Obrir perspectives de futur

Tres manifestacions han omplert de lluita els carrers de Barcelona i d'altres ciutats: Per la llibertat de Palestina i contra el genocidi, contra el turisme massiu i l'ampliació de l'aeroport, i pel tancament de la comissaria central de Via Laietana. Han avançat propostes polítiques per a frenar la barbàrie i la destrucció militarista, evitar la depredació del territori i retre homenatge a les persones represaliades i torturades per la dictadura franquista. Les consignes actuals temptegen el camí de propostes amb perspectives de futur, per un món sostenible, lliure i feliç. Tanmateix, la fragmentació política i la feble mobilització de les classes treballadores esdevenen una gran dificultat per a posar la diana de la lluita política en els poders econòmics i el de l'estat. Els representats polítics, les organitzacions sindicals i els partits, en no veure més enllà de l’ordre constitucional, es troben lligats de mans quan intenten frenar els excessos de la dreta. Creure que el poder governamental o institucional en un sistema capitalista es un instrument de transformació, és un miratge, que genera desafecció, divisió i frustra les perspectives de de més llibertat i progrés social.

Per frenar la dreta, els poders econòmics, la judicatura, la repressió policial i la involució política de l’Estat, cal generar una estratègia amb perspectives polítiques factibles que capgirin el context actual. Certament és difícil d’aconseguir sense la mobilització de la massa treballadora i de la ciutadania democràtica. Però és l'única possibilitat real. En definitiva, calen propostes polítiques que permetin millores concretes, una política d’aliances i un moviment unitari, que posin el focus en acabar de soca-rel amb el règim monàrquic.

Cal potenciar les mobilitzacions, parcials i limitades; els processos de reflexió i recomposició entre la joventut; les temptatives sindicals de defensa de les condicions laborals; les lluites de diferents moviments socials, el feminista, per l’habitatge, contra el canvi climàtic, en defensa de la sanitat pública i les pensions, el veïnal. I totes s'han d'unificar en una proposta política general que confronti el poder governamental i estatal. Les espurnes de consciència que apareixen en diverses publicacions, llibres i actes en favor d’un avenç col·lectiu han d'apuntar a un millor coneixement de l'evolució social i econòmica a escala d'estat, europea i mundial, i a propostes per a conquerir el poder polític.

Corrupció

L’esclat de corrupció en la cúpula del PSOE resulta aclaparador. L’ombra d’un poder caciquil, dictatorial i especulador aflora des del moll de l’os de l’estat i del règim polític. La corrupció és estructural des del cap de l’estat, el rei, fins a totes les institucions, autonomies i municipis. Que el PP hagi estat encara pitjor no exonera de responsabilitats. I que denunciem el PSOE no vol dir que afavorim de cap manera que el govern caigui a les mans  del PP i Vox. Tota lluita social, veïnal, sindical, política i parlamentària, necessita d’unes perspectives d’unitat i de ruptura política constituent republicana, i des de la lliure decisió de cada territori i nació.

Palestina

La manifestació va ser important. Catalunya defensa als carrers l’existència i la llibertat de Palestina. A l’Orient Pròxim assistim als prolegòmens d’una guerra a tota la zona. La mobilització contra el rearmament imperialista, contra l’espoli i sotmetiment dels pobles als interessos de les grans multinacionals europees i nord-americanes, dels magnats de Rússia i dels nous capitalistes xinesos, i el suport a la resistència ucraïnesa, són accions que permeten combatre la destrucció i mort a gran escala. A Europa, Ucraïna segueix en guerra per acabar amb la invasió militar de Rússia i la destrucció del país. El saqueig del planeta, dels pobles i les guerres no són excepcions o conflictes evitables, sinó part consubstancial de l’ordre de les empreses i estats capitalistes.

Centenari Lenin.

En “XXI Congrés del PC(b)R” (27.03-2.04.1922): (sobre la nova política econòmica i la imprescindible aliança entre la indústria i el camp un cop guanyada la guerra civil) “per a consolidar aquest avenç, ja que hem conquerit tant, ens era completament indispensable retrocedir. No podíem sostenir totes les posicions que aviem pres per assalt; ...hem tingut tant terreny que ens ha estat possible retrocedir molt... (el) pitjor en la retirada és el pànic... costa un treball terrible replegar-se després d’un gran avenç victoriós... quan un exèrcit retrocedeix, fa falta cent vegades més disciplina que quan avança... el principal es replegar-se amb ordre, fixar amb exactitud els límits del retrocés i no deixar-se emportar pel pànic. ... En política no és cosa seriosa, ni molt menys, confiar en la convicció, en la lleialtat i altres magnífiques qualitat morals. (aquestes) les posseeix només un nombre reduït de persones, però les que decideixen el desenllaç històric són les grans masses, les quals, si aquest petit grup no s'hi adapta, de vegades no s'aturen en detalls”. (Esmenta el que dieu Alexandr Todorski de Vesiegonsk: No n'hi ha prou amb vèncer a la burgesia... s’ha d’obligar-la a que treballi per a nosaltres. .... Els comunistes són una gota en el mar, una gota en el mar del poble. ... Sabrem administrar la hisenda pública si els comunistes saben organitzar-la amb mans alienes. ... “Hem de dir en aquest Congrés que no hi ha tribunals al marge de les classes. Els nostres tribunals han de ser tribunals electius, proletaris”. Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.

19 de juny de 2025

De la Carta de L'Aurora. 

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf

https://amnistia.omnium.cat/