Vota CUP, ERC, Comuns

L’Aurora promou un ventall de vot per CUP, ERC i Comuns Sumar. És un vot dins una estratègia republicana i socialista, treballadora i revolucionària. Proposem les candidatures d’esquerres, independentistes i sobiranistes, que incorporen perspectives d’avenç republicà, social, feminista, territori i climàtic, així com d’autodeterminació amb un referèndum efectiu a Catalunya. La incertesa persistent es deu a la fragilitat i inestabilitat d’un món convuls, impel·lit a crisis irresolubles pels amos i poders de les multinacionals i els seus Estats. La rebel·lió de les acampades universitàries estén la vietnamització arreu de la mobilització contra l’horror militarista genocida del sionista Estat d’Israel. La joventut cerca el seu lloc per fer front a les crisis, xocs i destrucció, de la transició de l’ordre mundial de la globalització neoliberal militarista. La revolució emancipadora treballadora i feminista trobarà el seu camí alliberador a mans de les joves generacions que s’alcin, malgrat tots els obstacles i repressió que imposin els sicaris del capital financer.

Les acampades pro palestines exigeixen la ruptura de les relacions amb Israel, per part de l’Estat i de les Universitats, alhora del comerç d’armes. L’assalt a Rafah condemna a Israel i els negocis del militarisme dominant.

Les polítiques adaptades als negocis de les grans empreses i fortunes, tíbies i temoroses amb els poders econòmics i estatals, no són útils per vèncer el càncer de règim neofranquista i d’ultradreta a batre. L’explotació laboral, la precarització i la pobresa, el continu retrocés industrial, el sotmetiment i la violència contra les dones, el racisme vers la població immigrada, l’homofòbia, l’espoli de la natura, el mode de producció basat en el talismà de la propietat privada, la limitació de les llibertats i la repressió, la negació de la sobirania nacional i del dret a l’autodeterminació, la discriminació de la llengua, el deteriorament dels drets universals i serveis públics

vitals, són una llarga llista d’elements que sustenten la involució política. Unes polítiques que, conjuntades, provoquen o permeten o no frenen, la divisió treballadora, entre dones i homes, entre ètnies, entre nacions. Són el caldo de cultiu on el gran capital, les fortunes i l’Estat alimenten la Hidra ultradretana, en les seves diverses expressions. En canvi defensem tot fet de polítiques concretes que signifiquin un pas endavant en la millora de la vida treballadora.

El debat electoral, en general la campanya, no està contribuint a clarificar les opcions pel terç de l’electorat indecís. En la macro política econòmica i infraestructures PSC i Junts van de maneta, són les referències polítiques per a les grans empreses i bancs (multinacionals, espanyoles i catalanes). Els separa que es contraposen en les relacions amb l’Estat i el fet nacional. La dificultat per aconseguir les aliances necessàries entre l’independentisme i el sobiranisme, la miopia en aïllar-se a Catalunya sense contemplar la crisi estructural estatal, afebleix les esquerres més combatives. La demora en la metabolització del que s’aconseguí l’1 d’octubre de 2017, i del que provocà la seva fallida i repressió, divideix l’ala esquerra del catalanisme independentista, entre el seu segment revolucionari i més jove (CUP) i el pragmàtic més reformista i institucional (ERC), situació per on s’escola una recuperació del lideratge de la dreta (Junts), però també de l’extrema dreta més xovinista, racista i xenòfoba.

El 12 de maig Vota CUP, ERC, Comuns Sumar.

Centenari Lenin. En “Marxisme i revisionisme” (1908) hi trobem: “El complement natural de les tendències econòmiques i polítiques del revisionisme era la seva actitud davant l’objectiu final del moviment socialista. “El fi no és res; el moviment ho és tot”; aquesta frase proverbial de Berstein expressa l’essència del revisionisme millor que moltes i llargues dissertacions. (...) sacrificar aquests interessos cardinals (els del proletariat i els trets fonamentals capitalistes) per avantatges reals i suposades del moment: aquesta és la política revisionista”. A “El militarisme bel·licós i la tàctica antimilitarista de la socialdemocràcia” (1908): “Les guerres tenen les seves arrels en la pròpia natura del capitalisme; només acabaran quan deixi d’existir el règim capitalista o quan la immensitat de sacrificis  humans i monetaris... i la indignació popular provocada pels armaments condueixin a l’eliminació d’aquest sistema. ... Les guerres tampoc poden ser suprimides per les intrigues dels governants i diplomàtics...”. Tom 17, Ed. Progreso, Moscou. 9 de maig de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo17.pdf

https://www.sinpermiso.info/textos/de-que-van-estas-elecciones-catalanas