Repressió del Tsunami Democràtic

L’Amnistia es porta al Congrés, perquè s’aprovi el 30 de maig, per part del govern espanyol i el bloc d’investidura. La Judicatura acusa de terrorisme el Tsunami democràtic, ahir obligat a declarar, per mantenir la repressió contra l’independentisme i republicanisme català. Dues línies dins el mateix Estat que xoquen entre elles. Tanmateix ni el govern ni la Judicatura contemplen una via democràtica i d’entesa per establir una convivència de sobirania lliure entre les nacions que formen part de l’estructura constitucional monàrquica estatal. Les esquerres estatal s’alimenten d’aquest espanyolisme reaccionari que nega i reprimeix les llibertats catalanes, el dret a l’autodeterminació i el referèndum. Aquesta dependència política d’una unitat espanyola imposada, manu militari i judicial, impedeix el lliure desenvolupament de la plurinacionalitat, les llibertats i les perspectives republicanes a Catalunya i arreu de l’Estat.

Les recents eleccions a Catalunya han significat un retrocés de les esquerres i una davallada important de l’independentisme. El reflux ciutadà ve des del cim que representà el referèndum de l’1 d’octubre, per una Catalunya com estat independent en forma de república, i la seva no execució. L’Estat ho va impedir i reprimir. La població va quedar indecisa en la revolta, mentre els dirigents i partits foren anorreats i a la desbandada. Set anys després el PSC s’erigeix com el representant estatal, amb els mèrits dels indults i de l’amnistia, mentre aixeca la bandera dels interessos del gran capital i infraestructures a Catalunya.

Deu dies després dels guanys electorals del PSC, la situació és d’inestabilitat car les aliances per majories possibles resulten incoherents donades les propostes socials i nacionals dels diferents partits, així com de les necessitats i anhels de les respectives bases electorals i socials. Ahir, de les 7 persones citades a declarar per la causa del Tsunami Democràtic, amb demanda de presó, només Marta Molina d’ERC, es va presentar, i va quedar lliure. Les altres persones estan fora d’Espanya, cinc d’elles exiliades, com Oleguer Serra (Vicepresident d’Òmnium Cultural) i Jesús Rodríguez del diari La Directa. La detenció de tres persones de la Revolta Pagesa d’abril formen part d’una altra vessant repressiva, denunciada per Unió de Pagesos.

No hi ha resolució positiva de llibertats en aquest Estat d’essència neofranquista, on el frau, la corrupció, els privilegis, la repressió i els amos dels diners, trafiquen impunes per imposar una involució política general. Ajornar posar fil a l’agulla per unes enteses de perspectives constituents republicanes comporta l’avenç de la ultradreta, del centralisme paràsit i del creixement dels poders econòmics de la ma del propi Estat. El rescat milmilionaris de la gran Banca va ser clamorós. El rescat de l’espanyolitat accionarial de Telefònica per part de la SEPI n’és un altra episodi.

La política oscil·la entre la pandereta i l’esperpent. La crisi diplomàtica provocada pel president d’Argentina, Milei, acomboiat per l’orgia ultradretana apadrinada per Vox a Vistalegre, ha comportat la retirada de l’ambaixadora espanyola.

Aquesta decisió de Sánchez xoca amb la negativa a retirar l’ambaixador, a trencar relacions amb Israel, a aturar el comerç d’armes; malgrat el terror militaritzat, destrucció i genocidi del sionisme israelià contra Gaza, Palestina. Les acampades del jovent universitari que defensen una Palestina lliure, la fi de l’ocupació i la ruptura de relacions amb Israel han denunciat la hipocresia governamental. Netanyahu rep una petició d’una ordre de detenció, per part de la Cort Penal Internacional, hauria de ser suficient per finalitzar la política de conciliació amb els botxins sionistes.

Avui comença la campanya ales eleccions europees. El mantra va de que cal frenar la ultradreta com sigui. Que es tracta de la democràcia europea. És clar que s’ha de lluitar contra la ultradreta. Tanmateix una lluita sana i de llibertats, honesta i treballadora, hauria de mostrar que la ultradreta creix sobre les espatlles d’una exigua democràcia europea que no disposa ni de constitució. La preocupació sobretot d’erosionar els drets polítics i socials, negar les llibertats i la vida a la immigració, converteix la Mediterrània en una fossa mortal. La regressió autoritària i la repressió policial, la precarització i manca d’expectatives de treball i vida digne, obren els comportes a la ultradreta que es diu voler

estigmatitzar. La militarització a cavall de la guerra d’invasió de Rússia contra Ucraïna, comporta la submissió treballadora i perspectives d’esclats de guerra més greus. La necessària defensa de la lluita ucraïnesa per la seva sobirania, llibertat i independència sense mutilacions, no pot ser una excusa vàlida per l’empobriment treballador generalitzat i la disminució de drets.

Centenari Lenin. La transformació de la petita propietat en gran i en capitalista ocupà bona part del seguiment i anàlisi econòmic, al ser la

base per l’acció política. Quin era el pensament socialista i marxista sobre les diferents formes incloïa l’atenció i el sentit del cooperativisme. A “El problema de les Cooperatives en el Congrés Socialista Internacional de Copenhage” (1910): ”el projecte presentat per la minoria dels socialistes francesos declara categòricament que les cooperatives, per si mateixes, no són organitzacions de classe (com ho són, p. E., els sindicats) i que la seva importància està determinada per l’ús que se’n faci d’elles”... “exhorta als partits socialistes a col·laborar amb les cooperatives proletàries... (la veritable tasca és)... la conquesta del poder polític i la transformació dels mitjans de producció i de canvi en propietat comú”... (les cooperatives) “com un dels medis auxiliars”... “nosaltres siguem socialistes cooperativistes i no cooperativistes socialistes”. Tom 19, Ed. Progreso, Moscou. 23 de maig de 2024

De la Carta de L’Aurora.

^{https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo19.pdf}