Escàndol

La transparència estatal és un miratge, opaca, caciquil. Els governs s’han quedat garratibats. L’estatal agafant-se al clau roent de la legalitat. L’escàndol del ciberespionatge massiu contra l’independentisme és secret i legal, poc a fer-hi, una perla de la democràcia monàrquica. El govern de la Generalitat pataleja, poc s’atreveix a fer. Els grups parlamentaris de la majoria d’investidura, inclòs Unidas Podemos, denuncien la impunitat i el trepitjar drets fonamentals que practiquen els serveis secrets i les cloaques repressives. El Consell per la República exigeix ruptura de relacions polítiques amb l’Estat i els partits espanyols, poc ho pot fer-ho. I si dediquessin ànima, cor i forces, a mobilitzar la societat civil, a estendre les espurnes republicanes en mobilització, proposta i pràctica política d’entesa i aliances per enterrar el règim constitucional monàrquic que protegeix els poders neofranquistes?

Toca fer neteja: Finalitzar amb la Llei de secrets oficials franquista, restringir els fons pressupostaris destinats als serveis secrets i a les cloaques del Deep State, dissoldre el CNI i instaurar un control democràtic parlamentari eficient, depurar els responsables operatius i polítics. Convé promoure higiene republicana curosa amb els dretes polítics, les llibertats i la sobirania ciutadana. La ministra Robles justifica el tot s’hi val, doncs es pot començar per aquests lacais.

Resulta un malabarisme oferir la remodelació de transparència de la casa reial mentre imperi la patent de cors pel monarca, impune davant la llei. El sosteniment de la monarquia és un pilar bàsic del règim, segueix essent una entesa cabdal entre el PSOE i el PP. D’on procedeixen els milions de la fortuna reial declarada? On rauen els altres milions opacs del comissionista, subministrador financer, emèrit?

Un greu escàndol social és l’estafa immobiliària perpetrada amb la Sareb. Això és una decisió directa del govern i torpedina la polèmica Llei d’Habitatge. Un greuge majúscul a la població necessitada d’habitatge, a les PAH, a l’alcaldessa Ada Colau i als coalitzats de govern, UP. Brutalitat del poder enfront de les dues milions de persones en situació de possible desnonament o en habitatges, segons l’INSOCAT. L’Estat assumeix 35.000 M€ del dèficit de la Sareb per entregar els habitatges als fons Blackstone (45%) i KKK (Hipoges, 55%). Són uns 55.000 habitatges (15.000 per habitatge social), d’un valor de 25.300 M€. No hi fa res que a la Llei de l’Habitatge es digui que es crearà un parc públic i que es prohibeixi la venda d’habitatge públic. Som davant una privatització de bens públics. Aquesta estafa arranca el 2012 com a complement a les ajudes financeres a la Banca i a les caixes fallides. El govern estatal ha optat per privatitzar i enfortir a un dels principals operadors immobiliaris, Blackstone, el primer és CaixaBank, en comptes d’aprofitar per generar empresa i operadors públics dels diners públics. 

La solidaritat amb Ucraïna necessita compromís, acció i mobilització. La participació en el terreny a Kíiv d’una delegació sindicalista europea és una saludable iniciativa per establir llaços fraterns entre les classes treballadores. La preparació d’un comboi sindical és una de les bones mesures per contrarestar les propagandes militaristes que posen el focus en les raons de la invasió de Rússia, o el rearmament de la UE i de l’OTAN, que repercuteix fatal en una carestia i una crisi econòmica que perjudica abastament a la població d’arreu d’Europa.  

Una posició treballadora pròpia ha de superar els antics blocs de la guerra freda, mentre denuncia la depredació imperialista. El que està en qüestió és el destí d’Ucraïna lliure, junt al d’una Europa unida des dels Urals a l’Atlàntic. 28 d’abril de 2022

De la Carta de L’Aurora.

* Il·lustració de Bernardo Vergara.