Sí, crític, al pacte BComú i PSC

Cal el pacte de govern a l'Ajuntament de Barcelona per garantir avançar en el canvi municipalista.

No compartim la concreció del pacte que atorga masses responsabilitats significatives al PSC. No calia.
Recordem que fins fa no més d'un any el PSC era titllat de casta i de formar part del sistema. La corrupció i les imputacions segueixen aflorant en el PSC municipalista (Tarragona, Baix Llobregat). El PSC no ha canviat, l'únic que vol és apalancar-se en els governs municipals de les quatre capitals catalanes.
Veiem que la metodologia secretista emprada ha dificultat que la base activista formés part de la confecció de l'acord. Tampoc es presenten diferents opcions sobre el contingut i forma del pacte, inclosa la de seguir en minoria com fins ara, hagués estat molt millor per una decisió col·lectiva que sigui quelcom més que una ratificació.
Es va guanyar l'Ajuntament de Barcelona. El canvi i la ruptura democràtica es van  obrir camí amb BComú com a primera força. Però per poder aprovar pressupostos o grans projectes es necessita l'acord de totes les esquerres.
BComú va aconseguir la investidura de l'Ada Colau com a alcaldessa amb el recolzament de totes les esquerres, i ara ha aprovat els nous pressupostos (de pròrroga amb partides socials molt necessàries i desitjades pel teixit veïnal) amb els mateixos suports (ERC, PSC, CUP). El programa i la proposta política de BComú permet sumar.
Per seguir aprofundint en el Canvi, s'ha de fer front a les grans limitacions del marc legal actual de la Llei de Bases de l'Administració Local que defensa  els interessos econòmics i la gran propietat per sobre dels socials. Cal projectar la capacitat de transformació a nivell català, estatal i europeu.

Plenari BComú a La Sedeta.

Ara hi ha una proposta de pacte de BComú amb el PSC a l'Ajuntament de BCN que les bases de BComú hauran de ratificar durant els propers dies.
Cal dir que, perquè aquests processos permetin la implicació i participació de tots els i les Comuns, convé tenir tota la informació, temps per debatre, contrastar i incorporar punts de vista i arguments, i plantejar els criteris polítics i les estratègies a mig plaç de com seguim  desenvolupant el projecte de BComú. Sempre hi ha més d'una possibilitat entre les alternatives.
El pacte dóna massa pes específic a nivell territorial i centralitat que no li correspon a un PSC amb 4 regidors. Les àrees queden més compartides i equilibrades.
És clar que una de les forces de BComú ha estat la defensa de la descentralització cap a districtes i barris. Volem que el factor municipalista de les Ciutats del canvi avanci, tot i aquest acord amb els artífex de la Barcelona aparador i de la "millor botiga del món".
El relat, l'estratègia i perspectiva de canvi de BComú han de ser el motor d'aquest pacte. Siguem amatents des de les necessitats veïnals socials, les assemblees mobilitzades i el propi govern.

De la Carta de L'Aurora.

Contundent suport de les bases d’EUiA i IU a la coalició amb Podemos

La situació d’incapacitat de formar govern a l’estat durant quatre mesos és inèdita a la

historia espanyola. El fet d’haver de resoldreu amb unes noves eleccions també.

L’espada de Damocles de les imposicions de fer retallades d’uns 22.000 milions d’euros, determina el marge d’un possible govern disposat a complir-ho, o d’una alternativa governamental que s’enfronti al PP i a la UE.

Els sindicats per l’1 de Maig han establert la necessitat de derogar la reforma laboral, així com un salari mínim que avanci vers la mitjana europea, fins i tot amb esment a fer vaga general. L’emergència social és greu.

En comú podem i Podemos han posat sobre les negociacions que el dret a decidir a Catalunya s’havia de concretar, en comptes de negar-lo o d’ajornar-lo in eternis.

Generalitat i Ajuntaments s’han ajuntat per fer front i plantar cara a les impugnacions i suspensió de lleis com la 24 o la d’Igualtat i altres. Una entesa democràtica tàcita tempteja l’aplicació de les lleis aprovades pel Parlament, l’obediència a tall de sobirania catalana, o el seguir l’agonia d’acceptar les prohibicions estatals.

En aquest context de crisi econòmica i política l’ afiliació d’EUiA i IU ha respost de forma contundent i positiva a la necessitat de confluència i coalició entre IU-UP i Podemos, per enfocar les eleccions del 26 Jn.

A Catalunya, EUiA ja havia format a les anteriors eleccions la coalició En Comú podem. La mateixa IU havia avalat les fórmules confluents unitàries a Catalunya i a Galícia (En Marea).

El camí a concretar la fórmula d’aliança ha quedat planer. El balanç del desencontre del setembre passat, davant el 20 D, ha estat la necessitat clamorosa de fer un acord.

La pregunta de la consulta ha estat clara i precisa: “Aproves una coalició electoral amb Podemos i altres forces de cara a les eleccions del 26 de juny”? 

Inapel·lable el resultat. En general a IU, inclosa EUiA, 20.067 vots de participació; Sí: 85,4 %(16.953); No: 13,1% (2.623); Abst: 2,4% (491).

A Catalunya EUiA ha donat suport a la votació amb 975 vots. Sí: 95,1 %(927); No: 3,5% (34);  Abst: 1,4% (14).

La participació general es pot analitzar com feble, ans ara compte sobretot el factor polític de confluència o coalició.

L’element més nou i il·lusionant de les eleccions del 26 de juny és aquest acord unitari entre IU-UP, Podemos, En comú podem, En Marea i altres que es configurin. Si hi ha una expectativa de generar alternativa és entorn d’aquesta innovació política.

Superat l’escull de la divisió, per EUiA, BComú, per tant En Comú Podem, també per En Marea, es decisiva la fórmula jurídica que asseguri disposar de grup parlamentari propi en el Congrés. Les relacions fraternes i sòlides es volen estructurar des de cada sobirania nacional.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

http://www.izquierda-unida.es/sites/default/files/doc/Texto_Pregunta.png

La llibertat es practica exercint-la

El Manifest adjunt i una necessària mobilització necessiten tot el suport i participació ciutadana.

L’ANC des de la vessant ciutadana, la Generalitat i Ajuntament des de les institucions, han de superar el processisme que ajorna mes a mes l’exercici de sobirania catalana. Cal proposta compromesa clara, fets i mobilització ciutadana. Aplicar la Llei 24 és exercir sobirania, com ho és aplicar la Llei sobre la Igualtat, malgrat les impugnacions i suspensions del Tribunal Constitucional.

El que angoixa i frustra l’anhel popular és reduir la consecució de sobirania a les negociacions o l’estira i arronsa de les picabaralles amb l’Estat.

Que cap dogma ens aturi, defensà Andreu Nin.

Fets de sobirania, mobilització i obediència democràtica catalana.

Per les llibertats, avancem! Que cap tribunal ens faci callar.

Davant dels requeriments i citacions a càrrecs electes i institucions creiem que hi ha una clara voluntat de l’Estat d’atemorir el conjunt de la societat catalana començant pels seus representants democràtics. Aquest fet per si sol, pensem, és inacceptable en cap esquema de democràcia i llibertat i de plena garantia dels drets civils i polítics; per això cridem al conjunt de la societat i en especial a les forces democràtiques del país a plantar-se davant de la persecució de les idees.

El 9 de novembre de 2015 el Parlament de Catalunya votava una Declaració en la qual defensava el dret i la necessitat de l’obediència exclusiva a les institucions dipositàries de la sobirania catalana com a recurs per a impulsar el dret a decidir davant d’un Estat que no el permet i que, fins i tot, el persegueix.

D’ençà d’aquella aprovació, 291 ajuntaments fins avui han estat requerits per l’Audiència Nacional en el marc d’una campanya de persecució per haver aprovat mocions de suport a la declaració del Parlament del passat 9 de novembre. També regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses estan sent investigades pels tribunals espanyols per expressar les seves idees, de la mateixa manera que resta perseguida i judicialitzada la consulta del 9N.

En cap estat ni societat democràtica no és concebible la persecució de càrrecs electes, d’ajuntaments ni ciutadania en general pel fet que expressin democràticament les idees que considerin, així com tampoc no ho és la persecució i processament de sindicalistes per exercir el dret a vaga en defensa de les llibertats sindicals. No podem permetre que l’Estat espanyol posi sota investigació i judici a regidors i regidores, ajuntaments —i potser diputats ben aviat— per promoure debats, opinions i posicionaments democràtics sobre com creuen que hauria de poder decidir-se el futur del nostre poble. Com tampoc no podem permetre que es judicialitzi la política catalana, suspenent lleis al Tribunal Constitucional que havien estat aprovades al Parlament de Catalunya.

Per això reclamem a les institucions catalanes, començant per la Generalitat i seguint pels ajuntaments, que assegurin la cobertura política, legal i econòmica de les persones encausades, de manera que aquestes tinguin garantit el suport a qualsevol decisió que puguin prendre en relació amb la seva situació, inclosa la desobediència a les lleis injustes.

Els i les sotasignats donem suport a la mobilització del proper 7 de maig que vol mostrar que la societat catalana no té por de cap amenaça judicial ni de cap tribunal d’excepció, i que estem decidits a avançar amb pas ferm i per vies democràtiques cap a la sobirania política com a país.

Adhesions a: http://perlesllibertatsavancem.cat/

Llast a la Generalitat a l’hora de fer procés sobirà constituent

El partit que ha governat durant un quart de segle la Generalitat viu en hores baixes la seva refundació.

La marca de les sigles CDC carreguen amb el llast de la corrupció del clan Pujol, així com la del conegut com sector negocis convergent.

El camí recorregut de l’autonomisme al sobiranisme independentista és mal digerit pels grans poders catalans. El Cercle d’Economia, La Caixa i el Banc de Sabadell entre d’altres, prefereixen l’estabilitat dins l’Estat del Regne d’Espanya.

La possibilitat que la decisió de la ciutadania porti a un procés constituent sobirà català de tall republicà, genera incertesa a les altres finances i a les grans multinacionals. En especial de com sostenir el predomini dels poders econòmics per sobre dels poders polítics i de la voluntat popular.

La mentalitat convergent de considerar Catalunya com la seva propietat, gairebé com un feu adaptat, junt amb les picabaralles amb l’Estat, ha xocat ben trasbalsada amb el moviment sobiranista popular.

En sis anys l’embranzida política ciutadana ha capgirat els escenaris nacional català i el municipalista. El moviment sobiranista per la independència s’ha combinat amb l’emergència social i democràtica del 15M per establir unes partitures i perspectives constituents molt diferents.

La voluntat expressa del “som una nació i nosaltres decidim”, ha saltat del dret a decidir de les consultes i les magnes manifestacions a definir la necessitat d’un “Estat propi dins Europa i Independència”, a construir l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), aconseguir una majoria parlamentaria favorable a la independència, fins a l’ ”Endavant República Catalana” de l’ANC en tant que idea troncal de l’actual 2016.

A CDC no li senten bé aquests canvis de construcció de la sobirania democràtica catalana.

A cada elecció CDC ha perdut vots. Ha hagut d’acceptar que el seu president fes “un pas al costat”, mentre el nou president, Carles Puigdemont, ha passat a compartir amb ERC el govern JxSí. Les expectatives actuals per CDC, o pel nom amb al que la pretenen refundar, és seguir amb la davallada electoral i de representació parlamentària.

Són símptomes de canvis potents. CiU/CDC i PSC, que han determinat la Generalitat de Catalunya des de 1978, van posar la seva petjada a la Constitució, s’han barallat o donat suport d’estabilitat a diferents governs estatals, estan minvant per moments. A l’esdevenir més petits són menys útils als poders fàctics, econòmics i polítics, siguin catalans o espanyols, i a les seves basses socials.

L’ANC a l’assemblea anual a Manresa va provocar un altre daltabaix a la refundació convergent. L’esmena amb la que s’eliminava, en el cas de noves eleccions estatals, l’exigència de coalició unitària en referència a CDC i ERC va guanyar. L’assemblea de l’ANC va fer oïdes sordes als cants de sirena de CDC. JxSí dóna la impressió de que no tramet una experiència d’èxit.

Dret a decidir, procés sobirà constituent, necessitats socials, regeneració democràtica i república catalana, és el paradigma en que es mou el nou temps a Catalunya.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.