La dominació i els privilegis no són eterns
No hi ha treva en la competència entre els diferents bancs i multinacionals, que és en sí mateixa un factor de crisi. La propietat privada provoca, de manera inevitable, especulació, depredació, parasitisme, confrontació, militarisme i guerra. L’imperialisme del capital financer i dels seus estats no entén d’igualtat, convivència, pau, drets o llibertats. L’hegemonia nord-americana del món rebutja la multilateralitat, així com les altres potències exclouen un planeta lliure del domini de les seves multinacionals. L’escenari de crisis múltiples aboca al rearmament militarista per preservar mercats, poder i privilegis.
Tanmateix aquests estats no són tant inexpugnables com somien els amos del món. Són impotents per resoldre les crisis i la destrucció que ells mateixos provoquen. El capital financer, les multinacionals i els estats, depenen de mantenir la submissió esclava de pobles, la gent treballadora i les dones. Però les llavors de la lluita revolucionària viuen en la resistència i la rebel·lia dels pobles, quan s’enfronten --com poden, fins i tot amb les armes-- a l’espoli, el neocolonialisme i el racisme. El caliu emancipador rau en la consciència, l’organització i la lluita obrera contra l’explotació del treball. L’espurna de futur també l’alimenta la mobilització feminista de les dones, per l’emancipació com a treballadores i persones, que són la meitat de la humanitat. I el clam en defensa de la natura forma part de la constel·lació que acabarà amb el poder i l’ordre reaccionari de les multinacionals.
No hi ha treva a Ucraïna ni a Palestina
El xoc d’armes i l’esclat de guerres no són pas un horitzó llunyà. Ucraïna a Europa, per la invasió russa, i Gaza-Palestina, per l’extermini sionista israelià, són el vèrtex de la piràmide de repressió i guerres actuals.
Violència institucional masclista
No hi ha treva en la violència masclista. L’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM), impulsat per Hèlia --Entitat d’acompanyament de dones en situació de violència masclista--, ha presentat el seu primer Informe anual. Ho ha fet en un Ateneu (El Poblet, de Barcelona) conquerit pel jovent i les associacions del barri. Ha estat una denúncia sòlida, ben documentada des de l’experiència de les dones en la societat civil.
Les Mares protectores, la violència vicària i el terror dels arrencaments (separar les criatures de les mares) han estat un eix de l’embat; juntament amb la denúncia de la prepotència als Jutjats. Un dels efectes és que a Catalunya i a Madrid s’atorguen menys ordres d’allunyament que al conjunt de l’Estat. També s’ha denunciat el maltractament normalitzat, especialment al Jutjat nº 2 de Barcelona, el de la Jutgessa degana en violència masclista. Les cloaques de la misogínia i el masclisme són putrefactes i encara per descobrir. El masclisme és un càncer social i moral.
L’Observatori de la Cobertura de les Violències Masclistes als Mitjans de Comunicació (OVM), ha documentat l’assetjament sexual contra les periodistes, fruit de la lluita de les professionals afectades. Altres cassos que han sortit a la llum pública –com els de professors universitaris que condicionen i adulteren el lliure consentiment de les seves d’alumnes—destil·len ferum i demostren que s’ha de posar fi a la impunitat i la complicitat amb l’agressió sexual. I esfereïdores són les violacions múltiples o les xarxes de pederastes que actuen impunement, molts d’ells dins de les seves pròpies llars, on es creu que «la família és un lloc segur».
Centenari Lenin.
En «Projecte de tesis sobre el paper i les tasques dels sindicats a les condicions de la nova política econòmica» (4 gener 1922): “L’ús de la lluita vaguista en un Estat amb un poder estatal proletari pot ser explicada i justificada exclusivament per les deformacions burocràtiques de l’Estat proletari... i per la manca de maduresa política i el retràs cultural de les masses treballadores”. A «Notes d’un publicista. II Sense metàfores» (febrer 1922): “Hem creat el tipus soviètic d’Estat, ...malgrat que “fer-ho fins a la fi”... només ho aconseguirà a la pràctica la classe obrera de diversos països... no hem tant sols col·locat els fonaments de l’economia socialista... la veritat elemental del marxisme (és) que per a la victòria del socialisme cal l’esforç conjunt dels obrers de diversos països avançats”. “Hauríem de considerar segurament per morts els comunistes que imaginessin que es podria acabar sense errors, sense retrocessos, sense refer multitud de vegades allòl que no s'ha fet fins a la fi i el que s'ha fet malament”. Tom 44, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
15 maig de 2025
De la Carta de L'Aurora.
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo44.pdf
https://ovim.org/wp-content/uploads/Informe-OVIM-2024-sd.pdf
https://www.media.cat/2024/12/18/resum-executiu-violencies-masclistes-contra-periodistes/
No hay comentarios:
Publicar un comentario