Els carrers importen

El crit enfervorit “España es cristiana y no musulmana” il·lustra la concentració a Barcelona en contra de l'amnistia. Volen impedir la investidura de Pedro Sánchez. Pretenen barrar el pas a un govern del PSOE, de coalició, amb el suport parlamentari de l’independentisme català, basc i gallec. A Madrid policies uniformats han encapçalat la mobilització a la seu del PSOE, simultània a altres capitals i ciutats. És neofranquisme en acció. Mostra la fúria i la impunitat policial i judicial, liderats pel PP i Vox. Llibertats al paredó promou el nacionalisme caspós espanyolista, involucionista. Emergeix l’essència reaccionaria, caciquil i corrupte, de l’estat i del règim monàrquic. Es fa urgent “els carrers seran sempre nostres” plens de defensa de les llibertats, drets i serveis públics vitals, inclosa la lliure decisió dels pobles.

En altres moments omplir el Passeig de Gràcia d’Amnistia hagués estat lo natural i lògic per consolidar l’exigència i la defensa de les llibertats catalanes. La iniciativa política no pot dependre d’uns pocs vots parlamentaris, si es vol que sigui l’inici d’un nou escenari de recomposició de forces, d’avenç pel dret a l’autodeterminació i del referèndum. Cal fer fracassar la conjunció política estatal reaccionària que

s’encamina cap a la involució autoritària, nostàlgica de la dictadura de la “democràcia orgànica” franquista. Finalitzar amb el neofranquisme pervivent a les institucions estatals repressives, policia, guàrdia civil, exèrcits, judicatura, alts funcionaris estatals, corona, jerarquia eclesiàstica catòlica i als grans poders econòmics, és cosa que es confronta i possibilita als carrers i a les empreses. Una mobilització clara i ferma per l’amnistia, podria ser una de les escletxes, per on fer camí per les llibertats i la transformació republicana.

La divisió de l’independentisme en la defensa de l’amnistia sega l’herba sota els peus de la necessitat d’una mobilització potent que permetés un nou embat d’horitzó republicà. L’ANC s’endinsa en una deriva degenerativa que la inutilitza.

Els carrers i la terra palestina està essent destruïda a Gaza, ans també a Cisjordània. Els vetos a l’ONU, a frenar la barbàrie militaritzada i a un alto al foc, per part d’EEUU, EU i UK, senyalen els còmplices, responsables i beneficiaris de l’ocupació, el pla sionista del gran Israel i de l’extermini. El dret a la defensa de l’Estat d’Israel es deslegitima pel terror desfermat, aquest dret només és legítim contra l’opressor i el colonialista. L’ONU ha construït com doctrina l’existència de dos estats a Palestina, però la realitat des de fa 75 anys és l’existència d’un únic Estat, el d’Israel. El sionisme fa cada any més improbable un Estat Palestí lliure.

Les mobilitzacions populars solidàries per Palestina, defensores de Gaza, promouen el Boicot, les Desinversions i les Sancions a l’Estat d’Israel; un Estat sionista, agressor, que imposa l’apartheid i l’extermini palestí. Palestina lliure és el clam que encén i propaga la llibertat dels pobles com a ferment revolucionari enfront de la globalització neoliberal. L’eufemisme de la comunitat mundial, o la majoria crítica a la massacre perpetrada per l’exercit israelià, inclòs la denúncia de la presidència de l’ONU, queden neutralitzades, bloquejades, mentre la sang palestina es vessa irremissiblement, consumant l’apropiació i expulsió de la seva terra. I no fan res, no poden. La mateixa Rússia aprofita la massacre palestina per bombardejar més ciutats ucraïneses, convé comprendre la unitat de la natura de la lluita per la llibertat d’Ucraïna i la del poble palestí. L’ONU demostra que no te aquesta funció de pau i convivència entre els pobles que predica. Un nou fracàs dels Senyors de les finances i dels amos del món. L'ordre mundial de l'imperialisme globalitzat te un nòdul neuràlgic vital a Palestina i Proper Orient, és l’Estat d’Israel. La massacre de Palestina a Gaza és tot un símbol del poder de les multinacionals, concreta el perjudici per les poblacions treballadores i pel món.

La divisió entre les comunitats jueves sorgida a les mobilitzacions a Washington i New York, també a la mobilització important dins mateix de Tel Aviv, representen espurnes de futur revolucionari de convivència. El boicot pràctic a algunes empreses europees i nord-americanes per impedir armes per l’exèrcit d’Israel, és de gran valor per una solidaritat activa. La decisió de l’assemblea d’estibadors del port de Barcelona, sobre bloquejar el transport d’armes, obre camins on les classes treballadores fonamentin un ordre mundial que capgiri l’actual.

La 19a edició del Fòrum organitzat per la Plataforma unitària contra les violències de gènere ha resultat un èxit en els continguts i la participació. Les experiències treballades en aquest important espai unitari, han ressaltat els avenços del moviment feminista, el “S’ha acabat!” des de les futbolistes femenines, el dret al propi cos i el lliure consentiment, la necessària lluita diària contra la violència institucional, les estratègies enfront les noves fórmules de violència vicària i de victimització de les mares protectores, els escenaris per combatre la misogínia i el masclisme a les xarxes digitals; la

consolidació del Fòrum Jove d’adolescents i joves a partir de l’extensió de les XAJI (Xarxa Activa de Joventut per la Igualtat) als Instituts. En el Fòrum s’han aportat estudis, propostes i estratègies que alimenten i incrementen la força feminista. A destacar que siguin les pròpies entitats i col·lectius les que estableixin els continguts, identifiquin necessitats, acordin objectius i les estratègies, com a la Taula dinamitzada per les Heroïnes anònimes de Reus. El 19è Fòrum ha fet un pas de geganta vers analitzar, contextualitzar i relacionar, la contraofensiva reaccionària patriarcal amb la pulsió ultra dels poders i forces polítiques, fins i tot en la influència divisòria dins el propi feminisme que dificulta i afebleix la unitat del moviment. En el Fòrum s’ha viscut lucidesa col·lectiva en les vivències que uneixen les petites coses, senzilles i desapercebudes, amb les estratègies per enfrontar-se al sistema patriarcal dels poders econòmics, polítics i ideològics.

Animem a difondre la Carta de sectors de la ciutadania civil ucraïnesa que se solidaritza amb el poble de Palestina: “Rebutgem les declaracions del govern ucraïnès expressant el seu suport incondicional a les accions d’Israel”... “considerem que l’actual suport a Israel i el rebuig del dret dels palestins a l’autodeterminació estan renyits amb el propi compromís d’Ucraïna amb els drets humans i las lluita per la nostra terra i nostra llibertat. Com ucraïnesos, no ens hem de solidaritzar amb els opressors, sinó amb qui sofreix i resisteix l’opressió. Tothom a la manifestació Aturem el genocidi, el dissabte 11, a 17 h, Plaça Urquinaona, Barcelona. 9 de novembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/el-xix-forum-en-directe

https://sinpermiso.info/textos/declaracion-de-activistas-ucranianos-sobre-palestina

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/prop-de-200-joves-es-reconeixen-com-agents-digualtat-la-trobada-xaji-2023