23/9/16

La Mercè antimasclista de dia i de nit


La Festa de la Mercè 2016 està sent motiu per desplegar idees i mesures revolucionàries des del canvi municipalista.
El consistori de l’Ada Colau sosté un rumb ferm en el compromís amb els segments més desafavorits de la població i dels barris menys atesos.
La pressió i consciència de l’activisme de BComú, afavoreix que l’ajuntament pugni per un urbanisme que pacifiqui la contaminació acústica, mediambiental i lumínica -quina enverinada polèmica per les super-Illes i el dia sense cotxes-, oi, Gala Pin, Merche Vidal, Cesc Magrinyà? Mentre, s’atreveix a planificar i endreçar el turisme desbocat de la “millor botiga del món”, enceta mesures que limitin “l’ús privat de l’espai públic” com passa amb unes terrasses desbocades, o uns hotels concentrats, en una ciutat amb el doble i triple de turismes que a París i Londres.
Quan arriba la Festa Major es desencadena un esclat de lleure i diversió que inclou i aflora massa sovint la degradació de les relacions entre homes i dones. És fruit tolerat de la violència quotidiana i submergida, que els homes, com a mitja humanitat, practiquen amb les dones.
A Barcelona s’ha optat per una sana i pública conscienciació. Es promou ni més ni menys que la defensa dels drets i la igualtat de les dones.
En el cas de la Festa ens cal vetllar pel dret i el fet a vestir o desvestir-se, a anar per tots els indrets i a qualsevulla hora del dia i de la nit, a divertir-se moderada o amb excessos (i, què són excessos?).
No és No a Maó.
El “No és No” l’hauríem de marcar com una importa ens els impulsos virils de la libido dels homes, joves i adolescents. La testosterona, que excusa la agressió “perquè m’has provocat” o simplement “tinc desig que haig de completar i no puc frenar”, impregna tota la vida social i educativa i cultural, així com el fer habitual institucional.
Doncs a Barcelona “la” Laura Pérez, regidora, ho planteja ben clar i català.
“La Mercè antimasclista. Actuem contra les violències masclistes. És responsabilitat de tots i totes visibilitzar i rebutjar els comportaments sexistes i les agressions verbals o físiques per motiu de gènere, identitat o orientació sexual. No siguem còmplices! Si ho veus, no callis. Actua!”.
Un cel aquesta #BCNantimasclista. Això és molt millor que qualsevulla pregó o intencions sense mesures concretes.
A l’ètica “Comú” se li adjunta l’acció educativa, política i normativa. És el mateix ajuntament de “la” Colau, que ha adoptat una norma “Per una justícia de gènere a Barcelona”, i després un Protocol “de dol” (per quan assassinin una dona per part d’un home). Actuacions que mostren que hi ha molt camí a recórrer en la millora de la Llei per l’eradicació de la violència masclista, o de la llei d’Igualtat.
La Barcelona “Comú” junt a ser considerada “la sisena marca de ciutat del món”, vol ser coneguda entre les pioneres en eradicar el masclisme.
Convindria fer un ranking de ciutats que eduquin i lluitin per superar el patriarcat i la xacra de les agressions masclistes.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario