Sous, Pau i Opacitat

S’ha notat combativitat treballadora en la recuperació dels carrers per l’increment dels salaris i una pau a Europa a l’1 de maig, enfront de la inflació, la carestia i l’ombra tenebrosa que provoca la guerra de Rússia contra Ucraïna. Els sindicats amenacen amb mobilització, tanmateix estan frenats per l’acceptació de les imposicions patronals, governamentals i de la UE. Les marees, per la sanitat, la regularització de la immigració, pensionistes, són qui vehiculitzen les lluites vives, guspires de futur social. Com a contrapunt, immobilisme, opacitat i polítiques escorades cap a beneficiar el gran capital, així com a sostenir l’essència més reaccionària estatal i el règim constitucional monàrquic. El PSOE ha fet pinya amb el PP, Vox i Cs per impedir una comissió d’investigació del Congrés sobre el ciberespionatge Pegasus. La preparació d’alternativa republicana clama al cel de les llibertats democràtiques.

El que mana és la raó d’Estat. Sostenir a qualsevol preu el règim coronat. El govern s’ha tornat a dividir al Congrés mostrant el veritable rostre a on aboquen les polítiques desenvolupades. El PSOE fa causa amb un PP crescut. Unidas Podemos s’hi oposa, cosa que l’honora, mentre arrastra l’estigma de manca de credibilitat al no aconseguir fomentar polítiques socials i de defensa de les llibertats. El govern pateix de feblesa congènita, per la crisi estructural del règim i per la incapacitat de portar a terme el seu programa de coalició. De fet, tot s’hi val per sotmetre la lliure autodeterminació sobirana de Catalunya, bloquejar tot brot d’alternativa republicana, i ofegar les temptatives de sanejar i guarir uns mínims de salut democràtica.

El govern anomenat de coalició progressista pateix del mal de la involució estatal, conservadora i reaccionària. El decret anticrisi es va aprovar gràcies al vot inestimable d’EH Bildu. La comissió ‘Pegasus’ s’ha impedit per obra i gràcia del bloc amb la dreta i ultradreta. La reforma aigualida de les reformes laborals s’aprovà per un vot (extraviat) del PP. En poc dies el govern ha surat pel salvavides del que titllen d’ ”ex-etarres”, val a dir l’independentisme republicà revolucionari basc, així com de l’abraçada de l’Ós del PP i Vox. Un panorama de tragicomèdia esperpèntica. L’espantall de govern PP-Vox que provoca el ‘mal menor’ de la majoria d’investidura, potser és un joc de llums o d’ombres xineses, on el que es va configurant és un bloc pro règim i UE, on temptegen el PSOE i el PP. 

L’oxigen que alimenta la combativitat no procedeix dels partits governamentals, sinó de moviments de la gent treballadora, lluites sindicalistes, la gran potència feminista, el fet democràtic nacional, autodeterminista, en defensa de la llengua i republicà. A les properes setmanes donem suport i promovem les ILP per una Sanitat Pública al 100 % (i 25 % del Pressupost a l’Atenció primària, signatures el dia 20); la ILP per la regularització de les persones immigrades; el proper 14 Consulta per votar sobre República o Monarquia.

El govern de la Generalitat, liderat per ERC en coalició amb Junts i suport extern crític de la CUP-G, s’empantana a cada barrabassada del Tribunal Constitucional a les lleis catalanes, a cada estossec de l’estès entramat públicprivat empresarial, a cada embranzida del gran capital (Jocs d’hivern al Pirineu, Aeroport, Port, Joc, gran luxe-turisme i tenidors immobiliaris), inclòs posant els peus a la galleda fins dalt contra la Comunitat educativa, o en la gestió de l’enverinat 25 % d’obligació del castellà contra la immersió i el català a les escoles. És un govern gairebé sense marge, que ha vist esfumar-se tot horitzó de diàleg, en una taula entre l’Estat i Catalunya que te més de mortvivent (zombi) que expectatives pràctiques útils.

Els moviments dins Junts, on no es presenten a reelecció el secretari general i ara el president, Puigdemont, van trufats de crisi i noves penúries pel govern. El catalanisme independentista està en recomposició, obligat a esbossar una nova estratègia que combini la realitat autonòmica sotmesa a la repressió estatal i la perspectiva de ruptura autodeterminista, independentista i republicana. Incloure aliances i enteses entre l’independentisme i el sobiranisme sobre la base republicana autodeterminista, és un element cabdal per resoldre la confrontació de l’Estat. Cal afegir-hi que el lideratge del moviment es decanti clarament cap a l’esquerra social, es a dir cap a la CUP i el republicanisme sobiranista, vers una gran aliança amb el municipalisme, el sindicalisme i el moviment feminista, sense oblidar el del territori i climàtic. Un altre element vital és contribuir i formar part d’un procés d’alternativa republicana estatal.

El Pacte Nacional per la Llengua o l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, són unes plataformes, d’esperit unitari, que convé es transformin en ariets de la societat civil catalana. Aconseguir-ho vol dir mobilització ciutadana potent, concretant propostes polítiques clares i suficients, per enfocar les maneres de resoldre uns conflictes provocats per l‘Estat, que tenen el suport i l’imaginari d’entre el 70 i 80 % de la ciutadania.

Aquesta setmana L’Aurora participem d’una delegació europea a Lviv, Ucraïna, formada per organitzacions polítiques i sindicalistes, amb l’ideari d’oferir i donar suport a totes les formes de la resistència ucrainiàna (civil, militar i pacifista) a la invasió militar depredadora de Rússia; la delegació cerca confraternitzar amb la població, amb entitats i milícies de l’esquerra i amb organitzacions sindicalistes. Demanem contribuir a aquest suport amb difusió i aportacions econòmiques. 5 de maig de 2022

De la Carta de L'Aurora.