6/3/16

Fallida de la investidura de Pedro Sánchez


La investidura de Pedro Sánchez del PSOE ha resultat fallida. El govern de l’estat segueix en funcions. La inestabilitat és la tendència dominant, cap un panorama incert de dos mesos de negociacions.
El pacte entre el PSOE i C’s, de la mà de Pedro Sánchez i Albert Rivera, ha quedat llastrat en el contingut i els suports.
El PSOE ha fet el pas de cranc, amb perles bàsiques del seu propi programa, assumint clares propostes polítiques de dretes. El fre a la derogació de la reforma laboral, o de la llei mordassa, li acompanya l’oblit a la necessitat d’un pla d’emergència social, referent al dret a decidir garanteix el contrari del que es demana, val a dir el PSOE-C’s garanteixen que no hi hauria referèndum a Catalunya.
Davant de la mobilització del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, malgrat que les dones socialistes hi estan ben compromeses, i després de l’èxit de mobilitzacions estatals tant importants com les del Tren de la llibertat (Dret al propi cos, Dret a l’avortament, 1914) i la de la Plataforma 7 N (contra la violència de gènere, 1915), el pacte PSOE-C’s fa també marxa enrere per cedir en el compromís de derogar les imposicions del PP, en la custodia compartida, i en rebaixar el contingut de la llei de violència de gènere a una concepció “intrafamiliar”.
Un govern del PSOE i C’s en minoria, amb el suport per omissió del PP, ha estat un miratge.
La idea força de fer fora el PP, és cabdal per canviar les polítiques dretanes d’austeritat retalladora. En canvi aquesta concepció ha quedat en foc d’encenalls pels compromisos del pacte PSOE-C’s. Atorgar la responsabilitat del fiasco a Podemos és com a poc infantil i il·lús.
A Pedro Sánchez li manquen diputats i diputades per aconseguir la majoria. Necessitava l’abstenció de les demés forces, entre elles les del PP o les de les confluències –Podemos, En Comú Podem, És el moment, En Marea- IU...
El líder del PSOE no ha aconseguit doblegar les confluències malgrat el pressing majúscul mediàtic contra Podemos.
La cal viva i les llibertats de sobirania nacionals anuncien que, o es fa un govern entorn a les polítiques de la dreta i de les imposicions pressupostàries de Brussel·les, o calen uns passes cap a l’esquerra, en les polítiques econòmiques i socials, i vers processos constituents. Si més no a Catalunya, des d’on hi ha les propostes de referèndum per decidir, de la independència i de la república catalana.
Es remouen de nou les propostes sobre un govern tècnic si la gran coalició entre el PP i el PSOE, amb l’amenaça que el pitjor és l’escenari de noves eleccions. Tanmateix els padrins d’aquestes opcions són els poders fàctics econòmics, espanyols i catalanes, gens sensibles al patiment de la població pels estralls de la crisi, i menys vers les esquerres.
Cal un govern d’esquerres amb polítiques que girin cap a les esquerres. El cos social i la representació electoral en escons, il·lustra que cal una entesa entre les esquerres espanyoles i les forces polítiques perifèriques, siguin confluències comuneres com de les nacionalistes.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario