Corrupció i manca de credibilitat a dojo

La sentència sobre la trama Gurtel és demolidora. Es tracta de corrupció a dojo d’alt standing, de la que s’ha beneficiat el PP, amb una apreciació que enfanga la credibilitat del president del govern M. Rajoy.  

El PP és un niu de comissionistes i depredadors que parasiten l’estat, les autonomies i els municipis. De dalt a baix. Resulta què és una sentència judicial qui ho documenta. En un Estat on la judicatura és mesella amb el poder econòmic i polític.

La gangrena del PP, ni és cosa de quinze casos aïllats, com en fa gala Rajoy, ni només es limita al PP. La font de la gangrena és el propi Estat.

I d’aquesta malaltia estatal incurable no se’n lliure ni l’autonomia de Catalunya. La corrupció ha estat una trama recurrent a la història de Convergència, inclòs ha contaminat a ajuntaments engolint a sectors socialistes.

La sentència es notifica un dia després de l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’estat. Difícil sigui una pura casualitat. El mateix dia hi ha una macro operatiu judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya. Curiosa coincidència, que tampoc en fa pas la sensació de ser-ne.

Aquesta setmana el president del govern estatal, M. Rajoy, amb l’aval de Pedro Sánchez i Albert Rivera, està bloquejant en nom de l’article 155 la constitució del govern català de Quim Torra. Un 155 que oficialment, segons la resolució del Senat, es derogaria quan hi hagi la presa de possessió dels consellers i les tres conselleres. El mateix 155 s’empra per obligar a destituir el govern, empresonar i exiliar els seus membres, obligar a fer eleccions i nou govern i, alhora, per impedir alguns presidenciables i fer el govern.

Els mandataris de la pell de brau tenen capacitat per l’esperpent polític, mentre s’embutxaquen sobres sucosos.

La democràcia constitucional monàrquica beu d’un substrat de neo-democràcia orgànica franquista i joseantoniana.

El raper Valtonyc ha hagut, en aquesta setmana, d’exiliar-se per evitar que la justícia que persegueix, nega i prohibeix la llibertat d’expressió, el tanqués a la presó per uns versos del seu art punyent i mordaç.

El regne no te capacitat per resoldre els problemes econòmics, socials, polítics i democràtics, com tampoc els drets i serveis universals, ni l’emergent exigència republicana nacional catalana. Però sí disposa encara d’avals i trinxeres on ajornar un esfondrament, tard o d’hora inevitable.

Entre els principals que vetllen per aquest Estat i règim 155 hi tenim la Unió Europea, els grans poders econòmics espanyols i catalans, la Judicatura i les Forces Armades, l’alta burocràcia estatal.

Abans d’ahir va ser el PNB qui va fer un exercici de cinisme al Congrés per donar el seu suport de vot decisiu als PGE, per tant a M. Rajoy i el govern del PP. El PNB va desdir-se de votar en contra els pressupostos estatals si havia l’aplicació del 155 a Catalunya, amb la predicció de que aquest 155 anava a retirar-se immediatament.

Les molles pel Concert basc són lo suficient sucoses com per abandonar la concreció de l’apropament dels presos i preses polítiques al País Basc, fer ulls clucs de la regressió general en els drets i llibertats democràtiques, obviar la prohibició a exercir el dret a decidir, i permetre la continuïtat de la mordassa que pretén ofegar la nació catalana.

Tanmateix no hi ha molles suficients per frenar el reclam republicà català. Cada dia que perviu aquest règim nefast, s’alimenta la regeneració reaccionaria de Ciutadans i es profunditza l’escletxa entre Catalunya i l’Estat.

L’aturador al desgavell democràtic i de corrupció estatal rau en la mobilització des de dins el cor de cada poble.

Aquest règim ni és sostenible ni es pot aprofitar per les necessitats de la població treballadora. El futur democràtic va de la mà de les llibertats, drets, serveis universals i construcció republicana.