Per un país lliure d'homofòbia i transfòbia

De la Carta de L'Aurora. Cap al 20è Congrés. Aquest 28 de juny el lema de la manifestació unitària del moviment LGTB a Barcelona és per un país lliure d'homofòbia i transfòbia, un clam que porta implícit la demanda de l'aprovació de la Llei contra l'homofòbia i la transfòbia.

44 anys després de la revolta de Stonwell, lesbianes, gais, dones i homes transsexuals i bisexuals continuen patint la repressió social i institucional arreu del món. Podem recordar el cas extrem dels cinc països on el càstig és la pena de mort, però també hi ha encara un terç dels països de l'ONU que castiguen d'una o altre forma les relacions homosexuals. Per desgracia la repressió institucional és tant sols una part de les múltiples cares de l'homofòbia i la transfòbia. El boling homofòbic en els centres d'ensenyament, l'assetjament laboral, i tot unes altres formes de discriminació homòfobes i transbòfobes son part de la discriminació social que la comunitat LGTB pateix en la nostra societat.

La relació entre l'esquerra i el moviment LGTB ha esta contradictòria. Si be, líders de la segona internacional van recolzar i defensar el primer moviment de defensa de gais i lesbianes, i la Rússia revolucionaria va despenalitzar l'homosexualitat, en canvi, l'estalinisme va definir l'homosexualitat com el producte de la decadència de les classes explotadores. Entre la persecució nazi i la estalinista els primers moviments pioners van desaparèixer (físicament).

On ens trobem ara? El nostre país tenim un moviment LGTB madur, que lluita unit des de diferents sensibilitats i interessos, per objectius prioritaris coma la llei contra l'homofòbia i la transfòbia, entrada recentment en el parlament de Catalunya per tots els grups d'esquerra (CUP, ICV-EUiA, ERC i PSC) dins d'un objectiu més ampli com és la lluita contra l'homofòbia i la transfòbia.
A l'estat espanyol no serà fins el 1975 que se reorganitzi el moviment a la ciutat de Barcelona, creant-se la primera organització obertament gai, el Front d'alliberament Gai de Catalunya. Moltes coses han passat des de llavors, la desaparició de la llei de perillositat social, la legalització de les organitzacions LGTB, la despenalització en l’exèrcit, la legalització del matrimoni igualitari,..
És en aquest procés que cal que les forces revolucionaries mantinguin una posició ferma de recolzament i suport. Cal que, respectant l'autonomia de cada moviment, treballin per la necessària unitat i conjunció de les diferents lluites, fen seu les aportacions de cada moviment social. En el cas del moviment d'alliberament LGTB, cal escoltar el qüestionament de la sexualitat normativa i de la invariabilitat de la identitat de gènere, i sobretot assumir la lluita contra l'homofòbia i la transfòbia, que, com han demostrat els fets de França, pot catalitzar les mobilitzacions de la dreta i la ultradreta, fins arribar a l'assassinat, en aquest cas d'un jove d'esquerres activista pels drets LGTB, Clément Méric. Aquest assassinat ens ha de recordar la necessària unitat per combatre el feixisme en totes les seves formes inclosa l'homofòbia.

El congrés del POR es reunirà sota els lemes de "Emancipació social, nacional, de dona" i això significa la defensa radical de tots els drets. El dret de totes les persones a la seva opció sexual és un objectiu de l'emancipació, que exigeix ​​el seu reconeixement legal però també reunir les condicions socials i materials perquè pugui ser efectiu.