Les
mesures socials, municipalistes, feministes, climàtiques i de lliure decisió
sobiranista necessiten resoldre la precarietat,
les condicions de treball i salari mínim, els drets i serveis públics
universals, l’habitatge i lloguer.
Les mobilitzacions de l’11S
s’encrespen amb la propera Sentència del Tribunal Suprem, mentre el poder ciutadà
empeny per la independència, la lliure decisió sobirana i referèndum.
La unitat política del moviment
republicà sobiranista, “el 80%”, metabolitza sense defallir les fites àlgides
de l’1 d’octubre de 2017 i el magnífic 3-O. Fets que són un símbol i alhora el
nord a seguir per aconseguir fer efectiu el procés constituent per una
República Catalana.
Ens cal una estratègia que
entronqui fraterna amb la democràcia republicana dels pobles i forces
polítiques d’arreu de l’estat, una coordinació cívica i política unitària.
La Generalitat es remou entre
el bloqueig i repressió de l’estat i el
xoc amb les necessitats i perspectives socials, municipalistes i feministes,
també climàtiques, de la nació catalana.
Nou anys en que la dreta
catalanista s’ha situat en el lideratge polític independentista, ajorna,
divideix i frena una àmplia unitat cívica social catalana. És temps suficient
per copsar que cal fer el tomb a un lideratge d’una entesa de les esquerres
coalitzades. Un acord que situï les mesures polítiques i socials com element
candent i cabdal.
Enfrontar-se a l’estat vol dir
obrir noves vies de fraternitat i aliances; vol dir soscavar els fonaments dels
poders financers, industrials, terratinents i comercials; frenar les mesures
d’austeritat privatitzadora de la UE; contribuir a l’autonomia i capacitat
normativa dels municipis, promoure el retorn als serveis públics de les
privatitzacions, donar suport a les remunicipalitzacions; endreçar el territori
per frenar el canvi climàtic; una política d’industrialització que millori
condicions de treball, vida i coneixement en contraposició a la tercerització i
especulació entorn el boom turístic; el govern ha de sortir de l’atzucac de la
Llei Aragonès.
La resposta a la Sentència
contra els i les representants del moviment de l’1-2017 convé es preveu
exemplar. La maror de fons popular cou un nou salt de consciència entre les
imposicions del regne i l’anhel de llibertat de l’1 d’octubre, malgrat que el
govern, el Parlament i els partits no estant a l’alçada de la perseverança
d’aquest poble.
S’imposa impulsar la reflexió i
la maduració d’una nova etapa de la lluita.
Unir la denúncia i lluita
contra la sentència per la llibertat dels i les dirigents cíviques i
polítiques, amb la perspectiva de procés constituent republicà, i el camí, per
giragonses que s’hagin de fer, per aconseguir i fer efectiva la lliure decisió
sobre quin estat, la independència, les relacions amb l’estat espanyol i
Europa, les llibertats i la república.
Aplegar-se el sobiranisme
republicà rupturista del règim del 1978, la Constitució i el regne d’Espanya.
El govern de Pedro Sánchez
menysten acordar un programa i un govern de la majoria que va foragitar el PP i
va permetre amb el seu suport que el PSOE accedís al govern estatal, la inestabilitat
regna. El trident dretà i ultradretà del PP-C’s-Vox aprofita les turbulències
per treure’n pit. Molta part de la ciutadania treballadora es remou doncs cada
cop arriba menys a la fi del mes, les eleccions, el congrés i els governs no
alimenten. El PSOE actua per supeditar i dislocar a Unidas Podemos fins i tot a
costa de perdre la seva pròpia crisma. A Catalunya li nega el pa i la sal. Ni
llibertats, ni autodeterminació, ni república.
La proposta del president del
Parlament d’un govern d’unitat entre JxCat, ERC, CatComú i CUP, no es percep
que fora un canvi cabdal en l’orientació i lideratge cap a les esquerres; més
aviat és una nova conciliació d’adaptació que ampliaria el suport a les
polítiques de línies roges a les mesures socials, fiscals, municipalistes,
mediambientalistes i feministes que imposen les presidències a mans de la dreta
catalanista.
L’ANC ha posat com a lema de la
gran manifestació de la Diada “Objectiu: Independència”. Siguem conscients que
si bé la voluntat d’independència és el motor vital de la mobilització, en
canvi no és suficient per moure el sentiments i incloure a la majoria popular i
treballadora de Catalunya.
La majoria àmplia, el que en
diem “el 80%”, es mou entorn del rebuig al Judici i per la llibertat dels
líders i lideresses empresonades, el rebuig a la monarquia, la voluntat de la
lliure decisió i un referèndum, així com el desig de constituir una república.
Omplim aquest Onze
de setembre mentre ajuntem el clam nacional republicà sobiranista amb les
necessitats cíviques i socials de serveis i drets universals. Amnistia,
República, Autodeterminació. 5 de setembre de 2019
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario