un despropòsit, un esperpent viu social, polític i moral. Cada any els índex de precarietat i pobresa augmenten, ans les llibertats van en regressió. Atès que una bona part de la massa popular no distingeix entre esquerres i dretes, les polítiques emprades ho fan realment difícil de percebre, així passen a fer de serfs electorals pels caladors dretans.
Hi posarà el fil a l’agulla de les llibertats republicanes el projecte electoral Sumar de la viceministra Yolanda Díaz? Quan faran el pas a moure un dit per un futur republicà en concret les ànimes republicanes parlamentàries, la dels partits i tendències polítiques? L’independentisme pot deixar de mirar-se el melic, llepar-se les ferides, esgarrapar-se virulentament per l’hegemonia dins la limitada autonomia, i cercar avinentesa republicana a Catalunya i arreu de l’Estat? Sembla que estiguin paralitzades, hipnotitzades, estupiditzades, per les essències estatals, els poders de Brussel·les i dels grans senyors dels diners. Aquests dics de contenció de les repúbliques cauran, ineluctable, ens convé que no ho aprofitin els neocacics i els amos de l’economia, per això cal preparar-ho, forjar-ho, cap a bastir un poder polític favorable al factor social i a la majoria de la població.
L’assetjament a les llibertats en clau involucionista colpeix immune. El dret al propi cos de les dones i el lliure consentiment en les relacions sexuals, és un episodi important, doncs és un domini en que s’està avançant sota la ferma pressió de la mobilització de les dones i del moviment feminista. Les esmenes del PSOE a la Llei “del només sí és sí”, presentades com si anessin a arranjar només les reduccions de penes als agressors sexuals, van de fet a revocar l’eix del lliure consentiment de la dona per la via de diluir-ho en les potestats, pretesament neutrals i de justícia, de la judicatura. El PSOE es posa a mans del PP per barrar el progrés en els drets i en la concreció de les decisions de les dones sobre elles mateixes.
El Japó s’ha desdit del pacte de no comprar a qualsevol preu el petroli rus. Ho ha fet després de la visita del dirigent xinès a Rússia, així s’obre una escletxa en la unilateralitat hegemònica imperialista nord-americana. La pugna descarnada per la nova etapa post globalització neoliberal va desgranant les seves cartes. La resistència d’Ucraïna a la invasió és un element de la lluita de tots els pobles contra els seus depredadors, i de les classes treballadores contra els seus propis imperialismes. La solidaritat i suport de tot tipus al poble ucraïnès és vital per una Europa unida i lliure, pacífica sense militarisme, des dels Urals a l’Atlàntic, on no hi hagi lloc ni raó per l’OTAN. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 13 d’abril de 2023
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario