Pla pilot

Han tombat en els Pressupostos el Pla pilot i els diners per una Renda bàsica universal a Catalunya. Ha estat una esmena del PSC, votada per Junts. Junts es beu l’enteniment impulsant el PSC. Interessos dels poders econòmics catalans i espanyols obliguen. Junts ataca molt el govern d’ERC minoritari, per negociar i no fer ja la independència, mentre dóna suport i vota la política pro especulació i reaccionària del PSC. Manifestació immensa unitària, potent i combativa a Barcelona pel 8-M, unes dos desenes d’illes de l’Eixample, un èxit  excels, a diferència de Madrid i altres ciutats a l’Estat afeblides per la divisió. El canvi de la Llei del “només sí és sí” que imposa el PSOE és copernicà, en aquest cas ben reaccionari contra l’essència del consentiment de la dona, fruit de la pressió de la ultradreta i la judicatura neofranquista. Un anar enrere cabdal, aplaudit i votat pel PP amb entusiasme, seguit pel PDeCat i PNB. L’escenografia parlamentària, política i jurídica resulta premonitòria. El PSOE entreobre les comportes a una alternativa governamental PSOE-PP.

Els sectors d’esquerres dins Junts es desautoritzen. Estaria bé promoure, en aquests cassos de polítiques socials tant sensibles i transformadores, el vot en consciència de les electes diputades, compromeses amb la causa i lluita d'esquerres, per defensar a la majoria de la població modesta, precaritzada i empobrida. El que val és la política concreta, per tant el vot emès. A qui beneficia i a qui perjudica que s'hagi tombat la partida pressupostària pel pla pilot per Renda Bàsica? CCOO tampoc defensa la RBU, ans en Carles Gallego de Comuns ha votat a favor del pla pilot. Junts segueix les vies neoconvergents sense descarrilar, ni despentinar-se. La base social favorable a la independència es malmet fent cas al PSC i votant contra polítiques socials. La classe treballadora i la població de Catalunya ha de sentir en el seu imaginari que una República Catalana ha de ser favorable a la causa social com ho és la Renda Bàsica.

En el Manifest 8-M es clama per la via lila amb la que el moviment feminista i les dones breguen per la vida, la societat, la humanitat i la natura: “Les feministes, juntes i diverses, lluitem per unes vides dignes per a totes. Som radicalment defensores de la vida i avui des d’aquí cridem: volem viure sense violències masclistes, sense LGTBIfòbia, sense violències racistes, sense violències capacitistes. Lluitem per unes vides sense fronteres, sense Centres d’Internament d’Estrangers i sense lleis d’estrangeria; on no hi hagi lloc pel capitalisme, ni l’extractivisme o els sistemes colonials. Lluitem per unes vides dignes, plenes, lliures i rebels per a totes”. La defensa de les dones, els seus drets i realitats, és una ma estesa, una càlida i immensa abraçada, a totes les causes damnades i de les minories atropellades. És un cant, una força tel·lúrica per engendrar un món habitable, civilitzat i feliç.

Ve al cas regirar un poc en la memòria històrica revolucionària soviètica, bolxevic, doncs fa cent-tres anys, un 21 de febrer de 1920, en una breu proclama “A les obreres” per encoratjar-les a participar a les eleccions del Soviet de Moscou, el cap del govern dels soviets, la temuda i calumniada dictadura de classe del proletariat, exposava: “On hi ha terratinents, capitalistes i comerciants, no pot haver-hi igualtat entre l’home i la dona, ni tant sols davant la llei”. Referent als canvis profunds imposats pel poder soviètic per la igualtat de la dona entre  l’home i la dona davant de la llei, segueix... “Però això no és suficient. ... La igualtat davant la llei no és la igualtat en la vida. ... Escolliu obreres al Soviet, igual siguin comunistes que sense partit. ... Escolliu més obreres al Soviet de Moscou! ... per a la lluita fins la victòria, per a la lluita contra la vella desigualtat, contra la vella humiliació burgesa de la dona! ... El proletariat no pot aconseguir la victòria complerta sense conquerir la plena llibertat per a la dona!” (N. Lenin, 6 de març, Izvestia, 51)

La globalització neoliberal s’ha esfondrat, la crisi econòmica financera (2008-12), la pandèmica (2009-20) i l’esclat de la guerra a Europa amb la invasió d’Ucraïna per part de la federació de Rússia, forma part del trànsit actual a una nova reorganització del capital i del poder imperialista que es fa sota la bota militarista, tenyida de democràcia parlamentària i polítiques que alimenten la reacció i la ultradreta arreu; s’escanyen a les masses treballadores, s’espolien els pobles i els recursos naturals, es perllonguen els vells privilegis i desigualtats, es mantenen els greuges, supeditació i discriminació de les dones. Els motius i causes per una alternativa fonamental socials, treballadora i revolucionària es multipliquen. El món treballador i de les cures, comunal, feminista i revolucionaria s’obrirà pas com una força de la natura en la vessant social.

En aquest context Ucraïna, la seva resistència per la llibertat i la vida, és un factor revolucionari que pertorba els grans poders econòmics, en primera instància contra la invasió militar imperialista Rússia, alhora contra un món sota el jou unipolar o multipolar d’un o diversos imperialismes. Un poble que lluita per la seva existència i llibertat mereix tota la solidaritat i suport. La pau, el que cessi el vessament de sang i morts de gent treballadora i soldats, significa sobretot frenar la nova ofensiva russa, aconseguir la retirada de les tropes invasores. Una pau sana, digne i acceptable, necessita concretar-se sense annexions, amb dret d’autodeterminació, reparació de la destrucció civil i de les infraestructures, frenar el bloqueig de subministres dins el continent. Una pau lliure d’imposicions depredadores demanda la dissolució de l’OTAN i de les imposicions militaristes nord-americanes. Suport i solidaritat a totes les formes de resistència. L’Aurora forma part i donem suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

9 de març de 2023