Deixar-se la pell per l’habitatge

Un 1 % del PIB dedicat al finançament de les polítiques públiques estatals d’habitatge és una de les esmenes de BComú a la Llei de l’Habitatge del govern de coalició estatal. Butxa, junt Kíiv, ofereix la seqüència de destrucció, sang, violacions i morts, de la invasió de Rússia per espoliar i sotmetre Ucraïna. El militarisme de l’OTAN i dels Estats de la UE es frega les mans mentre es dispara la carrera armamentista, preludi de guerra i misèria a Europa i el món. La pau i la seguretat només tindrà expectatives en una Europa unida de l’Atlàntic als Urals, basada en la sobirania democràtica de pobles lliures i autodeterminats, que rebutgi el militarisme, on es dissolgui l’OTAN, es foragiti la depredació econòmica, es dediquin les polítiques públiques a la qualitat de vida i del treball, l’educació, la superació de la violència masclista, agressions sexuals i violacions a les dones, es fomenti les cures i la salut, inclosa de la natura.

La Llei de l’Habitatge estatal es insuficient i molt millorable ha senyalat BComú. A la Generalitat se li va escapçar la Llei de l’Habitatge pel Tribunal Constitucional. Les PAH, el moviment per l’habitatge i els sindicats de llogateres, han posat el crit el cel al sentir-se estafats, doncs el govern estatal afavoreix clarament els grans tenidors i l’especulació immobiliària a l’acatar les seves exigències. En la proposta de llei no hi ha el canvi de paradigma promogut per la iniciativa popular. És un moment excepcional per fer un front general i una mobilització imponent.

És important que BComú es planti, “deixant-s’hi la pell” com ha recalcat l’alcaldessa, Ada Colau, perquè hi hagi una regulació efectiva per controlar l’especulació. El que BComú, de fet, formi part de l’esmentat govern de coalició amb el PSOE, a través d’Unidas Podemos, amb el factor afegit d’aportar-hi un ministre, hauria de comportar que les seves esmenes no quedessin en paper mullat. Si el govern no compleix amb les PAH, els sindicats de lloguers i amb BComú, potser caldria replantejar-se la participació i compromís en la disciplina governamental, cosa que no vol dir que no es podés seguir sostenint el govern enfront de la dreta i ultradreta, com fan ERC i EH Bildu entre d’altres.

La guerra de Rússia contra Ucraïna ha estat la gota que fa vessar el got, ho trastoca tot, junt a la crisi econòmica de 2008 i la pandèmia de 2020, marca un temps de transit, en el que hem conegut com globalització econòmica i neoliberalisme, vers una nova situació. Tanmateix les causes de la juxtaposició de crisis de la globalització s’han anat desenvolupant i acumulant sobretot al llarg dels últims 15 anys. El gran capital no resolt la crisi, però la classe treballadora i l’esquerra política està esmicolada i abduïda a les institucions, sense capacitat pel moment de generar alternativa de proposta i lideratge. En aquest sentit la crisi econòmica i la política queda mediatitzada i determinada pels interessos del gran capital financer. Sostenir el sistema de propietat vigent és el que resulta fonamental pel poder. L’alarma per la carestia alerta de que és la població treballadora qui ho paga. Cal una entesa de moviments socials per enfrontar-se a aquesta altra guerra econòmica contra la població.

Tothom a la manifestació el dia 24 d’abril convocada per Aturem la guerra.

Les mobilitzacions són continues, cada setmana, a Catalunya, Madrid i al País Basc. Unes petites, altres de grans com la feminista del 8 M, o l’educació amb 5 jornades de vaga discontinues. El descontent social emergeix i fomenta que la lluita tendeixi a ser unitària. L’escalada de l’energia, la inflació i l’increment de la carestia de la vida ofereixen un panorama en el que es fa notar la necessitat i la manca d’unes propostes de  programa i una força política, o una aliança entre diferents sectors socials i organitzacions que construeixin alternativa política republicana. 7 d’abril de 2022

De la Carta de L’Aurora.