 |
| Premi UPEC a Las Kellys. |
Analistes i líders polítics, municipalistes
del canvi i de les esquerres, com BComú, EnComúPodem, ERC, CUP, PSC.
Del xoc 26J destaquen les diferències
clares entre Espanya i Catalunya.
A Espanya ha guanyat el PP, la dreta més
rància i conservadora, mentre ha perdut Unidos Podemos, l'esquerra emergent
unida amb la transformadora, i el PSOE.
I a Unidos Podemos se li ha esvaït més d'un
milió de vots que s'han quedat a l'abstenció.
Ha afectat la manca d'unitat entre les
esquerres en general, l'absència d'una mobilització social potent, la
dificultat d'una consciència massiva sobre la credibilitat del sorpasso, o
entorn unes mesures cabdals pel nou govern, l'efecte Brexit, Grècia, el mantra
contra el separatisme català i imposicions de noves retallades per part de la
UE.
Rajoy ha obtingut més vots que el 20D, tot
i que molt lluny de la majoria absoluta que disposava. La corrupció, o el
tarannà dictatorial de les cloaques repressives, plou sobre un substrat de base
electoral d'edat elevada amb temences que enllacen amb els temps foscos del
franquisme.
Encara es manté un vot conservador que
perviu del tall i derrota produït en la revolució espanyola i la segona
república.
Tanmateix no hi ha majories absolutes.
L'esquema bipartidista queda truncat, malgrat el règim constitucional de 1987
segueixi, amb la interpretació, govern i polítiques més dretanes i retalladors.
Hi ha més pluralisme al Congrés. I la
legislatura s'albira inestable, feble i molt contradictòria.
El gran desgavell ha estat entre unes
expectatives, mostrades il·lusòries, i la realitat social no mobilitzada al
carrer i a les fàbriques. Entre el 20D i el 26 J es veu diferent. Cada vegada
hi ha més gent que decideix el seu vot a l'últim moment.
A l'Estat es gira cap a la dreta. A
Catalunya el gir és cap a les esquerres sobiranistes. EnComúPodem aconsegueix
per segona vegada la victòria en vots a les eleccions espanyoles. Això tot just
néixer. Una força emergent que pot provocar vertigen i rauxa, tot i perdre vots
en un 0,8%.
ERC li segueix amb dos cents mil vots
menys, augmentant en un 2,5%, la CUP no s’ha presentat però cal tenir-la ben
present. Per la banda de la dreta CDC perd més de 80.000 vots. La ciutadania no
fa confiança a CDC, si més no a les eleccions estatals.
El canvi, el que s'expressà en el municipalisme,
és viu arreu. Ja cercarà i s'obrirà camí.
Ho mostren les noves forces polítiques
sorgides de la crisi econòmica, de la democràtica (15 M, No ens representen), i
de la democràtica nacional catalana (ANC, massivitat 11S, poble mobilitzat x
independència i república catalana).
Han estat Guanyem, BComú, la coalició
EnComúPodem, EnMarea, Podemos, la coalició Unidos Podemos, també C's.
Avui en dia són una realitat política en
construcció. Són el futur que construïm.
Hi ha un final de cicle difícil, on
apareixen tots els elements del nou cicle.
En aquest panorama, on apareix la
possibilitat i força de canvi a tot l'Estat és a Catalunya.
La ciutadania i el poble de Catalunya està
mobilitzat, amb un alt nivell de consciència concretada en l’anhel, el clam de
llibertat, independència i república catalana.
El dret a decidir, amb referèndum lliure,
clar i vinculant, de legalitat catalana, ens cal concretar-lo, exercir-lo,
fer-lo.
Amb un PP crescut a l'Estat, amb un PSOE
que encara ha quedat com a primera força de les esquerres, no hi ha cap
possibilitat d'acord o pacte per un referèndum a Catalunya.
La conclusió es que totes les forces
polítiques catalanes, inclosa EnComú en construcció, han d'adequar l'estratègia
política. Cal fixar el rumb.
Un espai de recerca i entesa entre les
esquerres s'imposa. A no ser que es pretengui seguir a roda d'una CDC que
segueix minvant.
Amb l'actual govern JxSí no hi ha ni
política econòmica i social d'emergència, ni ruptura efectiva amb la legalitat
constitucional estatal. Tampoc hi ha passes concretes palpables de ruptura
democràtica, independència i república.
El nou cicle català pot fructificar si es
gira a una aliança entre sobiranistes i independentistes.
Un progrés a una Generalitat republicana
porten noms d'esquerres, de sobirania coherent i d'independentisme, que es
posin d'acord en funció de la lliure decisió de la ciutadania.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario