16/1/11

La xocolata del lloro de la coalició

Pel que sembla la xocolata del lloro de la coalició és EUiA, si més no des del punt de vista de certes decisions d’ICV.

L’inici de la nova etapa política a Catalunya encalça a la direcció d’ICV amb el pas canviat. El nou lideratge parlamentari ecosocialista decideix manllevar la representació parlamentària d’EUiA a les Corts espanyoles; ho fa al foragitar el senador Joan Josep Nuet (EUiA), per posar les despulles del tripartit que potser pot encarnar l’exconseller d’Interior, Joan Saura (ICV).

La directiva ecosocialista catalana ha fet comptes i ha predit, tota sola, que la coalitzada EUiA aguantaria aquest tràngol. La fraternitat ecosocialista empre l’ètica jesuítica de que “la fi justifica els mitjans”. Pel fet de tenir majoria municipalista i parlamentària, ICV conclou que pot fer i desfer el que li convingui amb la coalició ICV-EUiA, fent fins i tot paper mullat dels acords.

Certs estreteges matussers i miops, infereixen que tant EUiA, com el PCC i el POR, seguirien impertèrrits al pas del temps. Fa nou anys vàrem fer possible la coalició d’EUiA amb ICV, amb unes condicions de desigualtat i asimetria draconianes que no podien ser eternes. Hem suportat des de fa quatre anys errors polítics tan galdosos com el de la repressió de la conselleria d’Interior, o el dedicar-se a un limitat parlamentarisme hegemonitzat pels socialistes, en comptes d’enfortir la base social del moviment, i de centrar-se en promoure alternativa política.

El fiasco que ha estroncat set anys de govern de les esquerres tripartites, ha estat fonamentalment per la crisi econòmica que ho tomba tot, però tampoc es pot eludir la responsabilitat de la incapacitat de les esquerres a l’hora d’aprofitar el Parlament i el govern, per mobilitzar i enfortir a la població treballadora per enfrontar la crisi. Això ha estat una tasca dels sindicats en contra del govern del PSOE i del PSC.

És prou clar que no trencarem la coalició ni pel greuge del senador. El suport social treballador i la base electoral ja sofreix prou les conseqüències de la crisi i la victòria electoral de la dreta. Són temps de mobilització unitària en comptes de disgregació i ruptures.

Encara que això de la ruptura planeja provocat per escapçar la representació parlamentària a les Corts, i amb les desavinenteses de concurrència amb IU.

Per EUiA es tracta de renovar a fons en l’orientació política i en les formes democràtiques per encarar la nova situació política, sense cap espai de treva al govern de Mas de CiU. Ens cal bastir la coalició amb esperit i fórmules democràtiques igualitàries, més participatives i assembleàries, que les burocràtiques administratives de la imposició unilateral d’una part vers l’altra i sobre el conjunt de la coalició.

El miratge d’un espai ecoverd espanyol, separat i a la grenya amb el procés de refundació d’IU és un destret. O el somni és la disgregació de l’esquerra transformadora i alternativa per absorbir IU? Aprofitar o promoure ruptures maldestres a l’estat implicaria inevitablement la ruptura de la coalició a Catalunya. Això deixaria molt malferida a la pròpia ICV.

Si la coalició vol vida més enllà de les eleccions municipals, ha de començar a esmenar les unilateralitats dels greuges a les parts, ha de fer una crítica afinada del balanç del govern de les esquerres, i immersió humil entre els moviments i entitats socials, juvenils i democràtiques, posant les representacions municipals i parlamentàries com un amplificador de les denúncies, necessitats i propostes.

13 comentarios:

  1. Coincideixo plenament amb el teu article, Francesc!
    Salut!

    ResponderEliminar
  2. Company, mirem els pactes de la coalició abans de parlar de "manllevar" o "foragitar". Salut i treball, qués el que han (o haurien) de fer també els nostres senadors

    ResponderEliminar
  3. Coincideixo plenament Francesc!.

    ResponderEliminar
  4. Si camarada, una coalición mas justa, igualitaria y que trabaje realmente por ser la izquierda transformadora. Estoy de acuerdo contigo, el problema es que la mayoria de ellos no quieren ese y no van a aceptar eso.
    Es la misma cantinela de siempre, ya llevamos asi 9 años y lo que te rondaré morena.
    Más de lo mismo pero seguiremos tragando...

    ResponderEliminar
  5. Francesc, tu mateix ho dius: "És prou clar que no trencarem la coalició ni pel greuge del senador. El suport social treballador i la base electoral ja sofreix prou les conseqüències de la crisi i la victòria electoral de la dreta. Són temps de mobilització unitària en comptes de disgregació i ruptures." Però molt abans d'aquesta frase teva, Francesc, Ciceró va dir alló de “Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?" en descobrir noves conspiracions...i el va seguir dient, i que no es tant conegut encara és millor: Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet? Quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?
    Doncs, això, Francecc, que Ciceró era un savi.

    ResponderEliminar
  6. I què diuen el pactes de colalició, Xavi?
    Segons tinc entès diuen que la coalició ha d'estar representada al Congrés i al Senat...
    ICV és la coalició? Sinó ja em diràs quina representació li quedarà a EUiA a Madrid...
    Consideres que EUiA té un pes tan important dins de la coalició com per que haguem de cedir el senador? Fes un recompte de la presència d'ICV i EUiA al Parlament, Congrés, Senat, Parlament Europeu, Consells Comarcals, Diputacions... Si consideres sincerament que la cosa està tan equil·librada com perquè ICV hagi menester d'aquest senador... Potser podríem pactar que durant un cicle electoral EUiA tingui la presència institucionsl d'ICV i veceversa. A veure que us semblava.

    ResponderEliminar
  7. Xavi, jo em sé d'un senador que ha fet una feina excel·lent i se'l fa fora, i d'un conseller que ha fet una feina mediocre i se'l posa de senador.

    Coses de la vida, o d'haver de col·local al personal, com ja es va reconèixer des d'ICV.

    ResponderEliminar
  8. Merci, Iñaki i Ricard. Bona, Àngels.
    Xavi, Tinc el document a la vista, disculpa si "manllevar" i "foragitar" sona massa fort, ho puc canviar, com li diries? No és molt ètic allò de què els pactes són per trencar-los... com fer camí junts?
    Perseverancia, pero no a cualquier precio, FP.
    Jaume, la qualificació del treball de cadascú pot ser interpretable, els acords presos també.
    Per tant com assegura ara la coalició la representació per part d'EUiA a les Corts espanyoles? Com i perquè pren ICV una decissió unilateral que elimina l'esmentada representació parlamentària? Això és bò per la coalició?

    ResponderEliminar
  9. ni amb aquestes el POR abandona EUiA ni EUiA abandona la coalició amb el capitalisme verd d'ICV inspirat per el partit verd europeu (declaradament lliberals).
    Ja va sent hora de donar el pas i enfortir l'esquerra anticapitalista per molt que costi i de deixar d'anar a remolc d'una corporació professional de politics que entenen la politica com una modelitat delegada de representació i de gestió.
    Trencar amb ICV no és fer cap favor a la dreta. la dreta està encantada de que no hi hagi una esquerra combativa al carrer amb força i definitivament anticapitalista.

    Vinga, ànims, que sou gent lluitadora!

    Joan Ruiz

    ResponderEliminar
  10. Per enfortir l'esquerra anticapitalista ens cal unitat d'acció, de mobilització, i d'organització amb la classe treballadora. "El hábito no hace el monje", i el nom no resol ni el construir esquerra ni una política anticapitalista, revolucionària i socialista. La ideologia revolucionària social marxista necessita l'acció política amb la classe treballadora. Ànims, Joan, a unint-se per lluitar.

    ResponderEliminar
  11. Francesc, la feina és interpretable, però tu mateix des d'aquest blog has criticat els problemes que han comportat "tenir" la conselleria d'interior, així com els error comesos, i de ben segur que el treball no mereix cap premi.

    I cal recordar una cosa, i és que no estem parlant sobre uns motius qualssevol per trencar un acord. No hi ha una proposta qualitativa, on Saura sigui recolzat per ICV perquè creguin que pot fer millor feina que el Nuet. Ells ho van reconèxer: es tracta de col·locar gent que està a l'atur. No és només un problema de deslleieltat cap als companys de Coalició, és una deslleieltat als propis principis ètics que suposadament té l'esquerra,, cosa que fa que el fet sigui encara més greu. Sense parlar, evidentment, la utilitat que té per ells tenir més quadres polítics.

    A part d'aquests afegits, estic d'acord tant amb el teu post com amb el que comentes després.

    ResponderEliminar
  12. ...més quadres polítics a Madrid.

    Perdó!

    ResponderEliminar
  13. Jaume, el destret mostra els límits i un esgotament de les mires de la coalició; qui provoca aquest greuge no medeix les conseqüències. Sembla una esquerra de vol ras, que es provoca més llastre, molt haurà de canviar si pretén enlairar-se.

    ResponderEliminar