 |
| Avancem República Catalana. |
L’Estat del Regne d’Espanya i la
Constitució de 1978 neguen la sobirania catalana i el dret a
l’autodeterminació, tant en els aspectes polítics nacionals com els econòmics,
socials i culturals.
El govern estatal porta 9 mesos en
funcions, amb una crisi política que no finalitza ni després d’una repetició
electoral. Inclús s’aboquen a unes terceres eleccions per desempatar cap unes
aliances que permetin investir un president i un govern.
A la Generalitat el govern de JxSí
-l’aliança entre PDC/CDC i ERC- disposa de majoria parlamentària amb el suport
de la CUP, però no avança en el seu Full de Ruta a la independència. El govern
està pendent de la moció de confiança al president, Carles Puigdemont del PDC.
La Mesa del Parlament i la presidenta,
Carme Forcadell, estan imputades amb amenaces d’inhabilitació a altres.
Les lleis autonòmiques del Regne
entortolliguen cada passa per establir una legalitat catalana sobirana. A la
llei de transitorietat jurídica li espera el mateix destí que a totes les
altres. Prohibició pura i dura del Tribunal Constitucional, eficient braç
polític de la inquisició reial i de la dreta nacional-espanyola.
La sobirania catalana deslligada d’una
ruptura constituent resta despullada de sentit.
El debat sobre les virtuts o les desferres
de la unilateralitat en els fets, tant de sobirania política com de les altres
sobiranies i drets, és una fal·làcia. Tota lluita, tota rebel·lia, tota
revolució, tot canvi profund econòmic, polític i social, ha estat,
majoritàriament a la història, unilateral. El Poder mai ha volgut compartir que
se’l controlés, ni que se li disminuís la capacitat, molt menys que se’l
substituís o destruís per construir-ne un altre poder substancial diferent.
A EUiA hem assenyalat camí pioner amb
l’estratègia política anomenada “Un Projecte Constituent a Catalunya”, amb el
doble eix d’un nou subjecte polític i social català, així com per una República catalana lliurement federada.
Aquesta proposta de sobirania republicana
constituent, des del compromís social i democràtic de fons, és cabdal
aportar-la a la configuració del moviment “Comú” que s’està gestant a Catalunya.
La manera de fer-ho és lo més franca,
transparent i clara que es pugui entre l’activisme entusiasta i compromès
“Comú”.
No és qüestió de negociacions a porta
tancada, ni molt menys d’uns pocs partits, o de nuclis dirigents que sobretot
veuen el món, i el futur immediat, segons la seva situació o circumstancies
actuals quan no de les experiències, que tot i valuoses i necessàries, formen
part d’un passat que no tornarà.
La sobirania implica la ruptura. Per això
l’Ada Colau, amb BComú i EnComúPodem, també en Xavi Domènech, va a defensar el
futur polític “Comú” a la Diada, inclòs a la manifestació “A punt: Avancem,
República Catalana” convocada per l’ANC i Òmnium (veure el Comunicat de BComú).
No hay comentarios:
Publicar un comentario