Els mitjans l’han titllat com la moció de la desconnexió,
malgrat se l’hi haguessin llimat les arestes més concretes executives. La
literalitat de la moció situa la necessitat de complir amb els continguts per avançar
en la fase preconstituent del procés constituent.
El text ha estat proposat per la CUP, votat per JxSí més
aviat a contracor, i denunciat pel bloc entre C’s, PSC i PPC, mentre CSQEP es
mantenia sense votar.
El document es justifica “davant les actuacions de l’Estat
de judicialització”, per ratificar-se en “assolir i culminar democràticament la
independència de Catalunya”, a més de reiterar la declaració 1/XI del 9N.
Sis punts han estat aprovats per 71 vots a favor (JxSí i
CUP), 52 en contra (C’s, PSC i PPC), CSQEP (11) no ho ha votat.
Els punts 3 i 4 han resultat rebutjats pel desacord entre la
CUP i JxSí. El 3 encoratjava al les persones amb càrrecs electes a desatendre
les peticions de les Instituciones de l’estat espanyol titllades de no democràtiques.
JxSí s’hi va abstenir (61).
El punt 4 instava al govern a no fer cas als requeriments de
l’Audiència Nacional respecte “al procés de desconnexió democràtica”, així com que
els Mossos d’Esquadra no els executessin. En aquest cas JxSí hi ha votat en
contra afegint-se a C’s, PSC i PPC.
La moció es deguda a que l’anomenat processisme diletant neguiteja
a la CUP, doncs inquieta profundament a la seva base social. El jovent cupaire –
i molta altra gent- vol fets sobiranistes, de desobediència real i concreta,
junt a la insubmissió a les negatives estatals via Tribunal Constitucional,
Audiència Nacional o ofec financer per part d’ Hisenda. L’esgrima
parlamentarista es percep com un ajornament de la consecució de la sobirania i
la independència.
L’atac a regidores i regidors de la CUP per una banda i els
Pressupostos per l’altra, han fet trontollar el govern híbrid JxSï, entre CDC i
ERC, sustentat amb un pacte amb la CUP. Cada setmana s’allunya l’expectativa de
superació de la lògica autonòmica pressupostària,
per disposar de partides socials suficients destinades a enfocar l’emergència
que provoca la crisi econòmica.
A diferència de la Declaració 1/XI del 9N, aquesta vegada
CSQEP ha posat cura en distanciar-se del front constitucionalista unitarista
espanyol de C’s-PSC-PPC.
La fórmula que ha trobat CSQEP és ni més ni menys que no
votar. És millor això que votar en contra de la moció igual que C’s-PSC-PPC,
cert. Però l’acció parlamentària amb la inacció representa esvair-se sense
incidir en les escletxes, es permet que siguin altres qui presentin
alternatives.
La concepció de fase preconstituent del procés constituent
de sobirania necessita per a respirar de mobilització potent per una ruptura
democràtica.
Existeix un espai d’entesa democràtica entre les forces
polítiques i les entitats ciutadanes que
defensen i promouen el dret a decidir, l’apertura d’un procés
constituent, inclosa una fase preconstituent si facilita la clau de ruptura democràtica,
la sobirania, la independència i la república catalana.
Es temps d’aprofitar la situació d’interinitat i bloqueig
del govern de l’Estat. Les esquerres han de cercar acords socials i polítics
entorn l’execució de la sobirania popular.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario