El PSC de L'Hospitalet de Ll no sé si també es planteja omplir
a gom el Passeig de Gràcia de Barcelona, com es va esdevenir amb la
mobilització de l'11 de setembre convocada per l'Assemblea nacional Catalana
(Llibertat, Independència, Nou estat d'Europa).
El què si podem saber és que l'alcaldessa del PSC, Núria
Martín, ha aixecat la bandera d'aquest NO, de la ma d'una moció municipal del
PP i també amb els vots de l'extrema dreta de la Plataforma x Catalunya. La
coalició ICV- EUiA i CiU varen votar en contra d'aquesta moció pel NO. El cas
és que el PSC governa a L'Hospitalet de Ll amb la coalició ICV-EUiA. Alfonso Salmerón (EUiA), portaveu del grup municipal ICV-EUiA, considera que la postura democràtica
és a través de la Consulta i que sigui la ciutadania qui decideixi amb el seu
vot.
L'argumentació de Núria Martín, avalada després per Pere
Navarro, és que el PSC defensa una Consulta en tot cas acordada i legal dins una
reforma de la Constitució espanyola de 1978 en sentit federal.
Ara bé, la moció del PSC, PP i PxC de L'Hospitalet de
Llobregat pel NO, és alhora una decisió contra la realització de la Consulta al
municipi. La moció encarrega a l'ajuntament a no facilitar recursos ni a cedir
espais per a la consulta o referèndum sobre la independència, ni a
participar-hi si no té el permís de l'estat espanyol.
El federalisme del PSC se situa només en clau de permís
estatal per a la Consulta o de reforma constitucional, però en cap cas en la
insubmissió o desobediència, si aquesta reforma no és possible. Què necessita
el PSC per assimilar que el govern i l'estat, menys encara amb el PP, no estan
gens disposats a cap reforma constitucional que incorpori el dret a l'autodeterminació
(a decidir)?
Si més no ho acaben de sentir una vegada més, ahir a Girona.
El príncep Felipe de Borbó amb l'esment "la seguretat jurídica naixia "d'una
voluntat d'estabilitat i respecte a les regles del joc", i que la defensa
d'aquest concepte permetia d'avançar no tan sols socialment, sinó també
políticament i econòmicament". O el ministre de Justícia espanyol, Alberto
Ruiz Gallardón, que concedeix que es pot debatre el contingut de la
constitució, però "no violentar-la ni canviar-la unilateralment", tot
responent al batlle de Girona de CiU, qui defensà el dret de Catalunya a la
Consulta per decidir el seu futur.
La fractura ciutadana, popular i treballadora, fa un pas més
amb la Moció del NO de L'Hospitalet de PSC, PP i PxC. La nació espanyola amb
l'estat i la nació catalana ha de poder expressar amb la Consulta quines
institucions i relacions volen entre elles. Qui violenta unilateralment és qui
nega l'exercici democràtic de la Consulta, en nom d'unes regles de joc de la Constitució
de 1978.
Qui raona que la fractura rau en el SI a la independència,
hauria d'incloure a la reflexió com és que des de l'experiència d'una Monarquia
constitucional, diferent de la dictadura de Franco, s'obre pas la reivindicació
nacional de la llibertat de Catalunya.
Per què no es pregunta sobre el futur de Catalunya, el Si,
el NO, o el que convingui, a la població i ciutadania de Catalunya?
El punt de ruptura d'una legitimitat i legalitat obsoletes està
en organitzar la Consulta i que esdevingui vinculant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario