Salut universal

El personal dedicat a la salut persisteix amb l’alerta i la mobilització sense defallir. Els serveis vitals de les cures i la salut posen el dit a la llaga i proposen remeis mèdics, farmacèutics, socials i ambientals. La vaga de l’educació ha completat cinc jornades plantejant veritats com un temple per la salut de la formació, de qui la rep i de qui la imparteix. La llengua catalana resulta minoritzada i enverinada pel domini i privilegis de la llengua dominant estatal. Són uns quants factors que provoquen espurnes de consciència que esclaten mostrant un rerefons potent que cerca a les palpentes la manera d’aconseguir alternatives polítiques. El govern de la Generalitat (ERC i Junts) resta a la defensiva depenent de la repressió estatal, governamental i judicial, de les imposicions de la UE, dels interessos de les fortunes i grans empreses, així con de les conseqüències nefastes de la pandèmia i, ara, de la guerra de Rússia contra Ucraïna.

Entrem a la primavera del tercer any de la pandèmia. La crisi econòmica ho empastifa tot. La invasió d’Ucraïna va per la cinquena setmana, mentre genera destrucció, morts, precarietat, fam i carestia; el militarisme depredador es creix al so de l’OTAN, la indústria armamentista i el predomini capitalista dels EEUU, és una globalització que no sap com sortir-se’n d’aquesta multiplicitat de crisis, a no ser que sigui amb un empobriment i una destrucció generalitzada.

L’alternativa a que aboquen els grans poders mundials, econòmics i governamentals, no és sostenible dins un paràmetres de salut de les llibertats, drets, persones, pobles i del planeta. Els vuit magnats gran oligàrquics i les dues-centes famílies que dominen les empreses i el món, són pitjor que un càncer endèmic, doncs no s’entreveu cap possibilitat d’encaminar-les vers el be comunal.

Dels carrers i el treball s’eleven propostes essencials, clarividents i factibles. Tanmateix els poders econòmics i polítics les neguen, tergiversen i reprimeixen. La lluita per una alternativa global seguirà emboirada mentre no s‘encarni fermament en les classes treballadores i enfoqui, sense pantalles difusores, la natura i la materialitat del poder econòmic i estatal.

El manifest “La Salut #NoEraAixò” expressa que hi ha “una sanitat en precari, amb llargues llistes d’espera i un personal esgotat per les males condicions laborals. Un sistema on els recursos públics es destinen a serveis privatitzats de baixa qualitat, i sense mecanismes que aclareixin quin és el destí final dels diners”. Val a dir: Precarietat, Desigualtat, Negoci. Per això proposen: a) Reforçar i blindar l’atenció primària; b) Revertir les privatitzacions; c) Transparència al sistema de salut; d) Acabar amb la precarietat laboral. Exigeixen uns canvis estructurals, unes mesures de per un sistema de salut universal, cent per cent públic, de qualitat i basat en l’atenció primària.

La conselleria i el govern es fan el sord i ulls clucs. Els pressupostos i els diners segueixen fluint per alimentar els sistema públic-privat neoconvergent que afavoreix el conglomerat hospitalari, mèdic i farmacèutic, privat. El mantra penós va de "no es pot revertir totes les retallades de cop" tant per l’educació com per la salut.

La precarietat i carestia no es resoldran amb els euros de la UE, ni amb bons i subvencions, ni amb mesures fiscals destinades a les grans fortunes i multinacionals, ni amb el frau i la corrupció; tampoc amb retallades, producció armamentista, limitació de llibertats, drets i serveix. Ben el contrari. Cal mesures universals, entre elles una renda bàsica, acotar el parasitisme de Bancs i Multinacionals vers els pressupostos públics, plantar cara als governs perquè facin cas de les necessitats i propostes col·lectives treballadores i de la població.

La globalització ha topat amb la crisi financera, la pandèmia i la guerra i la depredació contra Ucraïna, Tot alerta de que s’obrirà pas un nou escenari mundial. Ens cal mobilització popular, propostes universals i fonamentar una alternativa. Tot el suport a les manifestacions del 3 d’abril per la Salut (FAVB) i la del 24 d’abril per Ucraïna (Aturem la guerra). 31 de març de 2022

De la Carta de L’Aurora.