Discriminació i privilegis

Imparables s’alcen les dones per finalitzar amb els privilegis masclistes patriarcals que les sotmeten a una discriminació ancestral. Insubmises han ocupat el carrer a Madrid malgrat la prohibició al 8M del govern del PSOE coalitzat. Discriminació sofreix el sector primari de la Salut, ahir en vaga des de la Mesa Sindical de la Sanitat. El nou Parlament i govern necessiten desplaçar el seu centre de gravetat cap a l’esquerra, vers les reivindicacions essencials d’emergència pandèmica. El futur republicà l’hem de construir des dels carrers, el jovent i les dones.

La discriminació i degradació dels drets laborals colpeix el personal dels hospitals, centres d’atenció primària, atenció domiciliària, residencies, ambulàncies o del 061. El sector públic sanitari s’afebleix any rere any. Mentre, la indústria farmacèutica y el capital privat xuclen a fons els recursos, alhora que es prepararen per acaparar els fons new generation.

La derogació de la immunitat pels tres eurodiputats independentistes exiliats, en el Parlament de la Unió Europea, és discriminació dels drets, llibertats i sobirania catalana. La Fiscalia de l’Estat judicràtic aprofita per incrementar la provocació al revocar el tercer grau penitenciari als líders polítics independentistes, que han hagut de tornar a la presó abans d’ahir mateix. És una salvatjada política que aprofundeix el fossar entre l’Estat i Catalunya. Si no vols caldo dues tasses.

El govern estatal en resta hostatge al sostenir com a ferro roent el règim de 1978 i la monarquia. Moure els fils i promeses d’uns indults resulta penós, insuficient i improbable, si contemplem les 3.301 persones repressaliades, imputades, empresonades i exiliades.

La repressió a les llibertats fonamentals va de característica troncal d’un estat erigit en sediment de la pell de frau; privilegis centenaris cristal·litzats en uns poders lacais i afavoridors dels grans amos econòmics, que actuen impunes i prepotents contra els drets, la vida i la sobirania de la ciutadania i els pobles.

L’Amnistia és l’eina que permetria establir un diàleg mínimament raonable i sa entre Catalunya i l’Estat espanyol. La campanya de signatures d’Òmnium és de gran importància. Ara bé, per guanyar voluntats necessita un nou salt imbricant meses i organismes pro Amnistia a cada poble i ciutat. El 80 % a favor de la llibertat dels presos polítics ha d’aconseguir configurar-se en una força imparable.

Discriminació lingüística i privilegis mou la caverna estatal enfront la proposta no de llei d’Unidas Podemos d’iniciar un plurilingüisme estatal. ERC, PNB, Junts, PDECat, CUP, Más País, Més per Mallorca, Compromís i BNG, recolzen la iniciativa impulsada per entitats socials dels Països Catalans (Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear), Galícia (A Mesa pola normalización lingüística), Euskadi (Kontseilua), l’Aragó (Nogara) i Astúries (Iniciativa pol asturianu).

La proposta inclou garantir “totes les accions perquè les llengües pròpies diferents al castellà gaudeixin del mateix reconeixement i els seus parlants dels mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà.”

Els drets nacionals i socials son indestriables. El govern s’ha de negociar per centrar-se en un pla de xoc social, serveis i sector públic, Amnistia, foment de les condicions pel Referèndum i la preparació d’alternativa constituent republicana. 11 de març de 2021

De la Carta de L’Aurora.