Massivitat feminista 8M

Les dones han convertit aquest 8 de març en un clam massiu per l’aplicació i efectivitat dels seus drets. “Juntes som més fortes”. Les milers a Barcelona han replicat a la reacció patriarcal amb “ni un pas enrere”, “dret al propi cos” i el “lliure consentiment” a la vida i a les lleis. Alhora la mobilització és fa ressò de totes les minories i injustícies, inclòs el respecte a la diversitat de gènere i a les dones racialitzades. La Llei d’estrangeria ha estat denunciada, dins la manifestació i en el manifest unitari, reclamant la seva derogació. Les pujades en aliments bàsics (16,5%) s’han literalment tragat la rebaixa governamental de l’IVA, el calvari post pandèmic és endèmic. La crisi múltiple es fa present amb el Silicon Valley Bank, un altre cràter en erupció, de moment parcial, del volcà financer del parasitisme i l’especulació.

Les reformes que fan cap enrere (de la llei del només Sí és Sí) o que no deroguen (Laboral, Mordassa), semblen constituir-se en el símbol, o més aviat el sino d’aquest govern. La coalició progressista, sustentada en una majoria parlamentària depenent dels vots independentistes i nacionalistes, trontolla cada vegada que qui lidera i imposa, el PSOE, assumeix atemorit les exigències de la dreta, així com de les institucions que promouen la involució, des dels valors i la representació de la ultradreta. Hi ha altres compromisos electorals que resten ignorats malgrat la pressió cívica social (Habitatge-lloguers, Llei d’estrangeria). ERC i EH Bildu s’han plantat davant una reforma de la llei mordassa que mantenia les bales de goma, les devolucions en calent, les faltes de respecta a l’autoritat, les sancions per desobediència; els detractors d’aquest plante argüeixen que s’ha impedit tot un conjunt de millores, tanmateix no responen sobre que no és derogui com estava pactat. El govern no hauria d’assumir les polítiques dretanes en les qüestions més sensibles econòmiques, socials i democràtiques, doncs aquesta manera de sostenir el règim constitucional monàrquic afavoreix la involució política i les alternatives via PP i Vox, o de la deriva del PSOE cap a l’entesa amb els grans poders econòmics i el PP. Què significa sinó el veto, bloqueig i foragitar el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal per part del PSC? És il·lustratiu que eliminar aquest pla pilot s’hagi fet efectiu gràcies el vot de Junts.

La repressió política és ben viva i colpidora contra el moviment independentista i republicà català. L’antiga Mesa del Parlament amb Carme Forcadell, torna a ser jutjada per segona vegada pel TSJC, malgrat haver estat absolta al primer judici. On queda la taula de diàleg i l’avenç cap la resolució del conflicte entre l’Estat espanyol i Catalunya? La Judicatura pretén que es retirin els vots independentistes i es provoqui la caiguda del govern estatal per facilitar una opció directa de la dreta? El govern de Sánchez es posa una soga al coll sense capacitat d’aturar la reacció? El règim no permet un avenç en llibertats i millores a l’estructura econòmica de poder del gran capital, empreses i burocràcia estatal. Les forces s’haurien de reorientar a posar els fonaments d’una alternativa de llibertats i mesures econòmiques per a la majora social. L’amnistia, l’autodeterminació, la defensa de la llengua, formen part d’una resolució política amb processos constituents republicans.

El dissabte 18 de març manifestació contra el racisme i el feixisme, 17,30 h al Pg de Gràcia de Barcelona, en el marc de la Jornada internacional antiracista de l’ONU: Unitat contra tota mena de racisme, islamofòbia i antisemitisme. Unitat contra la pujada del feixisme.

La destrucció continua de les cases, infraestructures, fàbriques i vides d’Ucraïna, per part de l’exèrcit de Rússia, s’encamina a no deixar pedra sobre pedra. Els clams per l’alto el foc, l’armistici i la pau, la retirada de les tropes, s’esvaeixen sota la bota militar. USA i OTAN fan tot el possible per aprofitar la guerra beneficiant les seves empreses i el predomini imperialista a Europa i el món. La resistència ucraïnesa, sigui pacífica o l’armada, com el pacifisme rus, necessiten tot el suport i solidaritat de la població treballadora del continent. L’agonia a Bakhmut (Lugansk), cercada per les tropes mercenàries de Wagner, és de resistència ferotge i il·lustra el que pot representar l’ofensiva russa anunciada per la primavera. L’Aurora forma part i donem suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 16 de març de 2023

De la Carta de L’Aurora.