 |
| Il·lustració de Liese Chavez. |
L’aritmètica parlamentària complica les aliances en un
Congrés força fragmentat.
Mentre, el govern en funcions del PP de Rajoy, s’esmuny del
rendiment de comptes parlamentari. Rajoy és a la fi qui practica la insubmissió
a la càmera que representa la sobirania ciutadana. El govern en funcions
s’independitza del Congrés?
El plantejament sobre les aliances entre partits i
coalicions per formar el govern estatal peca al centrar-se en el ball sobre amb
qui constituir les majories suficients, quan el que convé és focalitzar els
acords i els desacords en el programa i propostes polítiques a fer.
El PSOE amb C’s, PP o amb Podemos? Podemos amb el PSOE i C’s
o sense? Cal situar-se en l’expectativa de donar suport o abstenir-se davant un
govern entre PSOE i C’s?
És molt millor, més senzill i comprensible si agafem el brau
per les banyes.
La formació d’un govern estatal necessita donar respostes
clares i precises a les qüestions polítiques cabdals existents.
Com confrontar-se amb el dèficit desbocat i les imposicions
de Brussel·les de retallades greus cap els 23.000 milions d’euros. Comprometre’s
a la derogació de la reforma laboral. Assegurar recursos al foment del treball
i reducció de la greu borsa de pobresa. Regeneració democràtica, lluita contra
la corrupció i el frau fiscal. El dret a decidir amb el referèndum o altra
fórmula sobirana a Catalunya.
La resposta positiva a un canvi real en aquestes polítiques
són les que ens poden guiar sobre un govern que sigui acceptable per a la
ciutadania, la gent treballadora, els pobles i nacions.
Es tracta de l’esperit de canvi municipalista aplicat a
l’Estat, al Congrés i al govern.
No hay comentarios:
Publicar un comentario