9/7/16

La repercussió de les eleccions estatals del 26 J a Catalunya


Introducció sobre la valoració de les eleccions del 26 de juny a l’Assemblea de l’Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC).
Les eleccions del 26 J eren estatals, després de la situació inèdita de sis mesos en que els resultats del 20 D varen abocar a un bloqueig a l’hora de conformar el nou govern. El PP ha guanyat el primer lloc, sense aconseguir revalidar la majoria absoluta que disposava. El PSOE queda segon, el tercer és Unidos Podemos (Podemos i IU) amb les anomenades confluències, entre elles EnComúPodem de Catalunya.
El PP ha augmentat els seus resultats en 669.220 vots (7.236.965, 28,71 %), (300.000 mil els ha perdut C’s). En canvi Unidos Podemos (3.201.170, 13,37 %) ha perdut 1.062.704 vots respecte el 20 D. I el PSOE 120.606. El 3,36% d’augment de l’abstenció gairebé corresponen a la suma. L’abstenció ha afectat fonamentalment a les esquerres, sobre tot a UP.
* Una situació i ritmes ben diferents a Espanya i a Catalunya.
EnComúPodem (ECP) ha revalidat la seva victòria amb 12 diputades, 848.526 i 24,51 % vots (tot i que ha baixat un 0,8% i 79.000 vots). ERC assoleix de nou el segon lloc amb 9 i 629.294 vots, 18,17 % (guanya 30.000 vots i 2,3%). El PSC tot i quedar en tercer lloc amb 558.033 vots (en perd 31.000) perd 1 diputat a Lleida i queda amb 7 diputats per darrera de CDC (481.839, 13,92 %) que tot i perdre 83.000 vots, revalida les 8 persones diputades. El PP augmenta 1 diputat –fins als 6- al guanyar 45.000 vots (previsible procedents de C’s). C’s manté els 5 diputats (378.445, 10,93 %) ans perd prop de 120.000 vots.
* Catalunya amb Euskadi, és on no guanya el PP. A diferència d’Euskadi, Catalunya és l’únic territori on la primera i la segona força són “d’esquerres i sobiranistes”. Juntes ECP i ERC sumen 1.477.820 vots, el que representa el 42,7% del total. La suma de les esquerres sobiranistes creix. La CUP, al no participar, ha fomentat que el seu vot es  repartís entre l’abstenció, ECP i ERC.

Si sumem esquerra-dreta els números són els següents: ECP+ERC+PSC obtenen 2.035.853 vots (58,8%), la qual cosa significa 712.932 vots més que la suma de CDC, PP i C’s (1.322.921 i el 40,4%). Si sumem els vots d’ECP, ERC i CDC, forces partidàries d’exercir el dret a decidir (sobiranistes i independentistes), el resultat és de 1.959.659 (el 56,6%), és a dir 560.000 vots més que el bloc “unionista+federal-unionista” de PSC, PP i C’s que sumen 1.399.115 vots i el 38,2%. Dins del camp sobiranista ECP representa el 24,5% i la suma d’ERC i CDC el 32,1%.

Catalunya és on la Constitució del 1978 i el règim i govern estatal, queda impugnat de manera més rotunda. Ho fa desplaçant a CDC com a força subalterna en les seves aspiracions nacionals atès que, a diferència del PP a Espanya, CDC sí paga els seus casos de corrupció i les seves polítiques de retallades socials fetes en sintonia amb el PP i la Troika.

* ECP primera força a Barcelona i Tarragona, ERC segona. ERC primera força a Girona i Lleida, 2a força ECP.
* Un eix de la campanya electoral ha estat quina resposta construir per la voluntat del 80 % de la ciutadania de Catalunya de trobar una sortida democràtica al Dret a Decidir amb un referèndum, acordat o no, entre el Parlament de Catalunya i l’Estat. La perspectiva segons un govern d’esquerres capitanejat per Unidos Podemos o un govern del PP determina il·lusions, expectatives i realitat molt diferent.
Ha aflorat una tendència a l’entesa entre votant cupaire a preferir ECP per la vessant social i la promesa de concretar el dret a decidir amb un referèndum sobre la independència. També s’ha expressat el suport pro independència, referèndum i república catalana en el sí d’ECP amb el Manifest “Amb ECP guanyem la sobirania”.
El Referèndum “pactat” s’esvaeix per les negatives del PP, PSOE i C’s. Els processos i ritmes polítics entre el Regne d’Espanya i Catalunya son diferents i divergents. Tanmateix hi ha més de 5 milions de ciutadania espanyola que han votat a favor d’un referèndum a Catalunya, són aliats a tenir ben en compte.
Però el resultat de les eleccions del 26J no canvia que una gran majoria de la gent catalana vulguin exercir el Dret a Decidir. És una demanda de realització necessària.

Per CDC si el 26 J els partits independentistes haguessin reeditat JxSÍ haurien guanyat. Però junts no han sumat més del 32,1%. Només amb els vots sobiranistes d’ECP s’assoleix la majoria absoluta i dins d’aquesta majoria ECP representa el 43%, ERC el 32% i CDC el 25%.

L’hegemonia convergent res té a veure amb els seus resultats a les urnes. Aquestes eleccions confirmen la tendència de vot cap a l’esquerra i cap a la sobirania, també mostren que només una aliança entre sobiranistes i independentistes té prou força per donar resposta a la situació de bloqueig que s’albira a Espanya: inestabilitat i crisi, noves retallades socials i pèrdua de drets ara executades per un govern del PP molt més dèbil malgrat tot.

Post cloenda amical.
No n’hi ha prou amb el referèndum pactat o lliure, cal respondre a l’anhel de llibertat, independència i república per un govern de la Generalitat que superi el marc autonòmic constitucional actual.

* Els resultat electorals de les eleccions estatals no són extrapolables linealment a unes eleccions catalanes, on l’esquerra es repartiria entre EnComú, ERC i CUP.

* Cal instituir un “Anem” en comptes dels “veniu” cap ERC o cap el procés independentista... convé construir conjuntament, a partir de les posicions de cadascú, una proposta que permeti a Catalunya exercir la sobirania, fent en concret legalitat catalana republicana. Un procés sobiranista, lliure i republicà que concreti la decisió i la ruptura democràtica.

És a dir, es tracta de concretar i garantir l’exercici de la sobirania, per un pla de rescat social i la realització d’un procés constituent que posi rumb cap a una República Catalana que lliurement decideixi sobre el sí o no a la independència amb un referèndum, pactat si és possible -ben hipotètic amb aquest 26-J- o si no, basat en la legalitat catalana. Un Referèndum de sobirania, lliure i vinculant.

Els resultats a Catalunya mostren el camí: aliances de les esquerres sobiranistes i independentistes, imprescindibles.

No hay comentarios:

Publicar un comentario