Les Dones, vitals: 8-M

Les dones i les professions feminitzades, les cures i la salut, són a la primera línia de tractament de la pandèmia; Vitals i essencials, tanmateix són les dones qui pateixen més els danys: infecció, precarietat, pobresa i misèria, acomiadaments  de les tasques de les llars i a les empreses. Dones són sobretot les que no entren en els protocols i formularis per acollir-se als ERTO, rebre l’Ingrés mínim vital o la Renda garantida. Dones treballadores les que guanyen bastant menys que els homes i veuen vetats els llocs més qualificats i de responsabilitat. Dones són font de vida, procreació i amor a les persones i la natura. Els carrers i les pantalles fan bé el 8-M de clamar contra els privilegis patriarcals, la misogínia institucional i per un món ple de llibertat i vida.

Dones sobre les que tothom decideix i que no tenen ni dret al propi cos, ni al seu talent, treball i criatures.

A l’esclat juvenil per la llibertat d’expressió i contra la repressió les noies hi han lluitat a primera fila. Les alumnes de les arts escèniques, a Lleida i a l’Institut de Teatre de Catalunya i altres, s’han mobilitzat amb èxit contra el sotmetiment psicològic i també l’agressió sexual per part de docents, alhora consentida per la complicitat estructural d’una normalitat d’inacceptable dret de pernada al s XXI. 

La pandèmia tenalla a moltes dones amb raons poderoses com els contagis i les morts; els poders ho aprofiten per frenar la marea feminista, fent gala de misogínia ancestral patriarcal. Tot i així hi haurà un festival d’actes i manifestacions que trepitjaran fort en uns carrers que s’aixequen vigorosos disposats per una primavera de drets i llibertats.

L’Estat i la reacció ultradretana varen criminalitzar les manifestacions del 8-M de l’any passat. Fins els tribunals han arribat les denúncies contra el feminisme, denunciat com a focus expansiu de la pandèmia. Hi ha lobbys poderosos que penetren dins els moviments de les dones per contribuir a la divisió, disgregació i afebliment de la lluita. No els hi agraden els actes unitaris on s’expressa l’extraordinària força i futur de la meitat de la població; promouen actes reduïts que confonen i agreugen la lluita unitària de les dones.

Les dones, amb el moviment feminista, són inclusives de les necessitats, causes i drets de totes les minories agreujades i colpides. Avança la consciència de que per haver-hi igualtat real, diàleg, consentiment, germanor, estima i amor, s’ha de foragitar la dominació, l’opressió i l’explotació existent, font de tota desigualtat i manca de llibertat. L’alliberament de les dones és una necessitat vital des de la llar, escola, treball i empreses, per l’emancipació de les dones i els homes dels sistema capitalista i patriarcal.

Els carrers plens son els que han de guiar i condicionar les diferents lleis que el govern estatal te en tràmit: llei trans, llei LGTBI i Llei de garantia de llibertat sexual. Els drets de les dones, les llibertats per decidir i fer de cadascuna d’elles, ha de ser el moll de l’os. Ens cal normativa i articles que garanteixin drets, que obliguin a la reparació de les damnades, així com la prevenció a tots els àmbits socials i la formació dels i les professionals que intervenen; cal que assignin i executin els pressupostos suficients d’emergència que es mereix i necessita la causa feminista.

En el interregne de formació del nou govern del 14-F ens encaminem a una nova inestabilitat per la repressió estatal, així com la dificultat en aconseguir un govern que combini unes polítiques de pla de xoc d’emergència pandèmica, que fomenti el sector públic i avancés en una renda bàsica universal, amb l’impuls de la mobilització per la sobirania. L’Institut Català de les Dones s’hauria de convertir ha través del Consell Nacional de Dones de Catalunya en una eina troncal de proposta política de les entitats de dones d’arreu del territori.

Són 3.301 persones imputades per la lluita de la sobirania i la independència, les empresonades i exiliades, distribuïdes en 115 causes. És una normalitat escandalosa. El Judici a la Sindicatura de comptes. I, per si queden dubtes, la Fiscalia obra querella contra la Mesa del Parlament amb Torrent. És la història interminable de la dominació i repressió a la sobirania i llibertats catalanes. Les denuncies, plors i enutjos són insuficient per inútils. Per quan aplegar forces i carrers per l’Amnistia i el Referèndum? I l’avenç en generar condicions per alternativa republicana?

Aquest govern ha d’assumir els plantejaments de les dones d’aquest 8-M.

Per CCOO, “sindicat feminista, lluita per la pujada dels salaris, l’erradicació de la precarietat i per la igualtat real i efectiva entre dones i homes, i per una vida lliure de violències masclistes a la feina i a tot arreu... cridarem ben fort que no permetrem que la sortida econòmica de la crisi perpetuï, un cop més, la precarietat, la divisió sexual del treball, la bretxa salarial, la falta de corresponsabilitat i les violències masclistes”.

Alcem les veus com assenyala el manifest unitari 8-M: “Semi-confinades però mai callades! Hereves de les vagues feministes que ens han dut a somiar un món nou!” Tothom als actes i manifestacions unitàries 8-M pel Dia de les Dones. 4 de març de 2021

De la Carta de L’Aurora.