Majoria plurinacional

Una majoria plurinacional, inclòs l’independentisme català parlamentari, dóna avui suport a la investidura de Pedro Sánchez per formar un govern entorn el PSOE. L’acord l’ha fet possible una certa normalització del català i de les diverses llengües existents dins l’Estat, una llei d’amnistia a les encausades i agreujades de la repressió (155) a la mobilització per la lliure decisió a Catalunya. La dreta està enfervorida i mobilitzada als carrers. El règim i l’estat es tensen. S’esbossa una nova legislatura amb promeses de mirada social, ans sostenint un règim monàrquic que aflora involució en les llibertats. Les classes treballadores a l’Estat, els pobles i nacions, necessiten una perspectiva d’avenç social, llibertats, lliure decisió i capgirament republicà.

Hi haurà inestabilitat doncs la dreta no està pas disposada a calmar les aigües tempestuoses. Les institucions estatals s’encrespen des de la Judicatura, l’alt funcionariat, els comandaments de les forces armades, policials i de la Guàrdia Civil, la Jerarquia eclesiàstica i la corona. Hi haurà inestabilitat car la majoria plurinacional és fràgil, contradictòria i contraposada. PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i Coalició Canaria, representen sobiranies i interessos antagònics entre elles mateixes en els aspectes vitals socials, en els de les llibertats, com amb les lleis d’estrangeria i mordassa, i en l’execució del dret a l’autodeterminació. El que uneix aquesta majoria plurinacional és el barrar el pas a la dreta i frenar la involució estatal.

El pacte a vàries bandes sobre l’amnistia -PSOE, Sumar, ERC i Junts- ha estat finalment possible pel gir de Puigdemont, president destituït pel decret 155 després de les votacions en referèndum de l’1 d’octubre de 2017, eurodiputat de Junts a l’exili. Ara bé, això queda com un vestit embastat amb agulles. És Òmnium qui celebra el pacte de la llei d’amnistia, cosa que rebutja l’ANC i en part també la CUP, ans l’entitat cultural, de 190.000 associades, ha reclamat superar algunes ambigüitats del text perquè no s’exclogui a ningú per part de la judicatura. En aquesta investidura qui va a formar govern considera l’amnistia com un punt final que conciliï un Estat plurinacional, quan les altres parts independentistes ho plantegen com una escletxa des de la que acumular forces fins aconseguir el dret a l’autodeterminació, a fer el referèndum de lliure decisió, o com un camí des del que introduir l’estructuració republicana.

La majoria plurinacional d’investidura és una realitat positiva. Des d’ella s’haurà d’obrir camí per unes perspectives de futur social, republicà i de sobiranes decisions nacionals. Aquesta investidura implica, en primera instància, la contenció de la dreta i la ultradreta, li barra el pas al govern. En segona instància, permet aprofitar el frec entre les institucions estatals i el govern per aconseguir que es concretin i facin

reals les promeses de polítiques econòmiques i socials, malgrat entre elles no hi hagi lloc per iniciar una renda bàsica universal. En tercer lloc avançar en les llibertats, derogar la llei d’estrangeria, la llei mordassa, incorporar el referèndum per la lliure decisió. Aconseguir-ho compromet els carrers i les empreses, la mobilització social és el factor vital per avançar cap un gir de rumb cap a l’esquerra.

La investidura governamental estatal obre les portes als Pressupostos de la Generalitat. L’Ajuntament de Barcelona també haurà de resoldre el govern que conforma, un del PSC amb Comuns i ERC, o del PSC amb Junts per Trias. En cada cas cal aprofitar per frenar polítiques favorables als grans poders econòmics i d’impulsar polítiques socials que afavoreixen a la majoria de la població.

La destrucció que fa el militarisme de la Federació de Rússia resulta cada dia més brutal a Ucraïna. L’extermini palestí a Gaza per part de l’Estat sionista mostra el terror que desencadena el manteniment de l’ordre mundial de les grans multinacionals i estats imperialistes. Els pobles sotmesos, dominats, oprimits i espoliats, no tenen futur de convivència i llibertats, dins la globalització militaritzada neoliberal. La llibertat dels petits pobles és revolucionària al trastocar l’ordre existent dels poderosos. La solidaritat amb Ucraïna i Palestina és llum per un futur on els pobles puguin conviure sense explotació i opressió. 16 de novembre de 2023

De la Carta de L'Aurora.