27/1/22

Perseverança

Celebrem el preacord aconseguit per la mobilització dels amarradors al Port. Junt a Cadis (Metall) i Salt (neteja) són un bon inici d’any. La lluita perseverant en alguns centres de treball i en diferents indrets, són poques però ben significatives; representen una de les puntes de l’iceberg del malestar soterrat del moviment sindical, social i cívic, del que salten les espurnes que en un dia no tant llunyà aconseguirà unes condicions de vida i treball saludable i lliure.

Les bones pràctiques ens cal estudiar-les i difondre-les. La vaga indefinida dels amarradors ha estat breu però profitosa; s’ha aconseguit: 1-Equiparació dels sous al més alt a cada categoria, 2-Pujada mínima d'un 6,7% del IPC, 3-Assoliment de les pagues extraordinàries, 4-Triennis des de l'1 de gener independentment dia cobrament, 5-Cobertura del 100 % en cas de malaltia comuna fins a 60 dies, 6-Cobertura del 100 % en cas d' accident de treball, 7-Increment dels dies de descans, 8-Es paguen els serveis auxiliars des del primer minut, 9-S' integren plantilles d'extres en millors condicions que les anteriors, 10-Reconeixement a les noves contractacions que en 4 anys assoliran el plus que la resta cobra des del primer any, si surten i reingressen se'ls conta el temps treballat, 11-Assoliment dels 18 treballadors per torn les 24 h.

Una flama persistent és la mobilització de l’Atenció primària per recursos suficients i el 25 % del pressupost de Salut. La pandèmia ha situat la necessitat vital, ineludible, de les cures i del Servei Públic de Salut. Un govern republicà amb mesures polítiques socials ha de desconstruir el conglomerat públic-privat hospitalari mèdic, així com el privadíssim de la indústria farmacèutica. Els diners públics pels serveis i empreses públiques sense derivacions i privilegis al sector del capital privat.

El divendres 29 a Barcelona i el dissabte 30 al País Basc, mobilització sindical i ciutadana per la derogació de la reforma laboral del PP. La reforma actual del govern PSOE-UP, és tímida car les millores en la ultraactivitat i la precarietat no eviten les excessives concessions a la patronal i a Brussel·les, ni que la inflació erosioni el nivell de vida. Aquesta reforma cada dia te més suport patronal i menys de l’esquerra parlamentària del bloc d’investidura. Els sindicats majoritaris haurien de formar part de la mobilització, doncs a la fi és la manera sana, clara i possible de garantir millores ben necessàries.

El MeToo de 25 professores contra l’assetjament i violència de gènere a les Universitats consolida els mitjans per lluitar contra aquesta xacra arreu. La calumnia, persecució i vetos d’antany contra les qui es rebel·laven davant el dret tàcit de pernada de catedràtics, professors i caps, la cadena de conciliacions amb els agressors que aïllaven a les víctimes i les seves defensores, ha donat pas a un compromès “Companyes, us creiem”, per part de la consellera Tània Verge i de la Conselleria d’Igualat i feminismes; en un comunicat inèdit per la claredat es dona suport a les víctimes i denunciants, s’ofereix una revisió dels protocols i confeccionar un Protocol-guia. Au, som-hi!

El futbol femení assegura un altre escenari de petja i qualitat a l’oci, el lleure i els esports. Els fets, la imatge inèdita, ha eclosionat a la final del Barça – Atlètic de Madrid: L’equip guanyador manteja emocionat a la jugadora rival que s’ha incorporat al joc després de dos anys d’un càncer. La portada dels diaris de

referència en són testimoni, alhora un indicador de que els temps estan canviant pel lloc de les dones en espais mantinguts com estrictament masculins. Els valors de les cures, la sororitat i l’estima tindran molt de bon joc. Les dones avancen inexorables. El joc amb equips mixtes estant més a prop, serien més naturals.

La llengua fa camí des de les escoles i les llars. Els suports públics resulten rònecs en els pressupostos. La discriminació i la minorització és la norma estatal vers el català per asfixiar-lo. La llengua va de la ma de la causa republicana, sobirana, autodeterminista i independentista. 27 de gener de 2022

De la Carta de L'Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario