L’aniversari republicanista del 14 d’abril de 1931, comporta
molta simbologia. Símbols que es fan efectius, altres que queden substituïts i
engolits, fins i tot l’absència dels que s’ignoren o el que s’anhelen com a
futur proper.
Fa vuitanta cinc anys va ser el dia en que es proclamaren
les repúbliques espanyola i la catalana. El canvi revolucionari des de les
eleccions municipalistes va destronar el rei i foragità la monarquia,
substituint-la per un Estat republicà.
Aquest canvi cabdal amb la II República espanyola va tenir
el contrapunt amarg de frustració a Catalunya. El govern estatal republicà va
exigir i imposar un centralisme unitari, negant i impedint el lliure
desenvolupament de la República Catalana. Les Corts espanyoles tampoc varen
permetre en la constitució republicana la inclusió del dret a
l’autodeterminació.
L’Estatut de Catalunya de l’Espanya republicana va resultar
supeditat i subordinat, sense permetre que la població catalana decidís el que
volia. La condició unionista centralista va excloure les concepcions d’un Estat
federal republicà únic.
Aquests dies la simbologia republicana ha pres nova volada.
A l’Estat més Ajuntaments han fet honors a la bandera republicana. A Catalunya
hi ha hagut una alenada de republicanisme. Ciutats del canvi com Barcelona,
també a Sabadell, han fet passes en la popularització de símbols republicans
als municipis.
La sessió oficial al Saló del Ple de l’Ajuntament de
Barcelona ha estat un al·legat de valors municipalistes republicans des de la
ciutat. L’alcaldessa Ada Colau és capdavantera al promoure l’ideari republicà
de llibertat, igualtat i fraternitat.
La Plaça Llucmajor de 9 Barris es va passar a anomenar de la
República. La cruïlla entre Diagonal i Passeig de Gràcia, substitueix el nom de
Joan Carles I per l’originari Cinc d’Oros. El mateix Saló de Plens de
l’Ajuntament de Barcelona –on fa poc es va retirar el bust del rei Joan Carles
I- conegut com Saló de la Reina Regent es rebatejarà amb el nom de Pi i Sunyer,
alcalde republicà durant el 6 d’Octubre de 1934 (nova proclamació de la
República Catalana també frustrada pel govern republicà estatal).
La simbologia republicana als discursos i als carrers
necessita superar les nostàlgies per enfocar el desenvolupament de poder
republicà real i concret.
Les ciutats del canvi de les confluències En Comú són un
factor de transformació de sobirania constituent. El municipalisme és un àmbit
ciutadà des d’on teixir i estendre hegemonia i lideratge social d’esquerres,
amb la lliure decisió que faci forta la cohesió social popular. Val a dir
l’estructuració de poder republicà municipalista, nacional i estatal.
Del butlletí electrònic d'EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario