26/1/22

Privilegis

La “llicència per edat” -cobrar entre 3 i 5 anys sense treballar abans de jubilar-se- de l’alt funcionariat del Parlament il·lustra privilegis soterrats maldestres. Un escàndol que enrabia. L’entramat públic-privat de serveis és molt poderós, estructurat per la Convergència del frau i la corrupció. Són trets del fons caciquil estatal adaptats a la idiosincràsia patronal catalana. Una ètica mínimament republicana n’ha de fer neteja a fons.

La llibertat de premsa és, amb la d’expressió, un valor que qui pretengui un canvi real republicà ha de preservar amb cura. Així Interior ha esmenat el veto a una periodista; Farà el mateix el Parlament amb el privilegi de cobrar sense treballar? Fins quan el govern de la Generalitat començarà a destriar entre els serveis públics universals i el parasitisme del capital privat que els ofeguen i impedeixen créixer? Quan el 25 % del pressupost de Salut a l’Atenció primària? Fins quan alimentar l’escola concertada religiosa en detriment de la pública? Es podria seguir amb les concessions a les companyies elèctriques, gas, aigua, de residus i neteja. Els Pressupostos no corregeixen pas aquests privilegis de les elits catalanes.

Les espurnes de futur social provenen dels Cadis (Metall exitós), Salt (neteja guanyadora), la lluita desencadenada en el Port per part dels amarradors (tot el suport i desig que segueixi l’estela victoriosa), els Pensionistes sobretot al País Basc, el moviment feminista sense descans, el proper 30 de gener les manifestacions basques contra la reforma laboral (ELA, LAB, ESK), també el 29 a Barcelona des dels sindicats minoritaris. És la mobilització la que pot fer enrere les concessions a la patronal.

La reforma laboral, tot i que no deroga les anteriors, introdueix alguns elements que alleugeren els convenis com la ultraactivitat, ans en global és una concessió a les imposicions patronals i de Brussel·les, situada completament en el marc de supervivència del règim constitucional, de l’estructura neofranquista dels poders econòmics i de les institucions estatals.

El govern més progressista de tota la història des de la transició de 1978 es plega a les imposicions patronals, però el més greu és que no prepara un futur de canvi de règim republicà de llibertats i social que faci pols la columna vertebral del poder econòmic i polític de la ultradreta.

La inflació del 6,5%, agreujada per la perspectiva d’empitjorament durant el 2022 (OCDE), resulta una esmena punyent a la reforma laboral, a la llei d’habitatge, a les diferents partides destinades a apaivagar la precarietat i el treball del jovent.

Mesures que són lloables com el bonus jove de 250 € no resolen la precarietat, doncs tindria més efectivitat la regulació del lloguer i de l’especulació del sol. La devaluació salarial i l’augment del cost de la vida demanden mesures universals com la d’una renda bàsica.

Les opcions estratègiques possibilistes de reforma o sosteniment del règim estan, com una bomba a temps, abocades a explotar en el fracàs; la nostra opció va de preparar el futur republicà, autodeterminista, social i feminista, fent per manera de concretar la necessària ruptura política i les aliances suficients, en el ben entès que el fonament només pot ser des de la mobilització popular treballadora i per les llibertats. 20 de gener de 2022

De la Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario