Una Diada Nacional immersa en la valoració crítica de les
fortaleses populars, les febleses de les direccions civils, polítiques i
institucionals, les anàlisis esbiaixats i la necessitat d’una estratègia
realista i un estat major unitari entre sobiranistes independentistes,
confederalistes i federalistes.
La votació i decisió de l’1 d’octubre va ser necessària però no
suficient. L’Estat no va poder impedir el vot, ni el sí a “un estat independent
en forma de república”, però va poder bloquejar i reprimir la seva execució. Un
any després ens trobem sense república catalana, amb una Generalitat
emmordassada política i econòmicament, presos, preses i exiliades, un judici
polític infecte i parcial en tots els sentits, centenars de persones imputades.
Tanmateix el fet català ha situat l’opció republicana com una
alternativa al règim i Constitució de la monarquia de 1978.
Una primera conclusió és la necessitat d’aliances unitàries del
conjunt del sobiranisme des de posicions democràtiques i republicanes
incloents. Una segona que el lideratge del moviment republicà ha d’incorporar
els elements socials, sindicals, municipalistes i feministes imprescindibles
per representar una majoria social amplia i real, per tant ha de correspondre a
la majoria d’esquerres. Una tercera, ben vital, és assumir com una
potencialitat creativa la diversitat de la població, per aprofitar-la per
teixir llaços fraterns i solidaris amb tots els pobles i segments socials
democràtics de l’estat.
La mobilització republicana catalana cal associar-la i
fusionar-la amb els processos democràtics i republicans que cerquin
alternatives constituents de l’actual estat espanyol, a la corrupció que
gangrena les institucions i a les retallades que imposen la misèria a les
classes treballadores.
El govern del PSOE de Sánchez Castejón és minoritari, depèn del
suport parlamentari d’Unidos Podemos i les confluències com ECP, dels partits
nacionalistes i, també, dels independentistes com ERC i PDECat. Cal aprofitar
aquesta gran feblesa estatal per evitar el retorn del PP o del recanvi dretà
amb Ciutadans, mentre s’aconsegueixen mesures socials, sindicals, econòmiques,
fiscals, democràtiques i posar fi a la repressió política, tant de la llei
mordassa en general, com la dels judicis, imputacions i empresonaments a
Catalunya.
Els Pressupostos Generals de l’Estat ESP i els de Catalunya són
un bon moment per executar aquest canvi necessari de polítiques. Un Pla
d’urgència social generalitzat que superi les imposicions d’austeritat,
veritable font de la negació de sobirania treballadora i municipalista.
El front comú fiscal de les dretes espanyoles i catalana per frenar un augment del IRPF als segments de rendes més riques, es tot un programa. El PDECat ha ajuntat el seu vot al del PP i Ciutadans per defensar a ultrança les butxaques d’un petit segment de ciutadania ultra poderosa. JxCat i la Crida per la República de Puigdemont i Torra han quedat nus; accepten una aliança conservadora amb unes forces que contemporitzen amb la corrupció i neguen les possibilitats republicanes.
L’hegemonia política ha de comportar un lideratge i unes aliances unitàries que defensin la majoria social catalana. L’avenç a les mitjanes socials, laborals i fiscals europees és un primer pas necessari en tot pressupost, en la direcció contrària.
Per constituir república ens cal aliances sobiranistes a Catalunya i a l’Estat espanyol, basades en un pacte social i sindical, municipalista i republicà.
Tothom als actes reivindicatius de la Diada. Anem a la manifestació per la República Catalana. Per les sobiranies i llibertats de decisió social, civil i republicana. 6 de setembre de 2018
El front comú fiscal de les dretes espanyoles i catalana per frenar un augment del IRPF als segments de rendes més riques, es tot un programa. El PDECat ha ajuntat el seu vot al del PP i Ciutadans per defensar a ultrança les butxaques d’un petit segment de ciutadania ultra poderosa. JxCat i la Crida per la República de Puigdemont i Torra han quedat nus; accepten una aliança conservadora amb unes forces que contemporitzen amb la corrupció i neguen les possibilitats republicanes.
L’hegemonia política ha de comportar un lideratge i unes aliances unitàries que defensin la majoria social catalana. L’avenç a les mitjanes socials, laborals i fiscals europees és un primer pas necessari en tot pressupost, en la direcció contrària.
Per constituir república ens cal aliances sobiranistes a Catalunya i a l’Estat espanyol, basades en un pacte social i sindical, municipalista i republicà.
Tothom als actes reivindicatius de la Diada. Anem a la manifestació per la República Catalana. Per les sobiranies i llibertats de decisió social, civil i republicana. 6 de setembre de 2018
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario