SíSí, En Comú Podem

Diumenge eleccions i vot. El meu és per En Comú Podem – Guanyem el canvi (ECP).

Míting Can Fabra.

Hi ha molts canvis possibles.

Uns d’avenç en la regeneració democràtica, de fre a la corrupció, per aconseguir el dret a decidir i poder fer legal i vinculant un referèndum a Catalunya, que s’imposi un pla de xoc o emergència social. És el que emergeix amb la concepció EnComú, el de la gent -ciutadania- comuna, que expressa i incorpora En Comú Podem, amb la capçalera de Xavi Domènech i Lucia Martín.

Uns revolucionaris, tant pel que es refereix el poder polític com l’econòmic i social, o el que des de diferents estaments tempteja la ruptura de la Constitució de 1978, o posa a la seva mira el poder econòmic i institucional ancestral encarnat en l’Estat espanyol monàrquic. La rebel·lió revolucionària popular encara fa via des de dins sobretot de la voluntat del municipalisme del canvi, ben representada per En Comú Podem.

Uns circumscrits a l’independentisme, que poden compartir i coalitzar-se amb els dos anteriors: Malgrat que una part no participin de les eleccions estatals per la consideració que a Catalunya no interessa el que passi a l’Estat més enllà de separar-s’hi, tot i que la Generalitat de Catalunya sigui part i una institució de l’esmentat Estat. L’altra part majoritària, ERC, es considera “L’únic canvi possible”, amb la distorsió que s’ha dedicat a atacar a En Comú Podem, i a propagar que guanyaria el PP, en referència a l’Estat. Quan a la fi la mateixa ERC, que governa junt CDC en el govern català, es refereix a En Comú Podem com a coalició guanyadora a Catalunya.

Amb qui, sinó és En Comú Podem, es pot forjar entesa i mobilització suficient per aconseguir d’una vegada fer una decisió lliure i sobirana a Catalunya, amb un referèndum?

És palès per tothom que el govern compartit de Puigdemont (CDC) i Junqueras (ERC) ha fet fallida a l’hora de liderar la majoria parlamentària (Pressupostos!), altrament tampoc es pot dir que la percepció de concreció de l’inici constituent hagi traspassat el llindar d’alguna comissió parlamentària.

Per què no fan la DUI o el RUI la majoria parlamentària de JxSí (CDC, ERC) i CUP?

En comptes de construir legalitat sobirana catalana que sigui de ruptura en els fets, ara hi ha pel setembre una moció de confiança al president Carles Puigdemont. Un president d’un govern cada dia més afeblit i inestable, que trontolla al so dels esternuts d’una CUP que vol independència certa en comptes de processisme ajornat, o procés constituent i millor revolucionari que engrunes pressupostàries que no arribem c cap pla d’emergència.

En fi, hi ha un reguitzell de canvis de tall conservador o netament revolucionaris, que corresponen a l’autonomisme del PSC, al centralisme negador del Tribunal Constitucional i el govern de l’Estat amb el PP, o a la recentralització de C’s, que mentre critica al PP van junt a sostenir les reformes laborals, les imposicions de la UE i les mesures d’austeritat retalladores contra la població.

Owen Jones ho va convertir en un clam ahir al míting final: Ens convenen moltes Ada’s en aquest món. Sí que es pot!

I l’Ada Colau ho va reblar, el nostre canvi és difícil, les institucions ens ho compliquen i ens posen límits a allò que volem fer, però ho farem, nosaltres obeïm i vosaltres maneu, feu, fem. I... anem a fer fora el PP!

A la Carta de L’Aurora hem concentrat “Les nostres raons per votar EnComúPodem”. “Aquest 26-J -amb el vot de cadascú/na- podem guanyar un govern que la seva legitimitat es basi en la mobilització social, de gent que prové dels moviments i les lluites”.

El diumenge 26 J obrirà pas a un nou escenari. La UE desplega totes les seves forces per impedir un govern que vulgui canviar la política econòmica. De cada vot depèn la força i capacitat de mobilització i govern de canvi En Comú Podem.

Al dia següent es posarà sobre l’escenari polític un canvi també a Catalunya en el sentit que perseveren l’ANC i Òmnium Cultural per fer l’avancem República Catalana. Aquest estiu es consolidarà el canvi a incloure la necessitat de fer un referèndum que legitimi la opció legal constituent amb la independència.

EUiA ha estat pionera amb l’orientació de República catalana amb un projecte constituent per a Catalunya.

Per decidir lliure i sobiranament, com vol el 80 % de la ciutadania de Catalunya, es necessitarà una entesa, un bloc, un front, un tipus d’aliança entre sobiranistes coherents constituents i independentistes rupturistes. Fem-ho!

Vota En Comú Podem – Guanyem el canvi (ECP).

Del Butlletí electrònic d’EUiA.