Un dia i mig assembleari a les Drassanes ha
reflectit que imperava el bon tarannà, la fraternitat dins el diàleg, la mirada
compromesa en el futur a fer conjuntament amb moltíssima altre gent activista.
Aquest inici de pont deliberatiu ha conclòs uns elements del debat que recorre
tota la societat catalana i bona part de l’espanyola. Delegats i delegades d’EUiA han
obert una nova etapa folrada d’il·lusió i convicció compartida.
D’ençà fa tres anys ha estat polèmica l’estratègia
de sobirania constituent republicana a Catalunya que implica la ruptura democràtica
amb la Constitució de 1978.
Qui s`hi oposava, o ho ningunejava,
declaraven els seu profund convenciment sobre que aquesta posició política entorn
la república catalana no era compartida per les bases. Insistien que era, de
ben segur, clarament minoritària. Similar ha succeït amb la bona disposició a
impulsar el nou actor i subjecte polític “EnComú”, com si aquest negués que
EUiA aportés la seva lluita i fisonomia a les noves forces que pretenen capgirar
la Generalitat.
La 7a Assemblea Nacional d’EUiA ha aprofitat
la magnífica oportunitat de clarificar l’estratègia i les propostes polítiques
per oferir-les en el procés constituent sobirà de ruptura democràtica.
La controvèrsia sobre les majories i
minories segures en el si de la afiliació ha conclòs quan delegades i delegats
han adoptat el document polític amb un 75 % del vot favorable, 22 % negatiu, 3
% d’abstenció. La majoria real i concreta a les Drassanes ha estat de ¾ de la
representació assembleària.
La configuració del Consell Nacional de
cent persones, direcció política àmplia d’EUiA, ha estat formada a través de la
votació de dues llistes.
Una altre llista “Per una EUiA Protagonista”
(PSUCviu, IzqAb), era contraria a la política majoritària adoptada. Va disposar
del 26 % del suport.
També es van comptar un 2 % de vots nuls.
Les diferents opcions polítiques s’han
concentrat en tres aspectes. Projecte constituent sobirà a Catalunya, relació
entre social i nacional, Nou subjecte polític.
Projecte constituent sobirà a Catalunya,
amb aliances entre sobiranistes, federalistes i independentistes, ruptura democràtica
amb la Constitució de 1978 i el Regne, referèndum vinculant que sigui efectiu
amb la decisió ciutadana, República Catalana lliurement federada als pobles de
l’Estat espanyol i europeus. Un procés constituent republicà a Catalunya que
pot esdevenir el detonant i el millor aliat d’un procés constituent a l’Estat
espanyol per aconseguir la república federal espanyola, tanmateix actualment
són processos diversos amb ritmes diferenciats.
Social i nacional. Les posicions que també
varen resultar minoritàries, tot i que seguien considerant-se majoritàries, oposaven
el factor social al fet nacional, com si el conflicte social es podés
desenvolupar separat i al marge de les llibertats democràtiques i del poder estatal
concret. La minoria defensaren que la lluita social és l´única que ens ha d’ocupar,
com si la mobilització sobiranista nacional no tingués rea a veure, o com si la
preocupació central pel factor social no obligués a desenvolupar i liderar la
rebel·lia i hegemonia democràtica general. Aquestes concepcions de només-social
no estan d’acord en que al nostre país està més desenvolupada la mobilització
sobiranista, per tant és lògic formar part de la lluita del poble per
incloure-hi dins les reivindicacions i necessitats socials. Hi ha una lluita
per l’hegemonia política de la dreta o de l’esquerra que és decisiva pel
desenllaç polític rupturista constituent.
Nou subjecte polític. La minoria va exposar
Nou espai polític, sí, nou subjecte polític, no. Tampoc va convèncer el plenari
amb això. Un nou espai polític va ser la proposta clarivident d’EUiA a la 6a
Assemblea de 2012. Ara som a 2016 amb l’impacte del municipalisme del canvi,
així com el fet extraordinari que En Comú Podem va aconseguir el suport
majoritari català a unes eleccions estatals per dues vegades, amb un quart de l’electorat.
BComú i En Comú Podem han donat el tret de sortida a un nou subjecte polític
català, amb l’entusiasme de l’activisme afí a EUiA entre molt d’ altres. No
veure la gran oportunitat que representa és condemnar l’esquerra transformadora
actual a la inanició i a l’ostracisme. El fantasma de la relació amb IU tampoc
va espantar a ningú. EUiA prosseguirà amb les seves relacions fraternes amb IU,
com va mostrar amb satisfacció el propi coordinador federal d’IU, Alberto
Garzón.
Final assembleari amb alegria, teca i
festa.
En Comú per la República Catalana: http://francescms.blogspot.com.es/2016/10/nou-espai-republica-en-comu.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario