El trinomi crisi econòmica (2008), mobilització
d’emancipació nacional (2010) i el moviment 15-M de les places (2011), han
conformat els ingredients per les alternatives de processos constituents a un
règim caduc i corrupte, incapaç de resoldre les necessitats socials i la
regeneració democràtica.
És una provocació els 74 anys i tres mesos de presó de còmput
total que la Fiscalia demana per les 14 persones detingudes de la manifestació
del 15 de maig del 2011 de Cibeles a Sol de Madrid. L’acampada de protesta
de la nit va ser seguida en efecte dominó a totes les places de les ciutats de
l’Estat, convertides en àgores públiques que captivaren la simpatia còmplice de
la ciutadania. Tot el món es va emmirallar en el moviment de la indignació
juvenil de la regeneració ètica i democràtica.
La Judicatura estatal està acumulant mèrits suficients que la
converteixen en l’ariet conservador i reaccionari estatal contra la defensa
dels drets i les llibertats democràtiques fonamentals.
L’eix tenebrós de la involució democràtica, el tarannà dictatorial, la misogínia masclista, l’ofec municipalista i dels greuges socials, representat pel PP-Ciutadans-Vox-Aznar inspira l’acció nefanda de la Judicatura.
L’eix tenebrós de la involució democràtica, el tarannà dictatorial, la misogínia masclista, l’ofec municipalista i dels greuges socials, representat pel PP-Ciutadans-Vox-Aznar inspira l’acció nefanda de la Judicatura.
El Tribunal Suprem està en una espiral de descrèdit. L’últim
episodi de les hipoteques, al canviar la sentència del propi TS sobre el
pagament de l’impost a favor dels Bancs, ha provocat un daltabaix al conjunt de
l’Estat. Mentre la Judicatura segueix llançant benzina al foc amb el judici per
la lliure decisió a Catalunya. Les persones imputades, les preses polítiques
preventives i les exiliades, amenaçades d’anys de presó i inhabilitació, son
una manera d’impedir cap diàleg i negociació, per tant d’evitar una resolució
democràtica de l’anhel popular de sobirania i emancipació catalana.
La fallida de l’anomentat bipartidisme polític estatal te una
relació directa amb el fenomen del 15-M: democràcia radical, regeneració
política, renovació generacional amb una idea de compromís ètic també a la
política, voluntat de canvi institucional democràtic i social.
Podem a nivell estatal, les marees galleges, el Comú a
Catalunya, amb el buc insígnia del municipalisme del canvi de BCenComú, el
ressò d’En Comú Podem i l’expectativa de CatComú, procedeixen de l’onada fresca
generada pel 15-M. La petició de penes per part de la Fiscalia és un nou atac
contra la renovació política. Els 74 anys és un avís de que no hi ha treva per
part de l’Estat i del regne contra qui pretengui democratitzar-lo o enterrar-lo.
La potència i persistència de la mobilització emancipadora
catalana pel dret a decidir i la independència ha recorregut i esmicolat
idearis, programes i partits a Catalunya. Un procés que encara està provocant
canvis en una lluita aferrissada per l’hegemonia de la dreta o de les
esquerres.
Aquests moviments que l’estament judicial estatal vol castigar de forma
exemplar per destruir-los o sotmetre’ls són els que han generat l’alternativa
municipalista, la renovació democràtica estatal i la republicana.
La Judicatura estatal punitiva, elitista i neo
franquista, està desfermada, l’aturador te el nom de llibertat i república.
15 de novembre de 2018
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario