16/2/23

La primera

Fa cent cinquanta anys de la primera república espanyola (11 de febrer de 1873-29 de desembre de 1874). L’aniversari ens porta a Pi i Margall, al federalisme, a l’evolució vers el separatisme i l’independentisme, a les diverses proclamacions de la república catalana, als revolucionaris Layret, Maurín i Nin, a l’autodeterminació dels pobles i l’internacionalisme treballador. L’Estat espanyol ha viscut poca república, ni una dècada, 1 ½ any la primera i 8 anys la segona (14 de abril de 1931-1 de abril de 1939). El llegat és immens i el futur del tot republicà, de llibertats i drets tenyits i impregnats de causa social. A no ser que se segueixi imposant el caciquisme ambiental, repressor i depredador, d’un Estat de natura ultradretana, incapaç de modernitzar-se i fer net.  

La reclamació del 25 % del pressupost de Salut per l’Atenció Primària per part de la Marea Blanca, entitats i sindicats de la Salut, també és un compromís del president de la Generalitat, i una recomanació de l’OMS. Tanmateix els Pressupostos 2023


contemplen un 17,9 %. La Salut és un servei vital, però a l’hora dels diners es queda enrere, sobretot pels segments treballadors i més modestos i necessitats de la població que en són la majoria d’usuàries. Un model públic de Salut eficient hauria de ser una actuació de les que congraciïn un futur social republicà, que inclogui els fonaments d’una xarxa hospitalària i indústria farmacèutica sense lucre privat. És des d’una mobilització general que es pot lluitar per convertir els desitjos, promeses i compromisos en fets palpables.

Els mitjans es fan ressò de que amb aquests Pressupostos 2023 s’esberla el bloc independentista parlamentari, doncs el pacte s’esdevé entre ERC, Comuns i PSC. Si resulta que els esmentats pressupostos els va elaborar substancialment qui era conseller per la part de Junts; si resulta que l’estructura pressupostaria segueix l’eix provinent de la neoconvergència; si les partides més enfocades al cos social provenen de la pressió sindical i de les marees diverses, inclòs de la ma social d’ERC i dels Comuns; si ha estat el PSC qui s’ha convertit en l’abanderat de les grans superestructures i negocis especulatius del gran capital català; a què bé aquest estripar-se les vestimentes catalanistes? Cap on va en els fets el lideratge de la dreta catalanista? Quins pressupostos proposa Junts, ara?

Fer passes pràctiques vers generar les condicions per un nou embat republicà autodeterminista necessita incorporar les necessitats del factor social, les aliances que transcreixin el propi independentisme, per aconseguir massa i força suficient per aconseguir torçar el braç, la repressió, bloqueig i imposicions estatals.

La reforma de la llei només sí és sí, programada pel dia abans del 8 de març, és un escàndol. Els tremors del PSOE el fan recular, mentre obren les comportes de bat a bat a la reacció patriarcal i a la ultradreta. Com proclama el Comunicat de la Plataforma unitària contra les violències de gènere: “El consentiment de la dona ha de ser el factor bàsic i determinant per davant de la violència i la intimidació. O hi ha consentiment de la dona o no n’hi ha”.

La probable confirmació de la voladura del gasoducte Nord Stream per part dels EEUU es mereix tota l’atenció i denuncia, és una intervenció militar que va contra Rússia però afecta de ple a tota la població europea, és un acte de guerra, terrorista, que tempta una

escalada de la guerra directa per part d’EEUU. El que ens cal és una defensa honesta i ferma d’Ucraïna, així com del seu dret a defensar-se, a resistir-se i fer enrere la invasió, a emprar tots els mitjans, des de la defensa de la pau lliure i el pacifisme, fins la resposta militar. Cal pau, cal parar la guerra, cal que es retirin les tropes russes, cal solidaritat treballadora, sindicalista i popular, cal que els EEUU/OTAN i els Estats de la UE i UK, retirin les seves amenaces militaristes i depredadores, cal que les classes treballadores no paguin les conseqüències greus de la guerra, cal una única manifestació 24-F amb llibertat d’expressió de les diferents posicions existents. Defensem una pau sense annexions, ni sotmetiment d’uns pobles a altres; dret d’autodeterminació per Ucraïna i entre els pobles i repúbliques del Donbass i Crimea. Tothom que pugui fer una contribució serà molt ben rebuda. Aporta al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 16 de febrer de 2023

De la Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario