Símbols i Poder

El vot parlamentari a la reforma laboral del govern de coalició va escorat a la dreta. La patronal i Brussel·les han marcat els límits dels canvis, un escenari imposat que CCOO i UGT han acceptat. Allò de “cada coma està negociada” i no es pot tocar, és un torpede a la línia de flotació de la majoria d’investidura. La sobirania ciutadana es devalua en el Congrés. La sobirania també es retorça en el Parlament, ara amb la decisió judicial de retirar l’escó al diputat cupaire Pau Juvillà. L’estat te un gran dèficit democràtic, la necessitat d’un camí i alternativa republicana es fa notar en cada decisió important.

L’arbitrarietat, la repressió i la tortura, son components del règim monàrquic. De fet la pervivència i el predomini dels poders econòmics i institucionals és un llegat que alimenta el neofranquisme, fomenta la ultradreta, privilegia la judicatura, l’alt funcionariat, comandaments militars i jerarquia eclesiàstica catòlica.

L’edifici a la Via Laietana de la prefectura de la Policia Nacional és un dels símbols d’aquest poder que tenalla les llibertats i la sobirania popular. La Comissió de la dignitat, fent-se ressò d’un ampli sentiment ciutadà, vol reconvertir l’edifici en un centre de la memòria i interpretació de la repressió, que permeti recordar i honorar a totes les persones lluitadores que van sofrir danys, humiliació, càstig i tortura a les seves dependències i calabossos. El dimarts va ser Mercè Amor qui testimonià sobre la seva detenció i tortura el 1978, per la seva militància al PORE (Partit Obrer Revolucionari, avui en dia L’Aurora (organització marxista)). L’acte es convoca cada primer i tercer dimarts de mes, a les 7 h de la tarda; també intervingué Jaume Palou, detingut el 1988 i condemnat a 22 anys de presó per pertinença a Terra Lliure.

La interferència judicial vers la representació de la sobirania popular afecta a tot l’estat, no només se centra a Catalunya. A Alberto Rodríguez, diputat canari de Podemos, se li va retirar l’escó, ara s’aplica el mateix al membre de la Mesa del Parlament, Pau Juvillà. No hi ha veritable immunitat parlamentària. El que fan qui representa la sobirania ciutadana, la seva llibertat d’expressió i d’acció, queden sotmeses a decisions de la judicatura. Com l’elecció del president de la Generalitat. I com va succeir amb la destitució parlamentària i presidencial de Joaquim Torra.

Un estat de drets i llibertats fonamentals necessita que el rumb i els límits a les polítiques ho fixi la representació sobirana des del Congrés i el Parlament. Com reiteradament no és el cas, correspon treballar per unes aliances que generin confiança i perspectives de nou escenari republicà i autodeterminista. 3 de febrer de 2022

De la Carta de L’Aurora.

 Pau Juvillà. Foto de Frederic Esteve.