El 1985, el govern del PSOE va anul·lar els contractes indefinits dels lloguers. I els governs del PP ho van empitjorar. Amb això van posar l’habitatge a mans de l’especulació rendista. Sense parc públic d’habitatge, l’augment de la població i la turístificació, han desencadenat una crisi que no es pot resoldre amb pedaços, ni posar fre a l’especulació dins el sector.
La vaga general per l’habitatge i els sous de l’11N és fruit de la força de la mobilització, dels milers d’accions anteriors per aturar els desnonaments, de la cristal·lització en l’organització sindicals de les llogateres i llogaters, i de les assemblees de l’acampada a la Puerta del Sol i a les places. Fa catorze anys que els sindicats majoritaris no en convocaven, els han empès les majors mobilitzacions socials des de la revolta catalana. L’assoliment de la unitat sindical és un altre avenç qualitatiu, perquè empeny a la unitat de la classe treballadora i guanya el suport de la majoria de la població.
La mobilització per l’habitatge cerca la unitat de la població treballadora: ho fa incloent com exigències seves la defensa de l’educació (“sense casa no hi ha educació”), la salut, la immigració contra el racisme (“els invasors són els inversors”), l’acció antifeixista (“fora els feixistes dels nostres barris”), la defensa dels drets de les dones i del feminisme, per abraçar el “viva la classe obrera” i que “els carrers legislin”. El crit de socialisme! emergeix impulsat per una part de jovent revolucionari.
Les eleccions convocades pel president del govern no han estat la proposta de les places, però el govern ja no podia suavitzar la voracitat especuladora rendista, ni evitar les seves responsabilitats, ni imposar les mesures del “decret Maricarmen” exigit pels Sindicats de llogateres.
Un cop convocades cap confiança en que puguin instaurar una legislatura de l’habitatge amb mesures estructurals que resolguin la crisi. Però han de servir per barrar el pas a un govern del PP i de Vox, que enduriria les condicions actuals, y, alhora, guanyar temps per enfortir l’organització i la mobilització, que és el que cal per a imposar mides eficaces, estructurals, contra els poders econòmics capitalistes. Sense això la victòria de la ultradreta estarà assegurada. Cal participar en aquestes eleccions amb el suport a les candidatures que, des de la mobilització i els fets, defensin l’habitatge, la immigració, l’educació, la sanitat, els drets de les dones, els sous i les condicions de vida de la gent treballadora.
Resoldre la crisi de fons significa l’expropiació dels grans tenidors i habitatge públic. Les mesures limitades sense millores estructurals, esdevenen pedaços al règim constitucional, al poder econòmic i a la monarquia dels rendistes i de l’especulació. Cal encaminar-se a un poder popular efectiu, un govern de les treballadores i els treballadors, cap a un procés constituent de repúbliques amb l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació, cap el socialisme.
Ucraïna
El Comboi internacional de solidaritat amb Ucraïna partirà de Barcelona i d’altres ciutats europees a finals de novembre, amb el suport de sindicats com UGT de Catalunya o FPU d’Ucraïna i de moltes organitzacions obreres i de solidaritat. L’Aurora està reunint aportacions individuals per finançar la compra de generadors elèctrics i equips de calefacció. Aporta la teva col·laboració per Bizum al 655 127 496.
8 d’octubre de 2026
De la Carta de L'Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario