La Festa de la Mercè 2016 està sent motiu per desplegar idees i mesures revolucionàries des del canvi municipalista.
El consistori de l’Ada Colau sosté un rumb
ferm en el compromís amb els segments més desafavorits de la població i dels
barris menys atesos.
La pressió i consciència de l’activisme de
BComú, afavoreix que l’ajuntament pugni per un urbanisme que pacifiqui la
contaminació acústica, mediambiental i lumínica -quina enverinada polèmica per
les super-Illes i el dia sense cotxes-, oi, Gala Pin, Merche Vidal, Cesc
Magrinyà? Mentre, s’atreveix a planificar i endreçar el turisme desbocat de la
“millor botiga del món”, enceta mesures que limitin “l’ús privat de l’espai
públic” com passa amb unes terrasses desbocades, o uns hotels concentrats, en
una ciutat amb el doble i triple de turismes que a París i Londres.
Quan arriba la Festa Major es desencadena
un esclat de lleure i diversió que inclou i aflora massa sovint la degradació
de les relacions entre homes i dones. És fruit tolerat de la violència
quotidiana i submergida, que els homes, com a mitja humanitat, practiquen amb
les dones.
A Barcelona s’ha optat per una sana i
pública conscienciació. Es promou ni més ni menys que la defensa dels drets i
la igualtat de les dones.
En el cas de la Festa ens cal vetllar pel
dret i el fet a vestir o desvestir-se, a anar per tots els indrets i a
qualsevulla hora del dia i de la nit, a divertir-se moderada o amb excessos (i,
què són excessos?).
No és No a Maó. |
El “No és No” l’hauríem de marcar com una
importa ens els impulsos virils de la libido dels homes, joves i adolescents.
La testosterona, que excusa la agressió “perquè m’has provocat” o simplement
“tinc desig que haig de completar i no puc frenar”, impregna tota la vida
social i educativa i cultural, així com el fer habitual institucional.
Doncs a Barcelona “la” Laura Pérez,
regidora, ho planteja ben clar i català.
“La Mercè antimasclista. Actuem contra les
violències masclistes. És responsabilitat de tots i totes visibilitzar i
rebutjar els comportaments sexistes i les agressions verbals o físiques per
motiu de gènere, identitat o orientació sexual. No siguem còmplices! Si ho
veus, no callis. Actua!”.
Un cel aquesta #BCNantimasclista. Això és
molt millor que qualsevulla pregó o intencions sense mesures concretes.
A l’ètica “Comú” se li adjunta l’acció
educativa, política i normativa. És el mateix ajuntament de “la” Colau, que ha
adoptat una norma “Per una justícia de gènere a Barcelona”, i després un
Protocol “de dol” (per quan assassinin una dona per part d’un home). Actuacions
que mostren que hi ha molt camí a recórrer en la millora de la Llei per
l’eradicació de la violència masclista, o de la llei d’Igualtat.
La Barcelona “Comú” junt a ser considerada
“la sisena marca de ciutat del món”, vol ser coneguda entre les pioneres en
eradicar el masclisme.
Convindria fer un ranking de ciutats que
eduquin i lluitin per superar el patriarcat i la xacra de les agressions
masclistes.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario